va ser un matemàtic italià, catedràtic de la universitat de Pisa.

Vida i obra El seu pare va morir quan encara era un nen com també les seves dues germanes. Va ser cuidat i educat per la seva mare, que el va portar a l'escola Forteguerri de Pistoia. Va estudiar a la universitat de Pisa on va tenir com a professors Ottaviano Fabrizio Mossotti i Carlo Matteucci. El 1846 es va graduar.

La influència de Mossotti va anar més enllà del camp científic perquè el 1848 Betti s'enrolà en el Batalló d'estudiants toscans que va lluitar contra els austríacs a la batalla de Curtatone i Montanara. El 1949 tornà a Pistoia i va fer de professor de secundària a la mateixa escola que havia estudiat: el liceu Forteguerri. Aquest relatiu aïllament científic marcarà les seves recerques matemàtiques. El 1859 és nomenat professor de la universitat de Pisa i en aquesta època fa un viatge per Alemanya juntament amb Francesco Brioschi i Felice Casorati. En aquest viatge coneix, entre d'altres, Riemann, qui exercirà una influència notable en els seus treballs.

miniatura|esquerra|Betti va ser enterrat al terra del cementiri monumental de la catedral de Pisa. Com que en aquest cementiri no s'hi poden erigir monuments, el 1903 es va erigir un cenotafi monumental al cementiri suburbà de la ciutat, reproduit a la fotografia. De 1863 a 1865 Riemann sojorna a Pisa, per millorar la seva salut, cosa que fa que la seva amistat i influència es faci més estreta. Des de 1863 és editor de Il Nuovo Cimento, la revista fundada per Matteucci i Piria, i des de 1865 és director de l'Escola Normal Superior de Pisa, excepte uns anys en què és nomenat sotssecretari del Ministeri d'Ensenyament.

Betti va ser el primer matemàtic en presentar la Teoria de Galois amb demostracions més rigoroses que les que havia fet el propi Galois, en els seus articles Sopra la risolubilità per radicali delle equazioni irriduttibili di grado primo (1851) i Sulla risoluzione delle equazioni algebriche (1852). Tot i així, les primeres classes e nivel universitari sobre aquesta teoria no es faran a Itàlia fins una anys més tard per boca d'un dels seus deixebles, Cesare Arzelà.

Betti també va estudiar diferents aspectes de la física matemàtica com la capil·laritat i l'elasticitat.

Els nombres de Betti porten aquest nom en el seu honor, tot i que no va ser ell qui els descobrí sinó Henri Poincaré, qui es va inspirar en un article de Betti titulat Sopra gli spazi di un numero qualunque di dimensioni (1870), desenvolupant, així, una teoria de la homologia.

Betti va viure l'època del risorgimento i l'unificació italiana, moviments polítics amb els que es va comprometre des de la seva ideologia lliberal. Ja es va veure amb la seva incorporació a files el 1848, però després de l'unificació va ser diputat en diferents legislatures i nomenat senador el 1884; des d'aquests càrrecs va posar tits els seus esforços en millorar el sistema educatiu, des de les escoles fins a la universitat i va arribar a ser secretari del Ministeri d'Instrucció Pública entre 1874 i 1876.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Persones de Pistoia Categoria:Alumnes de la Universitat de Pisa Categoria:Professors de la Universitat de Pisa Categoria:Morts a la Toscana Categoria:Matemàtics toscans Categoria:Polítics toscans Categoria:Senadors del Regne d'Itàlia Categoria:Matemàtics morts al segle XIX Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX