miniatura|Una sivella de cinturó del període Han Oriental, amb detalls de animals i ocells mitològics cisellats en ella. La Dinastia Han (206 a.C. - 220 dC.) de l'antiga Xina va experimentar períodes oposats de prosperitat econòmica i declivi. Es divideix normalment en tres períodes: Han Occidental (206 aC.- 9 d.C.), la Dinastia Xin (9 - 23), i Han Oriental (25 - 220). La Dinastia Xin, establerta pel regent Wang Mang, va formar un curt període d'entreregnes de llargs períodes de domini Han. Després de la caiguda de Wang Mang, la capital Han va ser traslladada a l'est des de Chang'an a Luoyang. Per això, els historiadors han nomenat aquestes eres com Han Occidental i Han Oriental, respectivament.

L'economia Han va ser definida per un important creixement poblacional, un augment en la població urbana, un creixement sense precedents de la indústria i el comerç, i l'experimentació governamental amb la nacionalització. En aquesta època, l'encunyat de monedes i la circulació de les mateixes va créixer de manera significativa, formant les bases d'un sistema monetari estable. La ruta de la seda va facilitar l'establiment del comerç i intercanvis tributaris amb països estrangers al llarg d'Euràsia, molts dels quals no van ser coneguts per la gent de l'antiga Xina. Les capitals imperials, tant d'Han Occidental (Chang'an) com Han Oriental (Luoyang), es trobaven entre les ciutats més grans del món en el seu moment, tant en població com en àrea. Tallers del govern fabricaven els mobles per als palaus del emperador i produïen béns per a la gent comú. El govern va supervisar la construcció de camins i ponts, els quals van facilitar el treball oficial del govern i van impulsar el creixement comercial. Sota el domini Han, els industrials, majoristes, i comerciants ―des d'amos de petits negocis fins a adinerats empresaris― podien prendre part en qualsevol empresa i activitats comercials en les esferes domèstiques, públiques i fins i tot militars.

En els primers anys del període Han, els camperols agricultors eren, en gran manera, autosuficients, però van començar a dependre més i més dels intercanvis comercials amb acabalats terratinents amos d'extenses propietats agrícoles. Molts camperols es van endeutar i es van veure obligats a convertir-se en treballadors a sou o en parcers de les classes propietàries de les terres. El govern Han va tractar en forma constant de proveir ajuda econòmica als agricultors pobres, els qui havien de competir amb poderosos i influents nobles, terratinents i comerciants. El govern va tractar de limitar el poder d'aquests grups adinerats a través de forts impostos i regulacions burocràtiques. El govern de l'emperador Wu -que va regnar entre el 141 aC. i 87 aC.- fins i tot va nacionalitzar les indústries del ferro i la sal; no obstant això, aquests monopolis governamentals van ser repel·lits durant l'Han Oriental. Un increment en la intervenció governamental en l'economia privada durant el va afeblir fortament a la classe comerciant. Això va permetre als terratinents acabalats incrementar el seu poder i assegurar la continuació d'una economia predominantment agrària. Els terratinents rics també van dominar les activitats comercials, mantenint el control sobre els camperols ―dels quals el govern depenia per a les seves recaptacions fiscals― poder militar, i mà d'obra per a obres públiques. Per als anys 180, les crisis econòmiques i polítiques havien causat que el govern Han es torni fortament descentralitzat, mentre que els grans terratinents es van tornar cada vegada més independents i poderosos en les seves comunitats.

Sistema monetari i urbanització Urbanització i població miniatura|Un model arquitectònic xinès pintat en ceràmica ―trobat en una tomba de la Dinastia Han― mostra una torre residencial amb verandes, sostres enrajolats, suports dougong, i un pont cobert que s'estén des del tercer pis cap a una altra torre. Durant el període dels Regnes Combatents (403-221 aC.), el desenvolupament del comerç privat, noves rutes de comerç, indústries artesanals, i una economia que utilitzava una moneda comuna van portar al creixement de nous centres urbans. Aquests centres eren marcadament diferents de les antigues ciutats, les quals havien servit simplement com a bases del poder per a la noblesa. L'ús d'una moneda estandarditzada a nivell nacional durant la Dinastia Qin (221-206 aC.) va facilitar el comerç a llarga distància entre les ciutats. Moltes ciutats Han es van tornar grans urbs: la capital d'Han Occidental, Chang'an, tenia aproximadament 250.000 habitants, mentre que la capital d'Han Oriental, Luoyang, tenia aproximadament 500.000 habitants.; La població de l'Imperi Han, registrada en el cens d'impostos de l'any 2, era de 57,6 milions de persones en 12.366.470 llars.; La majoria dels plebeus que vivien a les ciutats residien a les àrees urbanes i suburbanes esteses fora de les muralles i portes de les ciutats.; L'àrea urbana de Chang'an ―incloent les extensions més enllà de les muralles― era de 36 km². L'àrea de Luoyang ―incloent les extensions urbanes més enllà de les muralles― era de 24 km².; Tant Chang'an com Luoyang tenien dos imponents mercats; i cada mercat tenia una oficina governamental de dos pisos demarcada per una bandera i un tambor en la part superior. Els funcionaris públics del mercat tenien el treball de mantenir l'ordre, cobrar impostos comercials, fixar preus estàndards de certs productes cada mes, i autoritzar contractes entre els comerciants i els seus clients.

Variacions en la moneda Durant els primers anys del període Han Occidental, el seu fundador, l'Emperador Gaozu de Han (r. 202-195 aC.) va tancar les seques governamentals per reemplaçar-les per monedes produïdes pel sector privat. La vídua de Gaozu, l'emperadriu Lü Zhi, en la seva condició de gran emperadriu vídua, va abolir l'encunyat privat de monedes l'any 186 aC. Primer va emetre una moneda encunyada pel govern que pesava 5,7 grams, però després va emetre una altra, que pesava 1,5 g, el 182 aC. El canvi a la moneda més lleugera va causar una inflació generalitzada, així que el 175 aC. l'emperador Wen de Han (r. 180-157 aC.) va aixecar la prohibició a les seques o cases de moneda privades; ara estaven obligades a encunyar monedes amb un pes exacte de 2,6 g. Les ceques privades van ser prohibides novament el 144 aC. durant la fi del regne de l'emperador Jing de Han (r. 157-141 aC.). Malgrat això, la moneda de bronze de 2,6 g va continuar sent emesa tant pel govern central com per les comandàncies fins al 120 aC., quan durant un any van ser reemplaçades per una moneda que pesava 1,9 g. Altres monedes també van ser introduïdes en aquesta època. Notes monetiformes fetes de pell blanca de cérvol brodada, amb un valor nominal de 400.000 monedes, van ser utilitzades per recaptar ingressos del govern. L'emperador Wu també va introduir tres monedes d'un aliatge d'estany i plata que valien 3000, 500 i 300 monedes de bronze, respectivament; totes amb un pes de menys de 120 g.

miniatura|esquerra|Una moneda wushu (五銖), emesa durant el regnat de l'emperador Wu (r. 141-87 aC.), de 25,5 mm de diàmetre.

L'any 119 aC., el govern va emetre la moneda de bronze wushu (五銖) amb un pes de 3,2 g; la moneda va continuar sent la moneda de circulació estàndard a la Xina fins a la Dinastia Tang (618-907). Durant la curta Dinastia Xin (9-23) de Wang Mang (45 aC. - 23 dC.), el govern va introduir diversos corts en 7, 9, 10 i en 14. Aquestes noves unitats -incloent ganivets de diners de bronze, or, plata, tortugues, i petxines de caoríes- en general tenien un valor de mercat diferent al del seu pes i degradaven el valor de la moneda. Una vegada van acabar les guerres civils que van portar a la deposició de Wang, el wushu va ser reintroduït per l'emperador Guangwu de Han (r. 25-57) el any 40 després de la insistència de Ma Yuan (14 aC. - 49 dC.).; ; Atès que les monedes emeses per les comandàncies eren en general de menor qualitat i menor pes, el govern central va tancar totes les seques de les comandàncies el 113 aC. i li va atorgar a la superintendència de Vies Fluvials i Parcs del govern central l'autoritat exclusiva per a l'encunyat de monedes. Encara que aquesta responsabilitat va ser traspassada al Ministre de Finances -un dels nou ministres del govern central- a principis del període d'Han Oriental, el monopoli sobre l'emissió de moneda per part del govern central va persistir.

Gary Lee Todd -Ph.D. en Història de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign i Professor d'Història a la Universitat Internacional de Sias a Xinzheng, Henan, la Xina- mostra les següents imatges de monedes emeses durant els períodes Han Occidental i Xin a la seva pàgina web:Garyleetodd.com (4 de març de 2009). Xina: Ancient coinage

Circulació i salaris Els comerciants i camperols pagaven impostos sobre la propietat i al sufragi en monedes; i pagaven impostos sobre la terra amb un percentatge de la seva producció agrícola.

Els camperols obtenien monedes en treballar com a assalariats per a terratinents rics, en negocis com a cerveseries o venent productes agrícoles i mercaderies fetes a casa en mercats urbans. El govern Han pot ser que hagi trobat que el cobrar impostos en monedes era el mètode més fàcil a causa que el transport de béns usats per al pagament d'impostos hagués estat innecessari.

Entre els anys 118 aC. al 5 dC., el govern va encunyar més de 28&.000 milions de monedes, amb una mitjana anual de 220 milions (o 220.000 sèries de 1000 monedes). En contrast, el període de la Dinastia Tang va produir 32 milions de monedes cada any, mentre que 3000 milions de monedes van ser produïdes el 1045 i 5860 milions el 1080 durant la Dinastia Song (960-1279). Els diners en efectiu en monedes era la denominació comuna de riquesa a Han Oriental, ja que molts dels salaris eren pagats exclusivament en efectiu. Diwu Lun (第五倫) (fl. 40-85), governador de la província de Shu (actualment Sichuan), va descriure als seus subordinats no en termes de terres que posseïen, sinó segons la totalitat de les seves propietats valuadas en 10 milions de monedes. Les transaccions comercials que involucraven l'intercanvi de milers de monedes eren cosa comuna.

Angus Maddison estima que el producte intern brut del país era equivalent a 450 dòlars nord-americans de 1990 per cap ―una suma que està molt per sobre del nivell de subsistència i que no va canviar en forma significativa fins a l'inici de la Dinastia Song a principis del . El sinòleg Joseph Needham ha argumentat en contra de les afirmacions que el PIB per capita de la Xina excedia el d'Europa solament per xifres marginals a partir del ., indicant que la Xina Han era molt més rica que l'Imperi Romà contemporani. La circulació generalitzada de monedes va enriquir a molts comerciants, els que per la seva banda van invertir els seus diners en terres i es van convertir en acabalats terratinents. Els esforços del govern per fer circular efectiu van donar poder a la mateixa classe que tractaven d'oprimir activament a través d'alts impostos, multes, confiscacions i controls de preus.

Impostos, propietat i classes socials Terratinents i camperols miniatura|Personatges vestits en bates de seda, figures de ceràmica de l'època Han Occidental. Després que Shang Yang (fl. 338 aC.) de l'Estat Qin abolís el sistema comunal i aristocràtic de «camps-pou» com a part d'un esforç per reduir el poder dels nobles, la terra a la Xina va poder ser comprada i venuda lliurement.