Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addicció. Les drogues s'han usat històricament com a element recreatiu i també al camp de la farmacologia: anestèsia, medicina fisiològica, psiquiatria, etc. L'addicció a una droga és la necessitat imperiosa de consumir una droga en particular regularment, sense ser capaç de moderar-ne el consum o suprimir-lo. Ve determinada per fenòmens psíquics i físics. Els quadres d'abstinència sempre presenten aspectes psicològics però també se'n solen trobar de físics que, en el cas d'algunes drogues, poden resultar mortals. Poden controlar-se amb mesures terapèutiques simptomàtiques o substitutives (substàncies menys nocives, d'efectes semblants, que es retiren progressivament). Algunes de les addiccions a drogues més conegudes són el tabaquisme, l'alcoholisme, a amfetamines, a somnífers, a antidepressius, l'addicció a la marihuana, a l'heroïna, la cocaïna. El test de drogues pot detectar-ne la presència en sang.
Etimologia miniatura|Infusió de cafè miniatura|Diazepam, conegut sota la marca comercial Valium, entre altres miniatura|Crac miniatura|Nexium píndoles de 40 mg miniatura|Fluoxetina, conegut comercialment com a Prozac. miniatura|Un got de vi. L'alcohol, bé sigui destil·lat o fermentat pot generar dependència. miniatura|Ampolles de popper. miniatura|MDMA o èxtasi. miniatura|Planta de cànnabis. miniatura|Cocaïna miniatura|Bolets al·lucinògens (Psilocybe cubensis). miniatura|Un tros d'haixix i un paquet de tabac miniatura|Porro fet amb tabac i marihuana L'etimologia del terme és imprecisa, però per a la majoria de llibres de text moderns, el terme "droga" ve de la paraula neerlandesa "drug" (matèria seca).
Història Abans de les primeres civilitzacions ja hi ha proves que l'home feia ús de drogues.De la géopolitique des drogues illicites, de Pierre-Arnaud Chouvy i Laurent Laniel, Hérodote n° 112, p. 7-26, 1r trimestre 2004, La Découverte. En totes les civilitzacions, des de l'assíria fins a l'actual del , l'ésser humà ha consumit tota mena de drogues per diferents motius, religiosos, rituals, medicinals, hàbits o costums, per distracció, hedonisme, etc. Per exemple, el cultiu d'opi a Mesopotàmia data del quart mil·lenni abans de Crist, l'ús de la fulla de coca és constatat el 2100 aC a l'Equador i el 2500 aC al Perú i hi ha referències que testimonien l'ús psicoactiu del cànnabis a l'actual Xina, cap al 2700 aC.Des plantes magiques au développement économique, pàg. 18-24, Chouvy.
No va ser fins al i a Europa que va aparèixer per primer cop la noció del que aleshores es va considerar substància viciosa, terme que va proposar l'economista Jean-baptiste de Montyon per a taxar amb impostos certs comportaments considerats immorals.Systèmes généraux d'impôts, pàg.38-39, de René Stourm. Lib. Felix Alcan, París, 3a edició, 1912 Els impostos especials per a comportaments no desitjats moralment ja es feien abans, per exemple a la península Ibèrica per a les persones de religions diferents de la del poder, i a l'Església Catòlica per a poder menjar, per exemple, carn als dies de peix.
A Catalunya, el baró de Maldà (1746 - 1819) confesa al seu Calaix de Sastre que una de les seves debilitats és l'addicció al tabac i a la xocolata, i troba poc educat obligar els altres a respirar el fum del tabac de pipa.Exili de Barcelona i viatge a Vic, Rafael d'Amat i de Cortada, 1808. Pròleg, presentació i edició de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991. Però el pas de la percepció d'un comportament poc moral a poc saludable no es va donar fins a finals del . En 1887, Thomas Larchevêque va escriure un assaig sobre el tabac al qual definia les substàncies vicioses com a productes tals que "el seu consum perjudicial o com a mínim que no serveix per res no aporta cap benefici a l'organisme i no són més que excitants perniciosos del sistema nerviós".Droit français du monopole des tabacs, pàg. 121, de Thomas Larchevêque, París, 1887, Lib. nouvelle de droit et de jurisprudence, editorial Arthur Rousseau.
Al es van començar a denominar drogues el que fins aleshores havien estat substàncies vicioses, completant i fent evolucionant la definició de Larchevêque a mesura que es descobrien els diversos efectes concrets que exerceixen a l'organisme.Le contrôle de l'offre des drogues, de Yann Bisiou, dins de les jornades nacionals de l'ANIT in Addictions, Santé, Droits et devoirs, Nantes, 6-7 de juny de 2002. El concepte de droga es va aplicar ja a les substàncies actives, en farmàcia o per a altres usos, i en llengües com l'anglesa de fet encara tenen el mateix sentit que medicament.Dictionnaire médical de L. Manuila, A. Manuila i M. Nicoulin, edicions Masson, 1991 En la cultura occidental dels segles XX i XXI la droga és considerada un tema tabú.
Les lleis contra les diferents drogues tenen a tot estirar una antiguitat de 80 anys. Un exemple de prohibicionisme va ser la Llei seca als Estats Units durant els anys 1920 i 1930, mitjançant la qual es va arribar a prohibir els licors i les begudes alcohòliques. L'experiment de la prohibició va fracassar estrepitosament i va ser l'origen del poder de certs grups mafiosos que van començar traficant amb aquesta droga, i quan va ser legalitzada, van canviar a unes altres que seguien prohibides. Malgrat ser les dues substàncies que més morts provoquen en les societats occidentals, alcohol i tabac no tenen el mateix estigma que les restants drogues, ja que són legals i el seu ús està acceptat socialment i regulat per l'administració pública.
Usos Fàrmac o medicament Existeix un gran nombre de drogues que es poden utilitzar com a medicaments per a diverses malalties. Però moltes drogues, independentment de la seva possible utilitat terapèutica, s'utilitzen amb finalitats recreatives, o pels seus efectes psicològics o sensorials, si bé en aquest segon cas no s'usen amb les dosis ni de la mateixa manera que quan es fa amb finalitats mèdiques. Això és un problema social de primer ordre en molts països, ja que el consum continuat de drogues sol crear addicció. En la majoria de casos, el consum de drogues també té altres efectes nocius sobre la salut, i sobre el comportament social del consumidor. El fet que moltes d'aquestes drogues siguin il·legals en la majoria de països ha fet créixer un mercat negre d'aquestes substàncies, amb les corresponents associacions criminals que en controlen el contraban i la distribució.
Des del punt de vista de la farmacognòsia, una droga és la part de l'ésser viu on es troben substàncies que poden ser utilitzades amb fins terapèutics o preventius o que són precursors d'hemisíntesi farmacèutica. Per exemple, en la valeriana, la droga seria l'arrel, ja que és d'on s'extrauen els principis actius, o en la camamil·la, els capítols florals.
Des del punt de vista de la psicologia (de fet, aquest és l'ús més habitual del terme en el llenguatge quotidià), una droga és una substància amb efectes sobre el sistema nerviós central, amb capacitat d'alterar l'estat d'ànim, la percepció o el coneixement, i que sol crear addicció i quadres d'abstinència.
Lúdic o recreatiu
Les drogues recreatives es poden classificar en quatre grups, segons el seu efecte principal: Euforitzants i excitants (cocaïna, amfetamines, alcohol en la seva primera fase, nicotina en la seva segona fase, cafeïna). Antics anestèsics reemplaçats, en farmacologia, per alternatives més segures i amb menys problemes: GHB (gamma-hidroxibutirat) o "èxtasi líquid", la ketamina o "Special K", i el PCP (fenciclidina) o "pols d'àngel".Anestèsics com a droga d'abús i ús recreatiu Col·legi de Farmacèutics de Barcelona La ketamina es pot barrejar amb cocaïna per a ser esnifada, és el que s'anomena "Special Calvin Klein".L'increment de la demanda de Ketamina com a droga d'abús Col·legi de Farmacèutics de Barcelona Relaxants, sedants i depressors (opiacis, heroïna, morfina, benzodiazepines, ansiolítics, relaxants musculars i hipnòtics, alcohol en la seva segona fase, nicotina en la seva primera fase, barbitúrics, cànnabis (marihuana), inhalants). Al·lucinògens (LSD, peiot).
Droga d'abús Els psicofàrmacs i altres drogues es poden usar per a modificar l'estat de la consciència voluntàriament d'una persona amb diversos fins, que poden incloure, per exemple, la violació d'una persona. Aquests usos comporten un mal ús ètic i moral, més enllà del perjudici a la salut.
Un cas freqüent és el del dopatge en esportistes, que ingereixen drogues i altres substàncies per a millorar la seva forma física.No al·lucinis amb les drogues: Dopatge Escola Santa Clara de Sabadell Un altre és el de nenes a les quals se'ls dona aquestes substàncies perquè no perdin l'aspecte infantil en la pubertat (típic en la gimnàstica rítmica i en estrelles infantils en molts medis) i els que prenen alguns malalts, com els anorèctics o els ortorèxics, per a intentar que el cos s'assembli a l'ideal que els imposa la seva malaltia.
Geoeconomia de les drogues La producció, tràfic, comerç i consum de drogues massius van entrar en la seva forma moderna en el , i des d'aleshores han servit entre altres coses per a enfortir la polaritat entre els molt rics i els molt pobres a escala mundial. En un inici, els països rics o del primer món eren considerats els consumidors, mentre que al tercer món era on es comprava, a preus irrisoris, la producció.De la géopolitique des drogues il·licites, pàg. 7 a 26, de Pierre-Arnaud Chouvy i Laurent Laniel. Publicat a Hérodote n° 112, 1r trimestre 2004, La Découverte.
Però ara la relació de ric i pobre no es troba només a l'escala dels països, sinó també individualment, de cada persona. A més, un canvi important és que, si bé els països en vies de desenvolupament són els que majoritàriament cultiven les plantes que serveixen per a produir drogues –sovint en detriment d'altres cultius alimentaris, cosa que sol provocar la paradoxa que un poble agricultor mori de fam–, ara a més en són els principals consumidors. Els països rics es dediquen al negoci, l'exportació i, les classes baixes, al consum.
D'altra banda, a les drogues tradicionals s'han afegit les drogues anomenades de disseny o sintètiques, que es produeixen de manera econòmica als mateixos països del primer món, cosa que, d'una banda fa que les drogues en general baixin de preu, amb la qual cosa són accessibles a un espectre més ampli de mercat potencial, i d'altra banda, per competitivitat, fa baixar el preu que els països rics estan disposats a pagar als pobres per, per exemple, la cocaïna.
Així, en el les drogues són produïdes i consumides a tot el món, com un efecte més de la globalització. La producció i el transport de drogues és una partida econòmica molt important en estats com Colòmbia, Panamà o els Estats Units.
Desigualtat econòmica i droga