El Guru Granth Sahib Ji és el llibre sant del sikhisme. En gurmukhi s'escriu ਗੁਰੂ ਗ੍ਰੰਥ ਸਾਹਿਬ. Pels sikhs, el Guru Granth Sahib mai ha estat només un llibre, sinó un guru (mestre) real que els guia a través de la vida. Els sikhs consideren que el llibre sant és el seu guru perpetu.
Guru (literalment ‘pesat, greu’ en sànscrit; el contrari a iaghú: ‘lleuger’). Una etimologia extreta del Adwaia Tāraka Upanishad diu que es forma a partir de dues paraules: gūdhá (‘foscor’) i ruchi (‘llustre, esplendor, bellesa, complaent, agradable, un tipus de coit’). Grantha significa ‘text’ (oposat a artha: ‘significat’); tant en sànscrit, com en gurmukhi i en shahmukhi; Sahib és un terme de respecte en hindi; en àrab significa ‘company’ Té 1.430 pàgines i conté les paraules de 5 dels 10 gurus del sikhisme (en anglès: The Sikh Gurus), i de diversos altres sants d'altres religions: de l'hinduisme, l'islam, la religió ravidàssia i la religió kabirpanthi.Anna S. King and JL Brockington (2005), The Intimate Other: Love Divine in Indic Religions, Orient Blackswan, , p. 359–361 El text consta de 5.894 shabads (composicions en versos), que es tradueixen poèticament i s'adapten a una forma rítmica de música clàssica antiga del nord de l'Índia. La major part de l'escriptura es divideix en 31 rāgas principals, amb cada Granth rāga subdividit segons la longitud i l'autor. Els himnes de l'escriptura s'ordenen principalment segons els rāgas en què es llegeixen.Christopher Shackle and Arvind Mandair (2005), Teachings of the Sikh Gurus, Routledge, , pp. xvii–xx El Guru Granth Sahib està escrit en l'escriptura Gurmukhi en diverses llengües, com ara el punjabi, el lahnda, els pràcrits regionals, l'apabhramsa, el sànscrit, les llengües hindi (braj bhasha, bangru, awadhi, hindi antic), el bhojpuri, el sindhi, el marathi, el marwari, el bengalí, el persa i l'àrab. Les còpies en aquestes llengües sovint tenen el títol genèric de Sant Bhasha.
Adi Granth L'Adi Granth (en panjabi: 'el llibre principal') o Guru Granth Sahib és el llibre sagrat del sikhisme, el document central de veneració en totes les gurdwares (temples sikhs), cada dia s'obre i es tanca de manera ritual, i en ocasions especials se'l llegeix incessantment. Està format per prop de 6.000 himnes que estan dedicats als gurus sikhs, i també als sants hinduistes i islàmics. Va ser recopilat per primera vegada en 1604 pel Guru Arjan Dev, que va incloure els seus propis himnes, i els dels seus predecessors, a més de les cançons devotes dels sants, i es va instal·lar per primera vegada dins del Temple Daurat d'Amritsar l'1 de setembre de 1604.
Més tard, Guru Gobind Singh, el desè guru sikh, va afegir himnes de Guru Tegh Bahadur a l'Adi Granth i va afirmar el text com el seu successor. Aquesta segona versió va passar a ser coneguda com a Guru Granth Sahib i de vegades també es coneix com a Adi Granth.
El 1704, el Guru Gobind Singh Ji, qui fou el darrer guru sikh, hi va afegir més himnes, i va decretar que després de la seva mort no s'haurien d'acceptar més gurus i que l'Adi Granth prendria el lloc del guru. Escrit majoritàriament en llengües panjabi i hindi, conté el Mantra Mul ("l'oració arrel"), el Japji (l'escrit més important, obra del Guru Nanak Dev Ji) i els himnes organitzats d'acord amb les ragues amb les que són cantats.
Moltes vegades s'utilitza l'expressió Adi Granth per referir-se al Guru Granth Sahib Ji però en realitat l'Adi Granth és solament la porció del Granth, que va compilar Guru Arjan Dev Ji el 1604. De vegades aquest terme es fa servir indistintament, per la qual cosa és important veure el context en el qual s'utilitza. El Granth va ser elevat al grau de guru vivent el 1708 per l'últim dels mestres sikh, Guru Gobind Singh Ji. Abans de morir, Guru Gobind Singh Ji va indicar que els sikhs havien de tractar el Granth com el seu proper guru.
Autors El Guru Granth Sahib va ser compost principalment per sis gurus sikhs: Guru Nanak, Guru Angad, Guru Amar Das, Guru Ram Das, Guru Arjan i Guru Tegh Bahadur. També conté les tradicions i ensenyaments de catorze sants (sants) del moviment hindú Bhakti, com Ramananda, Kabir i Namdev, entre d'altres, i un sant sufí musulmà: Sheikh Farid.
La visió del Guru Granth Sahib és la d'una societat basada en la llibertat divina, la misericòrdia, l'amor, la creença en un únic déu i la justícia sense cap mena d'opressió.Torkel Brekke (2014), Religion, War, and Ethics: A Sourcebook of Textual Traditions (Editors: Gregory M. Reichberg and Henrik Syse), Cambridge University Press, , p. 673, 675, 672–686Christopher Shackle and Arvind Mandair (2005), Teachings of the Sikh Gurus, Routledge, , pp. xxxiv–xli Si bé el Granth reconeix i respecta les escriptures de l'hinduisme i l'islam, no implica una reconciliació moral amb cap d'aquestes religions.William Owen Cole and Piara Singh Sambhi (1995), The Sikhs: Their Religious Beliefs and Practices, Sussex Academic Press, , p. 40, 157 S'instal·la en un gurdwara (temple) sikh. Un sikh normalment es prostra davant seu en entrar en un temple d'aquest tipus.William Owen Cole and Piara Singh Sambhi (1995), The Sikhs: Their Religious Beliefs and Practices, Sussex Academic Press, , p. 44 El Granth és venerat com a gurbānī etern i l'autoritat espiritual del sikhisme.Torkel Brekke (2014), Religion, War, and Ethics: A Sourcebook of Textual Traditions (Editors: Gregory M. Reichberg and Henrik Syse), Cambridge University Press, , p. 675
Història
Guru Nanak va compondre himnes, que els seus seguidors cantaven en rāga amb música. El seu successor, Guru Angad, va obrir centres i va distribuir aquests himnes. La comunitat cantava els himnes i els seus agents recollien donacions. Aquesta tradició també va ser continuada pel tercer i quart guru. El cinquè guru, Guru Arjan, va descobrir que Prithi Chand, el seu germà gran i un competidor en la guruesa sikh, tenia una còpia d'un pothi anterior (manuscrit de fulla de palma) amb himnes i estava distribuint himnes dels gurus anteriors juntament amb els seus propis himnes. Guru Arjan els va considerar falsos i es va preocupar per establir una antologia autèntica d'himnes aprovats.
Guru Arjan va començar a compilar una versió oficialment aprovada de les escriptures sagrada per a la comunitat sikh. Va enviar els seus associats a través del subcontinent indi per recollir els himnes circulants dels gurus sikhs i va convèncer Mohan, fill de Guru Amar Das, perquè li donés la col·lecció dels escrits religiosos dels tres primers gurus d'una manera humil cantant els himnes registrats a Guru Granth Sahib, 248.
Quan els seus associats van tornar amb les seves col·leccions, Guru Arjan va seleccionar i editar els himnes per incloure'ls a l'Adi Granth amb Bhai Gurdas com a escriba. Baba Buddha i Bhai Gurdas li van portar una còpia del manuscrit i en van llegir uns quants himnes. Akbar va decidir que aquest informe havia estat fals i va donar 51 mohurs d'or a l'esforç del manuscrit. Tanmateix, aquest suport a les escriptures sikhs i al sikhisme va durar poc un cop Akbar va morir, amb Jehangir qualificant el sikhisme de tràfic fals. Sota les seves ordres, Guru Arjan, que va compilar la primera edició de les escriptures sikhs, va ser torturat i executat. Aquest esforç va produir diversos esborranys i manuscrits, alguns dels quals han sobreviscut fins a l'era moderna.
La versió manuscrita més antiga que es conserva de l'Adi Granth és el manuscrit de la Universitat Guru Nanak Dev de 1245, que s'ha datat cap c. 1599. Altres edicions primerenques de l'Adi Granth amb algunes variacions inclouen el Bahoval pothi (c. 1600), el Vanjara pothi (c. 1601) i el Bhai Rupa pothi (c. 1603).
Una altra variant primerenca del manuscrit s'anomena Guru Harsahai pothi, conservada pels Sodhis i es creu que és la que existia abans de la compilació de Guru Arjan i la que va donar al seu germà gran, Prithi Chand. Inicialment es va instal·lar a Amritsar, després es va traslladar al i es va conservar a Guru Harsahai (35 quilòmetres a l'oest de Faridkot, Punjab) fins al 1969, quan el govern estatal va sol·licitar que s'exhibís per a les celebracions dels 500 anys. Es va traslladar per primera vegada en més de 200 anys i es va exposar breument a Patiala per a l'esdeveniment. Posteriorment, els Sodhis van consentir les transferències. Tanmateix, el 1970, durant una altra transferència d'aquest tipus, aquesta versió primerenca del manuscrit d'Adi Granth va ser robada. No obstant això, s'han conservat fotos d'algunes pàgines.
Els Sodhis afirmen que aquest manuscrit és el més antic i que va ser escrit en part per Guru Nanak. Tanmateix, aquesta afirmació s'observa per primera vegada molt més tard, en textos atribuïts a Hariji del , nét de Prithi Chand. Basant-se en l'evidència de les fotos que s'han conservat, és poc probable que Guru Nanak escrivís o mantingués un pothi. Les característiques de la seva escriptura Gurmukhi i de la llengua suggereixen que els himnes són significativament més antics i que els himnes precanònics s'escrivien en el sikhisme primerenc i es conservaven pels gurus sikhs abans de l'edició per part de Guru Arjan. L'existència del manuscrit Guru Harsahai testifica la tradició primerenca de les escriptures sikh, la seva existència en formes variants i una competència d'idees sobre el seu contingut, inclòs el Mul Mantar.