miniatura|Parella masculina amb el seu fill. miniatura|Parella femenina amb infants. Una família homoparental és una família formada per una parella homosexual amb un o més fills, en contraposició de la família heteroparental o família "tradicional". Existeixen dues variants, la família homoparental femenina i la família homoparental masculina, en la que la parella és formada per dues dones o dos homes respectivament.
Els opositors a la criança entre persones del mateix sexe argumenten que té un impacte advers en els nens. Tanmateix, la investigació científica mostra constantment que els pares lesbianes i gais són tan capaços i aptes com els pares heterosexuals i que els fills criats per lesbianes i gais ] els pares estan psicològicament tan sans i ben adaptats com els criats per pares heterosexuals. Les principals associacions professionals de metges, psicòlegs, psiquiatres, psicoanalistes, pediatres, terapeutes i treballadors socials no han identificat investigacions empíriques creïbles que suggereixin el contrari.
Reconeixement legal La llei 3/2005 de 8 d'abril, del Parlament de Catalunya, va permetre permet l'adopció conjunta a les parelles gais a Catalunya. El reconeixement complet de les famílies homoparentals a l'estat espanyol va arribar amb la reforma del Codi Civil de 30 de juny de 2005, popularment coneguda com a Llei del Matrimoni Homosexual. L'estat francès permet l'adopció conjunta des de 2013, i Andorra des de 2014. A Itàlia no s'hi permet.
El 2023, 36 estats permetien l'adopció per part de parelles del mateix gènere, la majoria a Europa i Amèrica. La igualtat en l'adopció es considera una de les fites més importants en relació als drets LGBT. Les parelles homosexuals sovint troben dificultats per fer adopcions internacionals, perquè la majoria de països d'origen dels infants no reconeixen aquest tipus de relacions.
Formes Les persones LGBT poden convertir-se en pares a través de diversos mitjans, com ara relacions actuals o passades, criança compartida, adopció, acolliment familiar, inseminació amb donant, fecundació in vitro recíproca i gestació subrogada.Berkowitz, D & Marsiglio, W (2007). Gay Men: Negotiating Procreative, Father, and Family Identities. Journal of Marriage and Family 69 (May 2007): 366–381 Un home gai, una lesbiana o una persona transgènere que fa una transició més tard a la vida pot tenir fills dins d'una relació de sexe oposat, com ara un matrimoni d'orientació mixta, per diverses raons.
Alguns nens no saben que tenen un pare o una mare LGBT; els problemes de sortida de l'armari varien i alguns pares poden no revelar mai als seus fills que s'identifiquen com a LGBT. En conseqüència, la manera com els infants reaccionen a la sortida de l'armari dels seus pares LGBT té poc a veure amb la seva orientació sexual o identificació de gènere, sinó amb com respon qualsevol dels pares als actes de sortida de l'armari; és a dir, si hi ha una dissolució de les parelles parentals o si els pares mantenen una relació sana, oberta i comunicativa després de la sortida o durant la transició en el cas dels pares trans.
Moltes persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals són pares. Al cens dels Estats Units del 2000, per exemple, el 33% de les llars amb parelles del mateix sexe de dones i el 22% de les llars amb parelles del mateix sexe d'homes van declarar que hi vivia almenys un fill menor de 18 anys.APA Policy Statement on Sexual Orientation, Parents & Children, American Psychological Association, July 28 & 30, 2004. Retrieved on 04-06-2007. L'any 2005, s'estimava que 270.313 nens als Estats Units vivien en llars encapçalades per parelles del mateix sexe.Williams Institute: Census Snapshot – United States
Adopció miniatura|450px|Situació legal de l'adopció homoparental:L'adopció conjunta per parelles del mateix sexe és legal en 35 països i en alguns territoris subnacionals. Alguns països inclouen Argentina, Brasil, Colòmbia, Suècia i els Estats Units. Així mateix, alguns territoris subnacionals inclouen les Illes Caiman, la Ciutat de Mèxic i Puebla. A més, dos països (Estònia i San Marino) i una jurisdicció subnacional o territori dependent (Hong Kong) han legalitzat o permès alguna forma d'adopció per part de fill adoptiu. L'adopció per part de fill adoptiu es defineix com l'adopció per part d'una parella del fill de la seva parella. Tanmateix, l'adopció per fillastre no és legal ni reconeguda en alguns països, inclosa Itàlia.
L'heterosexisme institucional (definit com a actituds i accions desiguals i inequitatives dins de la presa de decisions i el processament d'una institució (escoles, hospitals, etc.) es pot observar en les polítiques d'adopció en moltes parts del món: alguns països o estats prohibeixen explícitament l'adopció per part d'individus obertament queer, incloses les persones lesbianes, gais o bisexuals. Altres jurisdiccions prenen decisions sobre si les persones LGBT poden adoptar cas per cas, amb una gran variabilitat entre agències depenent de l'enfocament de l'agència (nens amb necessitats especials, nadons, etc.), l'afiliació religiosa de l'agència si n'hi ha, i la disposició dels supervisors d'àrea i els treballadors de col·locació.
També hi ha barreres legals per a les adopcions internacionals, ja que actualment cap país que participi activament en l'adopció internacional (per exemple, Xina, Guatemala) permet l'adopció per part de persones lesbianes i gais que s'identifiquen obertament. Les persones bisexuals, transgènere i transsexuals no solen ser nomenades explícitament, però presumiblement estan incloses en aquestes prohibicions.
Cal destacar que els drets d'adopció LGBT es deixen a la decisió judicial. Els opositors a l'adopció LGBTQ argumenten que les persones LGBTQ no estan preparades per criar fills i això té efectes adversos en la criança i el creixement dels infants. Hi ha barreres presents entre les famílies LGBT en el procés d'adopció, incloent-hi la discriminació per part de les agències en totes les etapes, l'estigma dels treballadors socials, els pares biològics, els jutges i advocats, i altres membres de la família biològica. Cal destacar que l'adopció és generalment l'opció número u de formació familiar per a les persones LGBTQ i l'últim recurs per a les persones heterosexuals. A més, la recerca demostra que els pares LGBTQ són tan capaços de ser pares com els pares heterosexuals i són capaços de criar fills físicament i emocionalment sans i ben adaptats. Hi ha molta pressió social relacionada amb la criança adoptiva queer, inclòs l'adequació dels rols de gènere heteronormatius, que les agències d'adopció promouen i fomenten, sobretot als Estats Units. Les persones queer es veuen obligades a amagar o minimitzar la seva orientació sexual per adaptar-se a aquestes normes de gènere i aparèixer com un candidat més "adequat" i "legítim" per a l'adopció. Si s'eliminés l'estigma, hi podria haver una relació mútuament beneficiosa entre les agències d'adopció i les persones LGTBQ+, i amb això la reducció dels principals factors d'estrès entre les persones LGTB durant aquest moment d'angoixa. Tanmateix, la recerca avala que «les persones LGBTQ haurien de ser considerades com a actius molt valuosos pel sistema de benestar infantil i les agències d'adopció». Per tant, l'adopció és un sistema complex.
Judicis El 1968, el californià Bill Jones es va convertir en un dels primers homes gais a adoptar un nen. Més tard va participar en el moviment pels drets dels homosexuals amb Glide Memorial Church.
Sandy Schuster i Madeleine Isaacson, que es van conèixer a la seva església pentecostal, van guanyar la primera batalla per la custòdia dels Estats Units a favor d'una parella de lesbianes el 1978.
El gener de 2008, el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que una persona candidata legalment qualificada i adequada no ha de ser exclosa de l'adopció a causa de la seva orientació sexual.Judgment in the case of E.B. v. France
El 2010, un tribunal de Florida va declarar que "els informes i estudis conclouen que no hi ha diferències en la criança dels homosexuals o en l'adaptació dels seus fills", per tant, el Tribunal està convençut que la qüestió està tan fora de discussió que seria irracional sostenir el contrari.
Fulton contra Ciutat de Filadèlfia Fulton contra la ciutat de Filadèlfia és un cas del Tribunal Suprem entre Catholic Social Services (CSS) i la ciutat de Filadèlfia que va tenir lloc del 4 de novembre de 2020 al 17 de juny de 2021. Els contractes de la ciutat amb les agències d'adopció prohibeixen per llei la discriminació de les parelles LGBTQ. La ciutat de Filadèlfia va rescindir el seu contracte amb CSS perquè l'agència es va negar a tenir en compte les parelles LGBTQ a l'hora de seleccionar pares d'acollida, al·legant que les seves accions es deuen a la creença religiosa que el matrimoni és entre un home i una dona. El CSS gestiona altres tipus de serveis d'acolliment familiar, com ara llars d'acollida, i va rebre milions de dòlars de Filadèlfia independentment de la rescissió del seu contracte. En el cas judicial, CSS va al·legar que la rescissió del seu contracte amb la ciutat estava obstaculitzant el seu dret de la Primera Esmena. L'advocat de Filadèlfia, Neal Katyal, va argumentar que "no es pot signar dilluns un contracte que digui que no discriminarem i dimarts seguir endavant i discriminar". El cas també pretenia anul·lar un cas anterior del Tribunal Suprem, Employment Division v. Smith (1990), que va concloure que l'aplicació neutral per part del govern d'una llei general és legítima fins i tot si afecta negativament un partit religiós. El tribunal va dictaminar que la decisió de Filadèlfia de desestimar el contracte violava els drets atorgats per la Clàusula de Lliure Exercici de la Primera Esmena. Tot i prendre partit per CSS en el cas Fulton contra la ciutat de Filadèlfia, el tribunal no va anul·lar la sentència del cas de 1990.
Gestació per substitució
Algunes parelles LGBTQ decideixen tenir fills mitjançant gestació subrogada. Una mare subrogada és una persona que porta un òvul fecundat per espermatozoides amb la intenció explícita de donar el nadó a una altra persona perquè el criï. Tant l'òvul com l'esperma poden ser donats per la mare subrogada, un donant o un dels pares previstos. Les portadores gestacionals són una forma de mares subrogades que porten un fetus amb el qual no tenen cap relació genètica.[ cal citació ] Un estudi suggereix que les portadores gestacionals tenen taxes d'èxit més altes que les portadores que utilitzen els seus propis ovòcits.
Algunes persones es converteixen en subrogades per diners, altres per motius humanitaris o ambdues coses. Els pares que utilitzen serveis de gestació subrogada poden ser estigmatitzats, i el procés de la gestació subrogada s'enfronta a crítiques.Gahan, Luke (2017) "Separated Same-Sex Parents' Experiences and Views of Services and Service Providers," Journal of Family Strengths: Vol. 17 : Iss. 2, Article 2. Available at: http://digitalcommons.library.tmc.edu/jfs/vol17/iss2/2 S'han reportat històries de pares que han estat enganyats sobre quant cobraven les seves mares subrogades, cosa que ha portat a preguntes sobre l'ètica de la gestació subrogada monetitzada.
Inseminació
La inseminació és un mètode de concepció relativament no invasiu. Per a les parelles on un o tots dos tenen úter i ovaris i no tenen problemes d'infertilitat, la inseminació d'esperma de donant pot ser un enfocament de primera línia per a la concepció. La inseminació és quan una de les parelles amb úter i ovaris és fecundada amb esperma de donant. La inseminació pot tenir lloc per via intravaginal a casa o com un procediment com la inseminació intrauterina (IIU) en un centre mèdic.