miniatura|Grafiti a Vitòria: Maria Askatu Legalizazioa (en basc, «legalització de la maria») miniatura|Fira anual de la marihuana Spannabis (Cornellà de Llobregat, 2014) El cànnabis a Espanya és una planta autòctona. Malgrat tot, és il·legal per a un seguit de finalitats. La paraula cànnabis també es pot referir als brots secs de la planta.
És il·legal per a usos comercials no llicenciats (de lucre), tot i que el cultiu i l'ús personal no estan penalitzats, com tampoc no ho estan altres finalitats que no siguin la compravenda. També està associat a una violència creixent vinculada a xarxes de narcotràfic.
A més, a Espanya hi ha dos fàrmacs de cànnabis legals: Sativex, per a adults amb espasticitat moderada o greu per esclerosi múltiple, i Epidiolex, per al tractament de certes epilèpsies refractàries. L'any 2025 també s'autoritzà la preparació de fórmules magistrals en farmàcies hospitalàries. Segons l'Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal, l'any 2018 hi havia entre cinquanta mil i cent mil consumidors de cànnabis medicinal a l'estat.
Història Prehistòria El cànnabis (Cannabis sativa L.) és un gènere de plantes monoespecífic (que només inclou una espècie) amb presència a la península Ibèrica des de l'antiguitat i anterior a la seva domesticació agrícola. Un estudi del 2022 de l'Institut Botànic de Barcelona constatà que:« el Cannabis entrà a la península Ibèrica en la seva forma silvestre durant el paleolític superior i experimentà dues onades d’entrada més, una al neolític i una altra a l’edat mitjana, probablement en la seva forma cultivada» Una metaanàlisi palinològica de gairebé seixanta jaciments peninsulars ha documentat pol·len de cànnabis en sediments del paleolític mitjà-superior (fa entre cent vint mil i cent cinquanta mil anys), cosa que indica una entrada inicial possiblement en forma silvestre per vies marítimes mediterrànies o terrestres des de l'Europa oriental o central.
Durant el neolític es detecta una primera onada significativa d’introducció associada a formes possiblement cultivades, amb un seguit de dispersions que continuà en èpoques posteriors (encara que amb menys intensitat entre el calcolític i l’època romana). Al , Heròdot menciona els escites com un poble clau en la difusió del cànnabis a Europa,Antonio Escohotado: Historia general de las drogas (tres volúmenes). Madrid (España): Alianza, 1989a. Edición revisada por J. Ott, en 1992.W. A. Emboden, 1972a: "Ritual use of Cannabis sativa L., A historical-ethnographic survey". En: P. T Furst (comp.): Flesh of the gods: The ritual use of allucinogens (págs. 214-236). Nueva York: Praeger. dades en part avalades per l'arqueologia recent.
Primer mil·lenni Les fonts arqueològiques veuen un impuls clar en l'arribada i propagació de cànnabis a l'edat mitjana amb difusió tant per rutes continentals com marítimes. Al registres arqueobotànic hi ha cànnabis durant els períodes romà i medieval, juntament amb altres cereals, hortalisses i fruiters procedents del Mediterrani i altres regions. miniatura|243x243px|Llotja del Cànem a Castelló La plena expansió interna dins de la península no es completa fins a l'edat de bronze, mentre que la pràctica del cultiu de cànnabis augmenta notablement a l'edat moderna, quan la fibra de cànnabis, elcànem, és molt apreciat per al cordatge i les veles en la marina i el comerç. Fou un element rellevant per al desenvolupament marítim de l'Imperi espanyol i de ciutats portuàries com ara València o Barcelona. Catalunya, en aquest context, cobra importància per la seva ubicació paleogeogràfica al nord-est de la península, com demostren els sediments lacustres pirinencs (p. ex. a Montcortès), que mostren una presència contínua de pol·len de cànnabis, amb pics de pol·linització associats tant a cultius històrics com a fenòmens agrícoles recents.
Consum El cànnabis és la tercera substància psicoactiva més consumida a Espanya, després de l'alcohol i el tabac, i es tracta de la droga il·legal més consumida a l'estat. Segons l'«Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya» (EDADES) de l'any 2017, un 37,5% dels enquestats entre 15 i 64 anys afirmava haver fumat cànnabis algun cop a la vida; un 10,5% ho havia fet en els darrers dotze mesos, i un 2,9% en fumava cada dia. La majoria dels consumidors diaris eren homes (un 70%) amb una edat mitjana de trenta-quatre anys. Això representava un creixement respecte a xifres anteriors.
A l'estat espanyol es dona una forta tolerància social envers la marihuana. En una enquesta del CIS del 2018, un 84% dels enquestats estava a favor del cànnabis medicinal i un 47% a favor tant d'usos medicinals i com recreatius (un ús, aquest darrer, rebutjat pel 41%). En l'informe europeu ESPAD del 2019, el 23% dels estudiants espanyols digueren que havien consumit cànnabis alguna vegada a la vida i el 12% n'havia consumit en els darrers trenta dies. En aquest estudi, Espanya era el tercer país de la Unió Europea amb el consum més elevat, després d'Itàlia i França, quan la mitjana europea era del 15%.
Situació legal miniatura|300x300px|Manifestació a Madrid per la legalització del cànnabis (maig de 2004) El «cultiu, elaboració, tràfic i possessió il·lícita», com també «les activitats que promoguin, afavoreixin o facilitin el consum de drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques» estan castigats per l'article 368 del Codi penal espanyol. No es considera delicte el consum, la possessió i el cultiu de cànnabis sempre que sigui per a consum propi i no estigui destinat al narcotràfic (màxim de 10 kg). Sí que es considera una infracció greu el consum a l'espai públic, que comporta la confiscació i una multa que varia dels 601 € als 30.000 €. La llei espanyola no diferencia entre l'ús medicinal i l'ús recreatiu.
No obstant això, la situació legal del cànnabis varia depenent de la comunitat autònoma. Al País Valencià, per exemple, les Corts aprovaren la legalització controlada del cànnabis el juny de 2018. A Catalunya es dona des de 1993 una situació de semilegalització, atès que s'emeten llicències que permeten conrear fins a 150 kg anuals de cànnabis en clubs privats (associacions) i als seus membres consumir fins a 60 g mensuals, sempre que siguin majors de vint-i-un anys.
Violència associada al narcotràfic La zona d'Espanya on més es decomissa cànnabis és Andalusia, on les organitzacions que es dediquen al tràfic d'haixix el simultaniegen amb plantacions de marihuana, i el segon gran productor de cànnabis és Catalunya, que és el centre de la venda de cànnabis a Espanya, amb grans grups criminals dedicats al trànsit que instal·len grans plantacions tant interiors com exteriors per l'exportació a la resta d'Europa. Les bandes defensen de forma fèrria els cultius i recorren a la violència si cal.
En 2021 es van registrar nombroses accions violentes associades al cànnabis a Catalunya, ja sigui entre membres de la pròpia organització, venjances o entre bandes rivals, amb 3 homicidis, 3 segrestos, 8 retencions il·legals i 107 narcoassalts, suposant un increment d'un 24,5% respecte al 2020. Els mossos d'esquadra va desarticular 35 xarxes en 2021, detenint 1.998 persones, amb un creixement exponencial, doncs en 2015 hi va haver 439 detencions.
Referències
Categoria:Dret a Espanya