Nydia Pereyra-Lizaso (Rocha, 12 de maig de 1916 - 2 de novembre de 1998) fou una compositora, pianista, i educadora musical uruguaiana.
Biografia Nydia va estudiar música amb Dolores Bell i Carmen Barrera al Conservatori Teresià de Rocha, i a Montevideo va estudiar piano amb Wilhelm Kolischer, contrapunt i fuga amb Tomás Mujica i composició amb Enrique Casal-Chapí. Després de completar els seus estudis va treballar com a compositora i professora de música al Kolischer Conservatory i a l'Institut d'Educació Musical.
Les obres de Pereyra-Lizaso han estat representades internacionalment. Les seves Quatre miniatures per violí i viola van guanyar el premi de música de cambra a GEDOK a Mannheim el 1966. També va ser guanyadora del premi de música per espectacles de la Casa de Teatro els anys 1959, 1964, 1966, 1967 i 1968 per música incidental en obres representades per la Comedia Nacional de Montevideo. Ha publicat diverses obres pedagògiques escrites per a nens. Pereyra-Lizaso va morir el novembre de 1998 amb 82 anys.(castellà) autores.uy
Docència Pereyra-Lizaso va ocupar les càtedres de Solfeig al Conservatori Musical Kolischer i d'Harmonia i Contrapunt al Conservatori Piola. També va formar part del claustre del Instituto de Enseñanza Musical de l'Uruguai. La seva tasca pedagògica es vegué completada per la publicació de diversos llibres didàctics per l'ensenyament del piano, així com la publicació de tractats teòrics sobre solfeig, harmonia i contrapunt.
Obra Dins la seva obra, els dos gèneres que li han aportat més èxit són la música incidental per obres de teatre i la música de cambra.
Música per teatre Nydia Pereyra va compondre la música d'acompanyament per nou obres representades a la Comedia Nacional, entre les quals una per infants, i va rebre sempre les millors crítiques i elogis del públic. Les més destacables són: Nit de Reis i El mercader de Venècia, de W. Shakespeare L'escola de l'escàndol de Richard Sheridan L'ànec silvestre d'Henrik Ibsen La dona silenciosa de Ben Jonson El burlador de Sevilla de Tirso de Molina
Música de cambra Les seves primeres obres són de música vocal, entre les quals destaquen les Tres canciones sobre un text d'Esther de Cáceres per quartet vocal a cappella (1956). També destaquen les Seis canciones sobre textos de Rainer Maria Rilke, estrenades per la mezzosoprano Carlota Bernhard el 1959.
Una selecció de les seves obres inclou:
Música coral Tres cançons (text E. de Cáceres), per quartet vocal, 1956
Veu i piano Sis cançons (text R. M. Rilke) per mezzo-soprano i piano, 1959 Dues cançons sobre Carlos Gómez Martínez, 1956 Cançó sobre Juan Ramón Jiménez, 1954 Tres cançons (text E. de Cáceres) per soprano i piano, 1967
Conjunt instrumental Duo per clarinet i piano, 1958: dividit en dos moviments, consta d'un Adagio inicial que recorda a un recitatiu i un Allegro enèrgic en forma de rondó. Allegro i Andante per clarinet baix i piano, 1965 Quatre miniatures per violí, viola i clarinet, 1966: aquesta obra és considerada la més important del seu repertori de cambra. Va ser premiada a Europa. Divertimento per cordes Quartet per cordes
Altres tipus de música Dins el seu repertori hi trobem també músiques en altres formats:
Música simfònica Cantata de Nadal Simfonia
Piano Sonata per piano no.1, 1955 Sonata no. 2, 1958 Sonatina en Sol, 1963: obra en tres moviments, amb reminiscències melòdico-rítmiques del s. XIII francès, i amb influències d'Hindemith. Sonatina, 1967 Tres peces per nens, 1967 Dues miniatures, 1968
Obres didàctiques Jugant amb el piano: quaderns per infants
Referències
Categoria:Morts el 1998 Categoria:Pedagogs musicals uruguaians Categoria:Persones de Rocha Categoria:Pianistes americans Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Compositors uruguaians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1920