miniatura|Bandera del Sandzhak, segons Vexilla Mundi miniatura|Sandžak miniatura|Mapa de Sandžak Sandžak (serbocroat: Санџак, Sandžak, albanès: Sanxhak o Sanxhaku, turc: Sancak) és una regió geogràfica del centre dels Balcans. El seu territori està dividit entre Sèrbia i Montenegro. El seu nom deriva del Sandjak de Novi Pazar, un districte administratiu de l'Imperi Otomà que va existir fins a les Guerres Balcàniques de 1912.
Nom La regió és anomenada com a "Novopazarski Sandžak" (Новопазарски Санџак) o simplement "Sandžak" (Санџак) per tots els membres dels quatre principals grups ètnics que viuen a la regió (bosnians, serbis, montenegrins, i musulmans). A vegades els serbis la coneixen com a "Raška Oblast" (Рашка Област).
Geografia Ocupa el territori fronterer de Bòsnia i Hercegovina a Kosovo en una àrea de 8.686 kilòmetres quadrats. Sis municipis de Sandžak són a Sèrbia (Novi Pazar, Sjenica, Tutin, Prijepolje, Nova Varoš, i Priboj), i sis a Montenegro (Pljevlja, Bijelo Polje, Berane, Andrijevica, Rožaje, i Plav).
La ciutat més poblada de la regió és Novi Pazar (55.000), mentre que altres ciutats importants són: Pljevlja (23.800), i Priboj (19.600). A Sèrbia, els municipis de Novi Pazar i Tutin són inclosos al districte de Raška, mentre que els municipis de Sjenica, Prijepolje, Nova Varoš, i Priboj, són inclosos al districte de Zlatibor.
Demografia miniatura|Mapa ètnic del Sandžak segons el cens del 2002 a Sèrbia i el de 2003 a Montenegro. Nota: el mapa mostra la majoria ètnica dels municipis Segons els censos oficials de Sèrbia i Montenegro de 2002 i 2003, la població total del Sandžak és de 426.044 persones. La població de la part sèrbia de Sandžak és de 235.567 habitants, mentre que la població de la part montenegrina del Sandžak és de 190.477 habitants.
Grups ètnics a Sandžak Bosnians = 193.026 (45,31%) Serbis = 156.852 (36,82%) Montenegrins = 29.892 (7,02%) Musulmans com a nacionalitat = 27.047 (6,35%) Altres (inclosos albanesos, gitanos, etc.)
Grups ètnics a la part sèrbia de Sandžak Bosnians = 134.128 (56,94%) Serbis = 89.396 (37,95%) Musulmans com a nacionalitat = 8.222 (3,49%) Montenegrins = 928 (0,40%) Altres
Grups ètnics a la part montenegrina de Sandžak Serbis = 67.456 (35,41%) Bosnians = 58.898 (30,92%) Montenegrins = 28.964 (15,21%) Musulmans com a nacionalitat = 18.825 (9,88%) Altres
Els municipis amb majoria ètnica bosniana són: Novi Pazar (76,28%), Tutin (94,23%), Sjenica (73,34%), Plav (50,73%), i Rožaje (81,68%).
Els municipis amb majoria ètnica sèrbia són: Priboj (74,15%), Prijepolje (56,82%), Nova Varoš (90,09%), Pljevlja (59,52%), i Andrijevica (65,08%).
Els municipis mixtes però amb majoria relativa sèrbia són: Bijelo Polje (36,31%) i Berane (41,43%).
Bosnians percentatge en el respectiu municipi: 94,23% a Tutin (28.319 de 30.054); 81,68% a Rožaje (22.512 de 27.562); 76,28% a Novi Pazar (65.593 de 85.996); 73,34% a Sjenica (20.512 de 27.970); 50,73% a Plav (10.960 de 21.604); 31,83% a Prijepolje (13.109 de 41.188); 25,22% a Bijelo Polje (14.409 de 57.124); 22,00% a Berane (8.994 de 40.885); 18,33% a Priboj (5.567 de 30.377); 5,48% a Pljevlja (2.023 de 36.918); 5,15% a Nova Varoš (1.028 de 19.982); El municipi d'Andrijevica no té declarats bosnians.
Musulmans percentatge en el respectiu municipi: 17,18% a Bijelo Polje (9,816 de 57,124); 9,26% a Prijepolje (3,812 de 41,188); 8,36% a Pljevlja (3,088 de 36,918); 7,32% a Berane (2,994 de 40,885); 6,06% a Rožaje (1,670 de 27,562); 5,78% a Plav (1,249 de 21,604); 4,70% a Priboj (1,427 de 30,377); 2,51% a Nova Varoš (502 de 19,982); 2,36% a Sjenica (659 de 27,970); 1,86% a Novi Pazar (1,599 de 85,996); 0,74% a Tutin (223 de 30,054); 0,13% a Andrijevica (8 de 6,384).
Serbis percentatge en el respectiu municipi: 90,09% a Nova Varoš (18.001 de 19.982); 74,15% a Priboj (22.523 de 30.377); 65,08% a Andrijevica (4.155 de 6.384); 59,52% a Pljevlja (21.972 de 36.918); 56,82% a Prijepolje (23.402 de 41.188); 41,43% a Berane (16.939 de 40.885); 36,31% a Bijelo Polje (20.743 de 57.124); 23,50% a Sjenica (6.572 de 27.970); 20,47% a Novi Pazar (17.599 de 85.996); 12,64% a Plav (2.731 de 21.604); 4,32% a Tutin (1.299 de 30.054); 3,32% a Rožaje (916 de 27.562).
Montenegrins percentatge en el respectiu municipi: 23,10% a Andrijevica (1.475 de 6.384); 22,70% a Berane (9.282 de 40.885); 20,99% a Pljevlja (7.750 de 36.918); 16,13% a Bijelo Polje (9.214 de 57.124); 3,66% a Plav (790 de 21.604); 1,64% a Rožaje (453 de 27.562); 1,42% a Priboj (432 de 30.377); 0,66% a Prijepolje (271 de 41.188); 0,37% a Nova Varoš (73 de 19.982); 0,13% a Novi Pazar (109 de 85.996); 0,08% a Sjenica (23 de 27.970); 0,07% a Tutin (20 de 30.054).
Nota: Molts dels bosnians es declararen com a musulmans de nacionalitat en el cens del 1991. En els censos 2002/2003, la majoria d'ells es declararen com a bosnians, però encara n'hi ha que es declaren de nacionalitat musulmans. Segons els censos de 2002/2003, bosnians i musulmans com a nacionalitat sumaven plegats 220.073 individus, i constituïen el 51,66% de la població del Sandžak. També, la majoria dels serbis de la part montenegrina del Sandžak es declararen com a montenegrins en el cens de 1991, mentre que en el cens de 2003 es declararen serbis.
Història demogràfica 1948 Segons el cens federal de la República Federal Popular de Iugoslàvia de 1948, el 93% de la població de la part sèrbia eren serbis i un 91% de la població de la part montenegrina eren montenegrins.
Els musulmans eren la majoria de la població als districtes de Priboj i Novi Pazar, i també a Berane. Tanmateix, hom pot notar que molts musulmans eslaus es declararen serbis o montenegrins en el cens. Hom pot trobar altres nacionalitats al districte de Berane (majoritàriament albanesos) i grups petits d'altres nacionalitats als districtes de Sjenica, Nova Varoš, i Novi Pazar; mentre que a Priboj no n'hi ha.
1953 TOTAL - 345.496 Montenegrins - 141.948 (41,08%) Serbis - 118.025 (34,16%) Turcs - 14.987 (4,33%) Iugoslaus - 64.588 (18,69%) altres - 5.948 (1,74%)
Per districte: Priboj - 20.784 Serbis - 16.230 (78,08%) Turcs - 110 (0,52%) Montenegrins - 100 (0,48%) Iugoslaus - 4.168 (20,05%) altres - 176 (0,87%) Prijepolje - 33.846 Serbis - 25.665 (75,82%) Montenegrins - 396 (1,17%) Turcs - 51 (0,15%) Iugoslaus - 7.526 (22,23%) altres - 208 (0,63%) Nova Varoš - 21.424 Serbis - 20.865 (97,39%) Montenegrins - 27 (0,12%) Iugoslaus - 486 (2,26%) altres - 46 (0,23%) Sjenica - 38.179 Serbis - 23.412 (61,32%) Turcs - 678 (1,77%) Montenegrins - 102 (0,26%) Iugoslaus - 102 (0,26%) altres - 229 (0,62%) Novi Pazar - 53.331 Serbis - 25.177 (50,02%) Turcs - 11.009 (21,87%) Montenegrins - 174 (0,34%) Iugoslaus - 13.564 (26,94%) altres - 407 (0,83%) Tutin - 27.983 Serbis - 5.006 (17,88%) Montenegrins - 103 (0,36%) Turcs - 3.139 (11,21%) Iugoslaus - 19.090 (68,21%) altres - 645 (2,34%) Bijelo Polje - 41.432 Montenegrins - 39.477 (95,28%) Serbis - 487 (1,17%) Iugoslaus - 1.468 (3,55%) Pljevlja - 40.876 Montenegrins - 37.368 (91,41%) Serbis - 827 (2,02%) Iugoslaus - 2.401 (5,87%) altres - 280 (0,7%) Berane - 70.641 Montenegrins - 64.201 (90,88%) Serbis - 356 (0,5%) Iugoslaus - 2.127 (3,01%) altres - 3.957 (5,61%) Noteu que molts musulmans eslaus es declararen al cens com a serbis, montenegrins, turcs o iugoslaus.
Història
Els primers habitants coneguts a la regió de Sandžak foren els il·liris. En el , la regió fou conquerida pels romans, mentre que en els segles i s'hi assentaren els pobles eslaus i els serbis.
Durant l'edat mitjana la regió formà part de l'estat serbi de Raška. La capital de Raška fou la ciutat de Ras, situada vora l'actual Novi Pazar. La regió més tard formaria part dels diferents estats serbis, fins que fou conquerida per l'Imperi Otomà en el .
miniatura|Sandjak de Novi Pazar el 1878 Durant els segles de domini otomà, el Sandjak de Novi Pazar fou part de la Província de Bòsnia abans de formar part de la província de Kosovo el 1878. El Congrés de Berlín de 1878 va permetre l'establiment de guarnicions militars austro-hongareses al Sandžak, on es van mantenir fins al 1909. L'octubre de 1912, Sandžak fou ocupat per les tropes sèrbies i montenegrines en la Primera Guerra Balcànica, i el seu territori fou dividit entre els regnes de Sèrbia i Montenegro. Molts dels habitants bosnians i albanesos emigraren a Turquia com a muhajirs, com a resultat directe de l'opressió de les noves autoritats sèrbies i montenegrines. L'onada migratòria es va aturar del 1912 a 1970. Al voltant d'un milió de turcs tenen l'origen ancestral al Sandžak. Hi ha nombroses colònies de bosnians de Sandžak a Turquia, als voltants d'Edirne, Istanbul, Adapazarı, Bursa, i Samsun entre d'altres.
Durant la Primera Guerra Mundial, el Sandžak fou ocupat per Àustria-Hongria de 1914 a 1918. El 1918, Sèrbia i Montenegro s'uniren mercè la creació del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens que més tard s'anomenarà Regne de Iugoslàvia el 1929. Entre 1929 i 1941, el Sandžak formà part d'una nova província, la Banovina Zeta, amb seu a Cetinje.
La major part del Sandžak fou ocupada pels italians durant la Segona Guerra Mundial, i posada sota el Govern de Montenegro (la ciutat de Novi Pazar fou inclosa en Sèrbia, mentre que Plav i Rožaje foren incloses a Albània, que era sota administració italiana), i sota ocupació alemanya des de 1943. En acabar la guerra, el Sandžak fou dividit entre Sèrbia i Montenegro, segons l'acord de divisió inicial entre els dos estats de 1913.
Les Guerres de Iugoslàvia de 1990 deixaren el Sandžak fortament danyat, ja que les guerres a Bòsnia i Kosovo comportaren tensions ètniques i (en l'últim cas) bombardejos de les forces de l'OTAN. Segons els partits polítics bosnians del Sandžak, uns 60,000-80,000 bosnians emigraren de la regió en aquest període, com a resultat de l'opressió i dels atacs policials al Sandžak. El 1995 es produïren algunes matances massives de bosnians, les més destacable d'elles a Sjeverin (Priboj), Bukovica (Pljevlja), i Štrpci (Prijepolje).
Amb els canvis democràtics a Sèrbia el 2000, els bosnians pogueren participar en la vida política de Sèrbia i Montenegro, com Rasim Ljajić, bosnià, qui fou ministre en el govern de Sèrbia-Montenegro, o Rifat Rastoder, actual president del Parlament de Montenegro.
També, les dades dels censos mostren una emigració general de totes les nacionalitats d'aquesta regió subdesenvolupada.
Grups ètnics a Sandžak Bosnians