va ser un metge valencià del cos mèdic de la Beneficència municipal, president del Col·legi de Metges d'Alacant (1932-35) i de l'Agrupació Regionalista Alacantina, a més, polític republicà i francmaçó.
Biografia Va nàixer a Finestrat (Marina Baixa) el 12 de febrer de 1888, però es traslladà prompte a Alacant, on el seu pare (farmacèutic) va obrir una farmàcia al carrer de Sant Francés, a la casa familiar obra de l'arquitecte Juan Vidal i Ramos. En la seua adultesa va estudiar Medicina a la Universitat de València, on es llicencia el 1911. Després d'ingressar en el Col·legi de Metges va opositar a la Beneficència municipal obtenint plaça en Puericultura. A «La Gota de Llet» va desenvolupar la seua tasca en el Reformatori d'Adults amb el seu superior Pascual Pérez i Martínez, per un temps"Beneficència i Sanitat en els municipis valencians (1813-1942)", VVAA (1999) Trobades. Seminari d'Estudis sobre la Ciència. Associació Cultural Alcoia-Comtat. Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics. Editors Beneito, Blay i LLoret amb col·laboració de Generalitat Valenciana, Universitat d'Alacant, Universitat Miguel Hernandez i Universitat de València entre d'altres. Gràfiques el Cid (Alcoi) sent substituït per Rafael Gandulla Coderch; després arribaria a ser nomenat inspector municipal de Sanitat. També va ser contractat per la societat Gas d'Alacant i per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant com a metge dels empleats, sent vicepresident de la junta que agrupava a tots els metges de la ciutat amb Mariano Ruiz de president. El 1926 va ser designat vicepresident del Col·legi de Metges pel president Evaristo Manero Pineda, qui es trobava immers en un debat polític intern, i un any després va ingressar com a acadèmic corresponent en la Real Academia de Medicina de Saragossa"Diccionario de los nombres de las calles d'Alicante" per prof. Manuel Martínez López (2013) Ed. Alicante Web de l'Acadèmia de Medicina de Saragossa gràcies al seu treball La supervivència en el seu aspecte mèdic, que va presentar al concurs anual i publicar en la revista col·legial, junt amb La defensa social de la infància. També serà membre de la Societat Mèdico-Quirúrgica d'Alacant. Entre 1932 i 1935 fou el president del Col·legi de Metges amb J. Martínez Bayarri, F. Claramunt, el dr. F. Bellvert i José Clavero, entre d'altres, havent d'abandonar la presidència per problemes de salut, substituït pel metge Sánchez San Julián.
Va mostrar el seu interés pels assumptes polítics. Va ser un deixeble de l'històric metge i regidor republicà Antonio Rico Cabot, francmaçó. Per la seua influència, ingressa en la maçoneria alacantina el 1924, amb el nom simbòlic d'«Asclepíades» en la lògia Numancia,"Masoneria e Ilustración" per Jose Ignacio Cruz (2011) ed Universitat de València una de les tres principals. Soci de l'Ateneu Alacantí, del qual seria vicepresident el 1931 amb Franklin Albricias Goetz —i durant la presidència del seu cunyat Eliseu Gómez i Serrano—, i va participar en el món cultural col·laborant"Alacant contra València" per Emili Rodriguez-Bernabeu (2005) ed Universitat de Valencia en revistes de l'època com ara El Tio Cuc o els periòdics Lucentum i El Luchador de Carlos Esplá Rizo i Alvaro Botella i Pérez respectivament. Va ser un dels membres creadors de les Fogueres d'Alacant i president de la seua comissió gestora durant el període 1936-1939. Paral·lelament, i en reacció a la deriva autoritària del règim del general Miguel Primo de Rivera Orbaneja, va ser el 1925 un dels fundadors d'Acció Republicana, partit esquerrà liberal liderat per Manuel Azaña Díaz, i el 1930 va ser designat vicepresident provincial (presidida a Alacant per l'alcalde Llorenç Carbonell i Santacruz), integrant-se en la junta nacional de la formació. Un any després en seria president. En les eleccions generals espanyoles de 1931 va ser candidat d'Acció Republicana, però no va ser elegit."Alicante en las elecciones republicanas 1931-36" per Mariano García Andreu (1985) ed Universitat d'Alacant A partir de 1933 va ser el president de l'Agrupació Regionalista Alacantina"Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)" per Federico Martínez Roda (1998) ed Fundació Universitat CEU San Pablo i més tard s'incorpora a Izquierda Republicana (com tota la lògia Numancia, que escull el socialisme). Per la seua participació en la vaga revolucionària d'octubre de 1934 fou detingut i alliberat dies després. Seria elegit president d'Izquierda Republicana a Alacant el mateix any que va morir el seu germà Andrés al bombardeig d'Alacant durant la Guerra Civil.
Una vegada finalitzada la guerra, amb la instauració del franquisme, va ser empresonat,Diario Información. Ángel Pascual Fill Il·lustre d'Alacant com a president local d'Izquierda Republicana, al Reformatori d'Adults (on mateix treballava), on va curar del poeta Miguel Hernández Gilabert, empresonat i malalt durant l'hivern de 1941; col·laborant amb el doctor Pérez Miralles, cap d'infermeria, fins l'arribada d'Antonio Barbero Carnicero."Miguel Hernández, Poeta" (1992) volum editat per Diputació d'Alacant amb col·laboratzió pel 50 aniversari de la seua defunció El Consell de Guerra va dictar per a ell pena de mort, però molta gent va testificar al seu favor i va ser permutada per dotze anys de reclusió a Chinchilla i Ocaña (Castella - la Manxa), després de ser separat del servici. Abans, però, va obtindre la condicional i desterrat a València el 1946. Un any després, altra vegada a Alacant, va ser detingut (1947) amb el sastre Rafael Pagán, acusats d'intentar recompondre Izquierda Republicana. Va ser jutjat i condemnat pel Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme a un any i sis mesos de reclusió a la presó central d'Alcalá de Henares. Mai va eixir d'Alacant perquè va emmalaltir greument el 1948 i es va traslladar a la seua finca Villa Vicenta al barri de les Carolines. L'any 1950 va morir."Guerra Civil y Memoria Histórica en Alicante" per M. Olmos i P. Rosser (2016) editat per Arxiu Historic Provincial-Generalitat Valenciana.
Els seus fills van ser metges i, particularment, Ángel Pascual Megias, va ser professor al Centre d'Estudis Universitaris alacantí, matriu de la Universitat d'Alacant a principis de la dècada del 1970.
Després de la Transició democràtica espanyola, l'any 1987 l'Ajuntament d'Alacant va anomenar un carrer amb el seu nom al barri de Bonavista i l'any 2011 se li va concedir el títol honorífic de «Fill Il·lustre» de la ciutat.
Vegeu també Francmaçoneria a Espanya Repressió franquista
Referències
Bibliografia "Medio siglo de medicina en Alicante (Historia del Ilustre Colegio de Médicos 1894-1936)" dr José Luis de la Vega Gutiérrez (1984) Col·lecció Caixa d'Estalvis núm.109. Editat per la C.A.P.A en Alacant. "La Represión de Guerra y Posguerra en Alicante (1936-1945)" per Dr Miguel Ors Montenegro, 1995. Ed. Generalitat Valenciana- Conselleria d'Educació i Ciencia amb l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. Arxiu Ajuntament d'Alacant "Ángel Pascual Devesa. Reflexiones y recuerdos", 2019. Mercedes Pascual Artiaga, Francisco Moreno Sáez, José Bernabeu Mestre, eds. Publicacions de la Universitat d'Alacant, .
Enllaços externs Alicante Vivo: Angel Pascual Devesa
Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Maçons valencians Categoria:Acadèmics Categoria:Morts a Alacant Categoria:Metges alacantins Categoria:Polítics alacantins Categoria:Periodistes alacantins Categoria:Polítics de la Marina Baixa Categoria:Morts el 1950 Categoria:Metges valencians del segle XIX Categoria:Metges valencians del segle XX Categoria:Finestratins Categoria:Metges de la Marina Baixa Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Periodistes valencians morts al segle XX Categoria:Periodistes valencians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1888