En aquesta llista de roques ígnies s'enumeren alfabèticament un total de 211 roques ígnies, entre les quals n'hi ha tant de volcàniques com de plutòniques. Per a fer la llista de roques s'han agafat les diferents llistes relacionades amb les roques ígnies de Mindat i s'han filtrat les roques llistades allà tenint en compte la presència de les diferents roques en classificacions genèriques o concretes i en la seva acceptació en la classificació de les roques ígnies. El filtre s'ha dut a terme a partir de les roques que apareixien en els diagrames per a classificar les roques ígnies: QAPF (tant per a volcàniques com per a plutòniques); diagrames de peridotites; diagrames de melilities; roques ultramàfiques, etc. A les roques que apareixen en aquests diagrames s'hi han afegit les principals varietats i noms mnemònics (els principals que apareixien a la llista de Mindat). També s'han afegit les principals roques monomineràliques, formades majoritàriament per un sol mineral (biotitita, cromitita, etc.); les roques formades per processos específics (diatectita, eutectita, etc.). Les principals roques de la llista són aquelles que apareixen en els diagrames (aproximadament el 75% de la llista); les altres corresponen als diferents tipus citats anteriorment. A la llista, a cada nom de roca s'afegeix una descripció sintètica, així com una imatge, diagrames i els minerals que la formen.
Els diagrames utilitzats són principalment el diagrama TAS i aquells proposats per Streckeisen. En els diferents diagrames, els camps amb color corresponen al camp que ocupa la roca en qüestió segons la seva composició química o mineralògica. Els diagrames QAPF (romboèdrics) on s'empra el color groc corresponen a les roques plutòniques, mentre que als que s'utilitza el color vermell corresponen a les roques volcàniques. Els diagrames on s'utilitza el color verd o marró són els corresponents a la classificació de les roques ultramàfiques; aquells pintats en aiguamarina corresponen a la classificació de les carbonatites i a la classificació de les roques piroclàstiques; els diagrames pintats de blau marí corresponen a la classificació de les melilitites; els de color taronja corresponen a la classificació de les melilitolites; finalment, els diagrames on s'usa el color rosa corresponen a diagrames TAS. Vegeu-ne alguns exemples:
Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z Referències • Enllaços externs A Nom de la rocaDescripcióMinerals esencialsMinerals no esencialsImatgeDiagrama 1Diagrama 2AfrikanditaL'afrikandita és una melilitolita amb més d'un 10% de contingut modal de perovskita.Mel·lilita, perovskitaMica, olivina, piroxè, titanomagnetitacentrat|sens_quadre|120x120pxAglomerat«Aglomerat» és el terme utilitzat per a descriure les roques piroclàstiques on més del 75% de material piroclàstic supera els 64 mm de diàmetre i d'aquests, el 50% és arrodonit.centrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxAlvikitaL'alvikita és una varietat de carbonatita càlcica de gra fi a mitjà.Calcitacentrat|sens_quadre|120x120pxcentrat|sens_quadre|120x120pxAmfibololita«Amfibololita» és un terme general emprat a França per a referir-se a les roques ígnies de gra mig a groller constituïdes gairebé exclusivament per amfíbol. No s'ha de confondre amb el terme «amfibolita», utilitzat en petrologia metamòrfica.Amfíbolcentrat|sens_quadre|120x120pxAmneïtaL'amneïta és un nom mnemònic per a aquelles roques formades per amfíbol i nefelina.Amfíbol, nefelinacentrat|sens_quadre|120x120pxAnalcimitaL'analcimita o analcitita és una foidita consistent majoritàriament d'analcima. El seu contingut en minerals màfics és inferior al 10%.AnalcimaOlivina, augita titànicacentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxsens_quadre|120x120pxAnalcimita basaníticaL'analcimita basanítica és una roca analcimítica amb foids (principalment analcima) que constitueixen el 60-90% dels minerals clars. També presenta plagiòclasi, en quantitats més elevades que el feldespat alcalí.AnalcimaPlagiòclasicentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxAnam-aegisodita«Anam-aegisodita» és el nom mnemònic suggerit per a les roques constituïdes d'analcima, amfíbol, egirina i sodalita.Amfíbol, analcima egirina, sodalitacentrat|sens_quadre|120x120pxAnatectita«Anatectita» és el nom que reben les roques formades a partir de la fosa i recristal·lització de roques de l'escorça.centrat|sens_quadre|120x120pxAndesilabradorita«Andesilabradorita» és el nom, usat a França, per a referir-se a les roques transicionals entre l'andesita i la labradorita.centrat|sens_quadre|120x120pxAndesita«Andesita» és el nom que reben les roques andesítiques amb uns valors de SiO₂ entre el 57 i el 63% i uns valors de Na₂O+K₂O inferiors al 6%.PlagiòclasiHornblenda, biotita, piroxècentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxAndesita basàltica«Andesita basàltica» és el nom que reben les roques andesítiques amb uns valors de SiO₂ entre el 52 i el 57% i uns valors de Na₂O+K₂O inferiors al 5%.Plagiòclasicentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxsens_quadre|120x120pxAnortosita«Anortosita» o «plagioclasita» és el nom que reben les roques cristal·lines de gra groller formades principalment per plagiòclasi i petites quantitats de piroxè.Plagiòclasi, piroxècentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxAnortosita amb foids«Anortosita» amb foids és el nom que reben aquelles anortosites amb un contingut en foids de fins al 10% en quantitat modal.PlagiòclasiCancrinita, sodalita, nefelinacentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxApatitolita«Apatitolita» és el nom que reben les roques magmàtiques constituïdes essencialment d'apatita.ApatitaIlmenitacentrat|sens_quadre|120x120pxAplitaLes aplites, o granits aplitics, són roques granítiques de gra fi constituïdes per quars i feldespat.Quars, feldespat, plagiòclasicentrat|sens_quadre|120x120pxAvezacitaNom local que rep una varietat d'hornblendita amb piroxè i olivina que es troba formant dics i consisteix en fenocristalls d'hornblenda en una massa hornblèndica, augita i ilmenita.Hornblenda, piroxèOlivinacentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120px
B Nom de la rocaDescripcióMinerals esencialsMinerals no esencialsImatgeDiagrama 1Diagrama 2Barneïta«Barneïta» és el nom mnemònic suggerit per a referir-se a aquelles roques formades per barkevikita i nefelina.Barkevikita, nefelinacentrat|sens_quadre|120x120pxBasaltEl basalt és una roca formada per plagiòclasi càlcica, piroxens, olivina (en major o menor grau), foids i quars.Plagiòclasi càlcica, piroxèFeldespatoides, olivina, quarscentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxsens_quadre|120x120pxBasaltoideBasaltoide és el terme emprat en petrologia per a referir-se a totes aquelles roques que temptativament han estat identificades com a basalt.centrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxsens_quadre|120x120pxBasanitaLa basanita és una roca tefrítica amb entre un 10 i un 60% de foids (minerals fèlsics), més d'un 10% d'olivina i un ràtio feldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. No s'ha de confondre amb la bassanita, un mineral.Foids, olivinaFeldespatcentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxBasanita fonolítica«Basanita fonolítica» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques tefrítiques amb un percentatge de fèlsics (essencialment foids) entre el 10 i el 60%, més d'un 10% d'olivina i un ratio feldespat alcalí/feldespat total inferior a entre 0,1 i 0,5.Foids, olivinaFeldespatcentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxBenmoreïtaLa benmoreïta és una traquiandesita sòdica on Na₂O-2>K₂O.centrat|sens_quadre|120x120pxsens_quadre|120x120pxBineïta«Bineïta» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques constituïdes per biotita i nefelina. El nom prové dels termes «otita» i «felina».Biotita, nefelinacentrat|sens_quadre|120x120pxBiotititaLa biotitita és una roca ígnia composta essencialment de biotita.Biotitacentrat|sens_quadre|120x120pxBoninitaLa boninita és una roca andesítica rica en magnesi amb uns constinguts de SiO₂ que varien entre el 52 i el 62%; uns continguts de MgO superiors al 18% i uns continguts en TiO₂ inferiors al 0,5%.centrat|sens_quadre|120x120pxsens_quadre|120x120pxBorengitaLa borengita és una roca afanítica ultrapotàssica formadora de dics. Presenta les concentracions més elevades de K₂O (més del 14% en pes) entre les roques alcalines.Feldespat, fluorita, sericitaApatita, piritacentrat|sens_quadre|120x120pxBretxa de cendra«Bretxa de cendra» és el terme emprat per a referir-se a una tefra on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas cendra).Variablecentrat|sens_quadre|120x120pxBretxa piroclàsticaEl terme «bretxa piroclàstica» es refereix a aquelles roques piroclàstiques en les quals més del 75% de fragments piroclàstics superen els 64 mm de diàmetre i com a mínim el 50% són angulars.Variablecentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxBretxa-tufRoca piroclàstica on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas lapil·li).Variablecentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120px
C Nom de la rocaDescripcióMinerals esencialsMinerals no esencialsImatgeDiagrama 1Diagrama 2CamptonitaLa camptonita és un lampròfir amb major contingut de plagiòclasi que de feldespat potàssic i amb més quantitat de feldespats que de feldespatoides.Plagiòclasi, feldespatoidesAmfíbol, mica, feldespat potàssiccentrat|sens_quadre|120x120pxCantalita«Cantalita» és un terme obsolet emprat antigament en diferents contextos. Inicialment va ser definit com una roca extremadament rica en sílice; més tard per a descriure diferents composicions de les traquites tefrítiques.centrat|sens_quadre|120x120pxCarbonatitaEl terme «carbonatita» s'aplica per a descriure qualsevol roca ígnia amb un contingut modal de més del 50% de carbonats primaris.Ankerita, calcita, dolomita, siderita, gregoryïta, nyerereïtacentrat|sens_quadre|120x120pxcentrat|sens_quadre|120x120pxcenter|sense marc|120x120pxCarbonatita calcíticaLes carbonatites calcítiques o calciocarbonatites són carbonatites on més del 90% de carbonats són calcita.Calcitacentrat|sens_quadre|120x120pxcentrat|sens_quadre|120x120pxCarbonatita dolomíticaLes carbonatites dolomítiques o beforsites són carbonatites on més del 90% de carbonats són dolomita.Dolomitacentrat|sens_quadre|120x120pxcentrat|sens_quadre|120x120pxCromititaEl terme «cromitita» s'aplica a aquelles roques ígnies formades per un 90%, com a mínim, de cromita.CromitaOlivinacentrat|sens_quadre|120x120pxClinopiroxenitaEl terme «clinopiroxenita» s'aplica a aquelles piroxenites amb un contingut superior al 90% en clinopiroxens.ClinopiroxèOlivinacentrat|sens_quadre|120x120pxcentrat|sens_quadre|120x120pxClinopiroxenita olivínicaLa clinopiroxenita olivínica és una piroxenita olivínica dominada principalment per clinopiroxè.Clinopiroxè, olivinacentrat|sens_quadre|120x120pxcentrat|sens_quadre|120x120pxCúmul«Cúmul» és el terme general per a qualsevol roca ígnia composta de cristalls que s'han acumulat a conseqüència de la força de la gravetat en un magma.Variablecentrat|sens_quadre|120x120px D