Olé Olé va ser un grup de música pop format a principis de la dècada del 1980 per les files de la qual han passat cantants com Vicky Larraz, Marta Sánchez i Sonia Santana, totes en actiu com a solistes.
Història Els inicis del grup: Vicky Larraz 1982-1985 La història de Olé Olé s'inicia el 1982, quan a la discogràfica CBS es va decidir crear un nou grup de tecno-pop en la línia de Mecano. L'encarregat de triar als membres va ser el productor argentí Jorge Álvarez, productor també dels primers discs de Mecano.
És així com es van reunir Luis Carlos Esteban, que provenia del grup Trastos, Emilio Estecha, del grup Plàstic i Juan Tarodo. Com a cantant van triar Vicky Larraz. L'argentí Gustavo Montesano es va incorporar poc després. Al seu país havia format part del grup de rock Crucis. «"Olé Olé", rocanrole». ABC, 03-03-1983 [Consulta: 13 agost 2015].
El llançament d'Olé Olé va ser amb No controles, la cançó que Nacho Cano va regalar al grup. No controles es publica al febrer del 1983 i es va convertir en un èxit immediat que va llançar al grup a la popularitat. Aquesta cançó va ser també un èxit a Itàlia.
El segon senzill va ser una cançó que seguia la mateixa línia tecno-pop, Dame. A la gravació i promoció del mateix ja es va incorporar Gustavo Montesano.
Després d'aquests dos senzills d'avançada es va publicar el seu àlbum homònim, Olé Olé, produït, com tots els següents, per Jorge Álvarez i amb arranjaments de Luis Cobos. La composició dels temes va venir a càrrec de Luis Carlos Esteban i Gustavo Montesano.
El seu següent èxit va ser la versió que el grup va fer del tema L'amour est un oiseau rebelle, de l'òpera Carmen de Bizet, Conspiració. D'aquest tema també es va gravar una versió en anglès, Conspiracy, que es va publicar a Europa, la qual cosa els va permetre realitzar una gira promocional per diversos països europeus. Conspiració va ser el seu primer número 1 a la llista dels 40 principals. El quart i darrer senzill d'aquest àlbum va ser Adrenalina. Van realitzar una extensa gira arreu del país donant a conèixer aquest treball, que va ser un èxit i va augmentar les vendes del mateix. «Bien Mecano, mejor Olé Olé». Diario de Avisos de Santa Cruz de la Palma. Hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional de España, 04-09-1983 [Consulta: 13 agost 2015].
Voy a mil, el segon àlbum del grup, va aparèixer el 1984 i es va presentar amb el senzill del mateix títol. Es va convertir en un nou èxit i en ell Vicky Larraz demostra de nou el seu poder vocal i una gran energia en cadascuna de les seves actuacions. El segon senzill va ser la versió Caminemos. Només es van extreure dos senzills d'aquest treball. Van quedar amagades per al gran públic cançons tecno-pop com Un golpe de suerte, Pasos de mujer o Desaparecidos entre d'altres. L'àlbum va ser un èxit, encara que en menor mesura que el primer.
Després de finalitzar la gira d'aquest any, Vicky Larraz i Luis Carlos Esteban van decidir abandonar el grup. Vicky, artista inquieta i de gran creativitat, sentia molt limitat el seu potencial artístic dins del grup, on no podia compondre. D'aquesta manera va iniciar una carrera en solitari. Luis Carlos Esteban es va convertir en un dels productors i compositors més prestigiosos d'Espanya.
Èxit a Llatinoamèrica: Marta Sánchez 1986-1991 L'èxit havia acompanyat al grup des dels seus inicis, però en aquest moment es van sotmetre a una prova de foc: van haver de demostrar que podien sobreviure a l'abandó d'una cantant carismàtica, Vicky Larraz, i d'un dels seus principals compositors, Luis Carlos Esteban. Però de nou la fortuna va estar del seu costat i van comptar amb el suport d'una nova casa de discos, Hispavox. La nova veu, Marta Sánchez, va arribar procedent del grup Cristal Oskuro.
A finals del 1985 van presentar a la nova cantant amb el llançament del single i maxi Lilí Marlén, que va començar a sonar en totes les emissores i televisions, destacant el relleu simbòlic que Vicky Larraz va donar a Marta Sánchez quan el grup va anar al programa Tocata, del qual Vicky era presentadora en aquella època. L'èxit els va tornar a somriure i això va propiciar el llançament del seu tercer àlbum el 1986, sota el títol de Bailando sin salir de casa.
Així es va dir també el segon senzill extret de l'LP, un tema compost per Marcelo Montesano, germà de Gustavo, que ocuparia el lloc de Luis Carlos Esteban com a teclista i compositor del grup.
El tercer single va ser una balada composta per Gustavo Montesano, Déjame sola, una de les cançons més apreciades del disc. El quart i darrer single va ser de nou un tema de Marcelo, Yo no me subo al coche de cualquiera.
L'àlbum va arribar a ser disc d'or (més de 50.000 còpies venudes). Marta Sánchez començava a ser una cantant molt coneguda i el grup havia funcionat amb la seva nova formació.
Marta va decidir de la nit al dia tenyir-se de rossa platí. Això espanta a la companyia i als seus companys, però serveix com a nou plantejament per a la imatge i títol del quart LP del grup, Los caballeros las prefieren rubias. «Marta Sánchez y Olé Olé». ABC, 12-07-1987 [Consulta: 13 agost 2015]. A la primavera del 1987 va començar a sonar Sola (con un desconocido), que es va convertir en el seu nou número 1 i va col·locar l'àlbum al top 20 dels discs més venuts d'Espanya. Van arribar a superar el disc de platí (més de 150.000 còpies venudes). El segon single va ser Yo soy infiel, un tema ple d'energia que Marta interpreta demostrant que era una artista completa la veu de la qual millorava amb el temps.
Al començament del 1988 es va extreure l'últim single de l'LP, Secretos, un tema bailable que va esdevenir un èxit instantani: va assolir el número 1 de la llista dels 40 principals en la seva segona setmana.
Però a més dels temes extrets com a senzills també van sonar altres cançons del disc a ràdio i televisió, com la versió de la cançó italiana La Bámbola, que va aconseguir notable èxit, Ansiedad o Poema en el avión.
El nou disc, Cuatro hombres para Eva es va convertir en un altre èxit i va tornar a superar el disc de platí. La majoria de les cançons estaven fetes a la mesura de la nova imatge sexy de Marta. «Marta Sánchez: "Me ha tocado vivir la moda de la mujer exuberante"». Diario de avisos de Santa Cruz de la Palma. Hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional de España, 16-10-1989 [Consulta: 13 agost 2015]. «El conjunto Olé Olé actuó cuatro veces en el Parque de Atracciones de Montjuic». La Vanguardia, 11-07-1988 [Consulta: 13 agost 2015]. L'exemple més clar va ser Supernatural, el seu nou single, que va assolir el número 1 al llarg de l'estiu del 1988. En aquests mesos Olé Olé va ser el grup que més concerts va realitzar arreu de la península. «Olé Olé, el grupo más contratado para este verano». El País, 20-06-1988 [Consulta: 13 agost 2015]. «Olé Olé, con su cantante Marta Sánchez, abarrotaron la Plaza Vieja de Almería». ABC, 10-08-1989 [Consulta: 13 agost 2015]. També en aquests moments va començar la conquesta de l'Amèrica Llatina, on el grup començava a adquirir una notable popularitat.
Els altres singles que van donar vida a l'LP serien Vecina, Sólo es un viaje i Búscala. La versió realitzada en aquesta ocasió va ser el boleroQuizás, quizás, quizás. Olé Olé i Marta Sánchez eren el grup més popular del moment juntament amb Mecano.
Després de finalitzar la gira d'aquest disc, Emilio Estecha va decidir abandonar el grup per dedicar-se a la informàtica.
El seu sisè LP va portar l'escarit títol 1990. Se'n van anar als Estats Units per gravar sota les ordres de Jorge Álvarez, el seu productor habitual i de Nile Rodgers, un prestigiós productor nord-americà que havia format part del grup Chic i havia produït a cantants com ara Madonna. Nile Rodgers va compondre i va produir per Olé Olé dues cançons, Te daré todo y Soldados del amor. Aquesta última es va convertir en el primer single del nou disc i en un dels èxits de l'estiu del 1990, col·locant a més l'LP en el top 5 de la llista de vendes a Espanya. 1990 va ser el disc més venut de Olé Olé, superant el doble platí (més de 200.000 còpies). «Doble disco de platino para Olé Olé». ABC, 05-02-1991 [Consulta: 13 agost 2015].
La presentació del disc en televisió es va dur a terme al programa de Concha Velasco Viva el espectáculo, on Marta interpreta els tres primers singles de l'àlbum, Soldados del amor, Con sólo una mirada i, davant una emocionada i agraïda presentadora, La chica ye-yé, cançó que Concha va popularitzar als anys 60. El quart single, ja al començament del 1991, va ser "Te daré todo". Van realitzar una gira de concerts en els estius del 1990 i el 1991, tant per Espanya com per Llatinoamèrica. «Éxito de Marta Sánchez y Olé Olé en Puerto Rico». Diario de avisos de Santa Cruz de la Palma. Hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional de España, 03-04-1991 [Consulta: 13 agost 2015]. A més, es va gravar una versió en anglès de 1990, amb 5 temes en anglès, encara que no es va arribar a promocionar. També a la fi de 1990, Olé Olé va ser triat per viatjar al Golf Pèrsic i actuar davant les tropes espanyoles destacades a la Guerra del Golf. Marta va interpretar diverses cançons i va animar als soldats, com ja va fer Marilyn Monroe a la Guerra de Corea el 1954 o Rosa Morena a la Marxa Verda el 1975. El show va ser transmès per Televisió Espanyola el nadal d'aquell any.
A finals del 1991 Marta Sánchez va decidir emprendre la seva carrera en solitari.
De nou, i després de 6 discos d'èxit, Olé Olé es va quedar sense cantant.
Tercera cantant: Sonia Santana 1992-1993 Els nois d'Olé Olé tenien ben clar que eren un grup i que si havien sobreviscut a l'abandó de la seva primera cantant podrien superar la marxa de Marta Sánchez. Així doncs, van convocar un concurs a nivell nacional a la revista El Gran Musical per triar a la seva tercera cantant. No obstant això, ni Marcelo ni Gustavo estaven d'acord amb què l'elecció es fes així i ells van proposar a la cantant Esther Álvarez, amb qui fins i tot van gravar algunes maquetes.
L'afortunada va ser Sonia Santana, una jove cantant canària. Amb ella van gravar en 1992 Al descubierto, el que va ser el seu setè i últim àlbum.
Al descubierto va ser un disc que suposava un pas cap a la maduresa del grup sense perdre l'essència característica de la seva música. La veu melodiosa i dolça de Sonia va acompanyar a cançons com No mueras posibilidad o Volaba yo, que van ser els dos primers singles del disc.
Com a tercer senzill van promocionar Pero también te deseo, un tema elegant i al més pur estil Olé Olé. El quart single, Adiós, amb prou feines es va arribar a promocionar. Es tractava d'una cançó composta per Marcelo Montesano sobre el fenomen de la immigració. Els seguidors d'Olé Olé es van mantenir incondicionals i van acceptar Sonia com una aposta de futur per al grup.
El grup va obtenir un èxit relatiu, va aconseguir el disc d'or per 50.000 còpies venudes i van realitzar una gira a Espanya i Amèrica presentant el treball.
Però en aquesta ocasió no va haver-hi sort. Desacords entre Sonia i els nois van propiciar l'acomiadament de la cantant, deixant al grup de nou sense veu.
Aquesta vegada no va haver-hi continuació i aquest va ser el final d'una destacada trajectòria que va abastar més de deu anys del pop espanyol. Els seus components es van dedicar des de llavors a diversos projectes en solitari, labors lligades en la major part dels casos a la producció i composició de cançons per altres artistes.
Els membres i el grup després d'Olé Olé Carreres en solitari