Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Mercuri. Els cràters de més de 250 km de diàmetre se'ls coneixen com a «conques».

El 2019, els 402 cràters de Mercuri representaven el 7,34% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar. Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142), Caront (6), Ceres (115), Dàctil (2), Deimos (2), Dione (73), Encèlad (53), Epimeteu (2), Eros (37), Europa (41), Febe (24), Fobos (17), Ganímedes (132), Gaspra (31), Hiperió (4), Ida (21), Itokawa (10), Janus (4), Japet (58), Lluna (1624), Lutècia (19), Mart (1124), Mathilde (23), Mimas (35), Miranda (7), Oberó (9), Plutó (5), Proteu (1), Puck (3), Rea (128), Šteins (23), Tebe (1), Terra (190), Tetis (50), Tità (11), Titània (15), Tritó (9), Umbriel (13), Venus (900), i Vesta (90).

Com en la Lluna i Mart, les seqüències de cràters i conques de diferents edats relatives constitueixen el millor mitjà d'establir l'ordre estratigràfic en Mercuri. Les relacions de solapament entre molts grans cràters de Mercuri i les conques són més clares que els de la Lluna. Per tant, com aquest mapa mostra, podem construir moltes columnes estratigràfiques locals que impliquen els cràters o conca de materials amb els materials de les planes properes.

En tota la superfície de Mercuri, la nitidesa de vores dels cràters i la morfologia de les seves parets, pics centrals, dipòsits d'ejeccions, i els camps dels cràters secundaris han patit canvis sistemàtics amb el temps. Els cràters més antics consisteixen només en depressions poc profundes amb lleugeres elevacions i vores arrodonides, algunes incompletes. Sobre aquesta base, s'han assignat cinc categories d'edat dels cràters i conques (c1, c2, c3, c4, i c5). A causa de la limitada evidència fotogràfica dels tres sobrevols del planeta del Mariner 10, aquestes divisions són sovint aproximades. Els cinc grups de cràters, de menor a major antiguitat, són:

c5: D'aspecte fresc, vores afilades, sistemes de marques radials. Albedo molt alt a la zona de mapa; els halos i els raigs es poden estendre a molta distància dels cràters des de les crestes de la vora, que es superposen sobre totes les altres unitats del mapa. Generalment són cràters molt petits i hi ha pocs cràters grans. c4: D'aspecte fresc però està lleugerament modificat. Té una morfologia similar als cràters c5 però sense halos lluminosos o raigs; les crestes de les vores són afilades; manté un mantell d'ejeccions; hi ha pocs cràters secundaris superposats. El sòl consisteix en planes de materials suaus c3: La vora del cràter està modificat, format per una carena contínua però lleugerament arrodonida i suau. Generalment, el mantell d'ejeccions és menys extens que els dels cràters més joves de mida similar. Normalment els raigs es superposen al cràter; les planes llises i els materials de les planes intermèdies cobreixen el sòl de molts cràters. Els pics centrals són més comú que en els cràters c4, probablement a causa de major grandària mitjana dels cràters. c2: La vora del cràter té poca alçària. Relativament és un cràter poc profund, molts amb vores formades per carenes discontínues. El sòl està cobert per planes llises i materials de les planes intermèdies. La densitat de l'ejecció expulsada dels cràters és similar a la del material de les planes intermèdies. c1: Cràter degradat. El material és similar al del cràter c2 però més deteriorat; hi ha molts cràters superposats.

A més, s'han conservat molts més camps dels cràters secundaris al voltant dels cràters i conques de Mercuri que a la Lluna o a Mart, i són particularment útils en la determinació de les relacions de encavalcament i el grau de modificació.

Llista de cràters La majoria dels cràters de Mercuri tenen noms d'escriptors famosos, artistes i compositors. D'acord amb les regles de la UAI, tots els nous cràters han de portar el nom d'un artista que va ser famós durant més de cinquanta anys i que hagés mort com a mínim tres anys abans de la data de l'anomenament del cràter.