El kogo, també conegut com bakoko i basoo, és un idioma bantú del Camerun. El kogo del nord i el kogo del sud són tan diferents entre si com ho són del basaa; podent-se considerar tres dialectes d'una mateix idioma.Maho 2009
Demografia Tradicionalment, les societats bakoko i basaa tenien una relació molt estreta, sobretot a nivell religiós. La llengua bakoko era la llengua ritual tant per als bakoko com per als basaa, i la llengua basaa també era coneguda pels bakoko. Després de la Segona Guerra Mundial, a mesura que les relacions rituals anaren retrocedint, aquesta simbiosi social i lingüística també disminuí. Avui dia, ambdues llengües són sociolingüísticament diferents. Els parlants de bakoko també solen parlar basaa, però els parlants de basaa no solen parlar el bakoko.
Hi ha molts dialectes degut a la fragmentació geogràfica de la zona de parla bakoko. ALCAM (2012) enumera els següents dialectes.
Dialectes centrals: Ladiá es parla a Edéa, la capital del departament de Sanaga-Maritime (regió Littoral). El yakalag es parla a l'oest de la zona d'Adiá, al cantó de Yakalak, municipi de Mouanko, departament de Sanaga-Maritime.
Al sud: Yasug (al cantó de Yassoukou, amb Déhané i Yawanda), que s'estén fins al departament d'Océan (al nord-est del municipi de Kribi, Regió Sud).
Separats del grup contigu meridional esmentat anteriorment hi ha quatre grups bakoko separats, cadascun amb el seu propi dialecte:
A l'oest: Yapoma, parlat al cantó de Bakoko del departament de Wouri (regió Littoral), al sud de Douala (pobles Japoma) Yabyan-Yapeke, parlat pels dos grups que habiten el cantó de Bakoko del departament de Moungo (regió Littoral), al sud de Dibombari (pobles Yabea, Yapaki, etc.)
Al nord-oest: El dimbamban es parla al cantó de Mbang (al municipi de Nkondjok) al departament de Nkam (regió Littoral), entre Ndemli al sud-est i diboum, un dialecte aïllat del basaa al nord.
Al nord-est: El bisóo es parla al cantó de Basso (municipi de Ndom, departament de Sanaga-Maritime, regió Littoral). El dialecte també s'anomena ɓasóó ɓalikol ("basso del nord"), o adiangók ("adiá de la cova"). Aquesta varietat es centra a Logbikoy, i també al lloc de pelegrinatge de Ngok-Litouba (la "roca de la cova").
Hi ha uns 50.000 parlants.
Ortografia El kogo usa l'alfabet llatí.El seu alfabet es basa en l'alfabet general de les llengües del Camerun i consta de 7 vocals i 20 consonants.Njeck and Anderson 2009 Lletres (caixa superior)ABƁCDEƐFGHIJKLMNŊOƆPSTUVWYZLletres (caixa inferior)abɓcdeɛfghijklmnŋoɔpstuvwyzAFI
Notes
Bibliografia E. S. Edika, Esquisse phonologique du bakoko (parler de Dibombari), Mémoire de Maîtrise, Université de Yaoundé, 1990 Malcolm Guthrie, Comparative Bantu: an introduction to the comparative linguistics and prehistory of the Bantu languages, 4 volumes, Gregg Press, Farnborough, 1967–1971 Michel Kenmongne, Lexical Phonology of Bakoko, PHD Dissertation, University of Buea, 2000. (un altre repositori) Jouni Maho, Bantu line-up: comparative overview of three Bantu classifications , Department of Oriental and African Languages, Göteborg University, 2002 Njeck Mathaus M. (CABTAL) et Stephen C. Anderson (SIL), Bakoko Orthography Guide, , Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) et SIL International, Yaoundé, 2009
Categoria:Llengües del Camerun Categoria:Llengües bantus