El 13 d'abril de 1919 es fundava la Unió Esportiva Figueres, arran de la unió de les societats esportives Sport Club Català (secció del Casino Menestral) i Joventud Sportiva i Artística (secció del Casino Sport Figuerenc). Bernard Palmer presidí la primera junta directiva del club.
El primer camp on jugà fou el de l'horta de l'Institut. El 1924 llogà el camp de l'antic velòdrom, el més gran de la província, i el 1931 es traslladà al camp municipal d'Esports, on jugà fins al 1950. Durant els anys vint i trenta l'equip participà en el campionat regional, equivalent a la tercera categoria del Campionat de Catalunya. Després de la Guerra Civil, ascendí per primer cop a Tercera divisió espanyola l'any 1943, encara que només hi romangué una temporada.
L'any 1950 passà a jugar al camp municipal del Far i en l'edició de 1955-56 aconseguí pujar de nou a Tercera, i aquesta vegada s'hi mantingué set temporades (1956-63). La temporada 1959-60 es proclamà campió de grup i disputà la promoció d'ascens a Segona divisió.
Després d'un altre període a Tercera (1965-70), l'equip alternà aquesta categoria amb la preferent territorial fins que en l'edició de 1982-83 ascendí a Segona Divisió B. Tres temporades més tard (1985-86), es proclamà campió i assolí la Segona divisió A per primer cop. Emili Bach n'ocupava la presidència i José Manuel Esnal Mané era l'entrenador d'un equip en què destacaven jugadors com Gratacòs, Pitu Duran o Paco Martínez. Aquest èxit fou seguit de la inauguració de l'estadi municipal de Vilatenim —on continua jugant—, en un partit contra el Futbol Club Barcelona (25 d'agost de 1986).
Romangué set temporades a la categoria d'argent, i la seva millor classificació fou el tercer lloc la temporada 1991-92. Aleshores disputà la promoció d'ascens a Primera divisió en què perdé amb el Cadis. Aquell equip, l'entrenava Jorge d'Alessandro, i hi havia jugadors com Toni Jiménez, Gratacòs, Tito Vilanova, Tintín Márquez o Tab Ramos. La temporada següent el tècnic argentí deixà el club i també alguns dels jugadors clau. De resultes d'això es produí el descens a Segona B, on jugà fins a la temporada 2006-07.
Al juny del 2007, Enric Flix, president i màxim accionista de l'entitat, per raons econòmiques traslladà la seu a Castelldefels i en canvià el nom pel d'Unió Esportiva Miapuesta Figueres. Significava pràcticament la desaparició de vuitanta-vuit anys d'història i que Figueres es quedés sense futbol.
Aleshores, una agrupació de petits accionistes refundà el club amb el nom d'Unió Esportiva Figueres i aconseguí que Flix els cedís els drets d'antiguitat per poder conservar el 1919 com la data de fundació. L'equip, tanmateix, hagué de començar a Tercera territorial en la temporada 2007-08 i anà escalant categories fins que quedà campió de Primera catalana (2011-12) i tornà a Tercera divisió.
L'aparició del futbol a Figueres El futbol apareix a Figueres a principis del , introduït per uns quants joves figuerencs que estudiaven a Barcelona, els quals també s'iniciaren en altres esports moderns, com el law-tennis, l'equitació o la gimnàstica sueca, com assenyala la premsa d'aquella època, fet que demostra que es tractava d'unes activitats practicades inicialment per nois de famílies de bona posició.
Fins al 1904 no es va veure a Figueres la primera pilota reglamentària de futbol. Era de fabricació anglesa i fou portada de Suïssa per l'estudiant Josep Maria Giralt, fill d'una família benestant que tenia una botiga de teixits de cotó al carrer de Besalú, cantonada amb la pujada del Castell. Costava deu pessetes, quantitat equivalent a un jornal de paleta. El balon round, com l'anomenaven, va causar impressió per la seva dimensió i característiques especials. Altres dos joves figuerencs, Carles Viada i Cèsar Badosa, que estudiaven a Barcelona i havien practicat el futbol a l'escola, van unir-se a Giralt i animaren els seus amics estudiants de l'institut de batxillerat local a jugar al futbol. Eren els germans Juli i Ferran Sunyer, Salvador i Emili Jué, Carles Cusí, Quilià, Joaquim Cusí, Bertomeu Trulls, Martí Llogaia, Marià Llorens... Eren socis del Casino Sport Figuerenc, i per tant, fills de casa bona. Així, per exemple, Carles Cusí fou la persona més rica de Figueres; Joaquim Cusí, el propietari dels laboratoris El Norte d'España; Martí Llogaia, apoderat de la Banca Perxas, Dorca i Cia. Aquests nois aprofitaven els descans entre les classes per donar cops de peu a la pilota, al pati o a la plaça de l'Institut, molestant els altres estudiants i els vianants amb les seves corredisses.
La primera referència figuerenca que apareix a la premsa local de l'època sobre un partit de futbol es remunta a la setmana de Nadal del 1908 i explica que un grup d'estudiants, aprofitant les festes, varen jugar «amb gran animació a la plaça de braus unes partides de futbol organitzades per l'Associació de Joves.» Al cap de poc temps aquest joc fou copiat per l'altra mainada de la ciutat i es jugava al mig de qualsevol carrer. La premsa explica que «els carrers i places s'han convertit en un camp d'esports, sobretot el foot-ball, que és el que impera en els jocs de la mainada i algun grandassàs que s'hi barreja.»
Posteriorment, ja amb un joc més reglamentat, els estudiants van anar al camp dels Enginyers, al terme municipal de Vilafant, avui convertit en urbanització. Aquest camp era dit dels Enginyers perquè els militars del castell l'havien llogat i emprat força temps per fer-hi pràctiques amb trinxeres, fossats i fortificacions. Era propietat de la família benestant figuerenca Torras Botiñà. Al camp hi havia plantades oliveres que en diverses ocasions serviren d'amagatall per als nois futbolistes quan algun pare els anava a buscar enfadat perquè jugaven a aquell nou esport. La premsa deia que «els pares no volen que els fills juguin al futbol per por que s'esguerrin» i «com voleu que vagi bé una cosa que en lloc de fer-se amb el cap es fa amb els peus!». Altres opinions de la premsa eren que es tractava d'un joc bàrbar i massa bast.
Nous llocs de pràctica d'aquest futbol inicial, per a la resta de mainada, foren les places de la Peixateria (avui Gala-Dalí) i de les Patates, el Firal dels Burros, l'era d'en Deseia (actualment Jardí Enric Morera), el passeig Nou o algunes de les diverses eres de batre cereals que encara hi havia a la ciutat. Cada barri tenia un «terreny de joc». Fins i tot els militars tenien el seu a la plaça d'armes del castell. No hi havia pas senyalitzacions de cap tipus i les porteries eren dos munts de rocs. Allò primordial era aconseguir introduir la pilota a la porteria contrària, com fos i a cops de peu.
Els primers equips El primer equip figuerenc de futbol organitzat fou lSport Club Empordanès, l'any 1909, format al Casino Sport Figuerenc. Va ser-ne el primer president Ricard Imbert. L'historiador Eduard Rodeja, que va viure aquella època, diu que «en aparèixer l'afició al futbol fou fundat, com a filial, l'Sport Club Empordanès» i que jugava al velòdrom que hi havia el 1893, propietat d'aquest Casino i que fou el segon de Catalunya, al lloc on avui hi ha l'estació central d'autobusos. Al poc temps van traslladar-se a l'esmentat camp d'experiències del cos d'enginyers, on havien practicat inicialment els estudiants, ja que el terreny del velòdrom va quedar en desús el 1910. Aquest equip emprava calces blanques, samarreta vermella i mitges negres. Les sabates les confeccionava el sabater Rosa, al carrer de Girona, al preu de 12 pessetes el parell, i les pilotes ja es feien a Figueres, a casa del baster Josep Pujol, a la pujada del Castell, al preu de 8 pessetes.
El primer partit oficial de futbol va celebrar-se el dia 4 de maig de 1909. Hi hagué una preliminar entre dues seleccions locals, però el plat fort fou el matx entre el Girona Football Club i l'Sport Club Empordanès. L'Ajuntament va oferir un trofeu, i unes quantes senyoretes de la bona societat local es van comprometre a bordar onze llaços per als onze joves que formaven l'equip. El setmanari Empordà Federal escriu que «la partida fou guanyada per l'equip figuerenc (3-1). L'espectacle agrada poc i creiem que si no es barreja amb altres, el trobarà sempre llaunòs el nostre públic.» El partit fou presenciat per un centenar de persones. L'entrada a peu dret era gratuïta i les cadires costaven dos rals. La comissió de festes va concedir una subvenció de 800 pessetes, que no fou suficient, ja que al final hagué de ser de 5.000 per sufragar el dèficit total, perquè s'hi afegiren altres conceptes, cosa que portà aspres discòrdies dins de la corporació municipal. En aquell moment el president d'aquell club era Josep Bonaterra Gras i el secretari, Ricard Imbert, conegut com en Pipa. Bonaterra era un artista-pintor casat amb la filla de la botiga de robes de can Matas, del carrer de Besalú, i Imbert era fill d'un terrissaire de la Rambla i fou el primer àrbitre de futbol de la província, quan encara no s'havia publicat el reglament. La primera alineació futbolística a Figueres fou aquesta: Llogaia, Cusí, Llorens, Sáez, Quillà Badosa, Matas, Július Suñer, Cèsar Badosa, Josep M. Giralt, Viada i Rafael Jordà. El mes de juny es va tornar la visita a Girona, també amb victòria dels figuerencs i, segons la premsa de l'època, «amb un distingit públic» i amb un equip que tenia un gran «domini del joc que amb un bon entrenament els podrà donar moltes victòries.»
L'any 1910 es va crear una altra entitat futbolística, dita Club Figueres Sport o Football Figueres, que va demanar l'ús del camp dels Enginyers, cosa que va denegar l'Ajuntament perquè ja estava compromès. Estava nodrit per joves menestrals i obrers, tenia la seu social inicialment a la plaça del Sol, número 2 i després a la plaça de l'Ajuntament i va jugar a l'era d'en Deseia, pels voltants de l'actual Jardí Enric Morera. L'antiga torre de la guerra carlina, situada a l'actual graonada del carrer Balmes, els servia de vestidor. N'era president Josep M. Pagès i vicepresident el músic Simó Gratacós. El club no depenia de cap entitat, els jugadors vestien calces blanques i samarretes de color morat i blau, després canviat pel blaugrana, i van jugar alguns partits contra el Portbou, el Palamós i l'Olot. Al poc temps «anaven tan migrats de recursos que no podien pagar el lloguer del pis, els jugadors havien de traslladar i apuntalar les porteries i moltes vegades empraven samarretes de qualsevol color, no podien comprar sabates de reglament i les pilotes eren farcides de pedaços abans no les llençaven.» Va desaparèixer el 1913, absorbit per l'Sport Club Empordanès, quan aquest ja depenia del Casino Menestral Figuerenc. El 1911 la premsa local encara parla de dos partits jugats entre l'Sport Club Empordanès i el Club Figueres Sport, «cada equip al seu camp.» L'Sport Club Empordanès va guanyar per 8 a 3. El mateix 1910 els aficionats locals van veure actuar a Figueres, per primera vegada, el Futbol Club Barcelona (que acabava de proclamar-se campió d'Espanya) contra l'Sporting Club Nîmes, amb el resultat de 4 a 0 favorable als barcelonins, i arbitrat pel figuerenc Ricard Imbert. El Barcelona va venir amb les despeses pagades, viatge en ferrocarril en vagons de tercera classe i el dinar a la fonda Armendares, situada a la Pujada del Castell. L'entrada al camp dels Enginyers fou gratuïta, però hi havia una primera filera de cadires de pagament, a les quals no es va asseure gairebé ningú, només alguna senyoreta.
Inicis futbolístics