La Unió Europea (UE) és considerada per alguns com la institució amb un major ventall de lleis mediambientals que qualsevol altra organització internacional.Jordan, A.J. and C. Adelle (ed.) (2012) Environmental Policy in the European Union: Contexts, Actors and Policy Dynamics (3e). La seva política mediambiental esta significativament interconnectada amb altres polítiques mediambientals nacionals i internacionals. La legislació mediambiental de la Unió Europea també té efectes significatius sobre la dels seus estats membres. Les qüestions a les quals s'adreça la legislació mediambiental de la Unió Europea compren la pluja àcida, la capa d'ozó, qualitat d'aire, contaminació acústica, residus i contaminació d'aigua, i energia sostenible. L'Institut per la Política Mediambiental Europea calcula el nombre de lleis mediambientals per sobre d'unes 500 Directives, Reglaments i Decisions.
Els començaments de la política mediambiental de la UE La reunió de Cimera del París de caps d'estat i de govern de la Comunitat Econòmica Europea (EEC), a l'octubre de 1972 es considera sovint la data assenyada en que se situa el començament de la política mediambiental de la UE. Una declaració mediambiental i sobre la política de consum va ser adoptada a aquesta cimera, en la que es va demanar a la Comissió Europea projectar cap un programa d'acció per la protecció del medi ambient. Aquest (primer) Programa d'Acció Mediambiental es va adoptat el juliol de 1973 i representà la primera política mediambiental de la UE. A més, l'equip de treball que va projectar aquest programa, va permetre constituir l'embrió del que en un futur seria la Direcció General de Medi Ambient.
La raó principal en aquells temps per la introducció d'una política mediambiental comuna era la preocupació que els diversos estàndards mediambientals podrien donar lloc a barreres comercials i distorsions en la competitivitat del Mercat Comú.Johnson, S.P. and Corcelle, G. (1989) The Environmental Policy of the European Communities, Graham & Trotman, London. Els diferents estàndards dels estats per productes en particular, com limitacions en les emissions de gasos produïts pel contingut de plom en la gasolina, va plantejar barreres significatives al comerç lliure d'aquests productes dins de la Comunitat Econòmica (EC). Una motivació addicional que conduiria a la UE a promoure una política relacionada amb el medi ambient, era la creixent politització internacional dels problemes mediambientals i la creixent presa de consciència, des de principis de la dècada dels 1970es, que la contaminació del medi natural no entén de fronteres nacionals, i que cal abordar-la amb mesures transfrontereres.Knill, C. and Liefferink, D. (2012) The Establishment of EU Environmental Policy. En aquells temps i hi havia cap menció de política mediambiental en els tractats fundacionals, i conseqüentment cap base explícita per abordar una política mediambiental europea. Tanmateix, els textos fundacionals van ser interpretats de forma dinàmica, considerant la política mediambiental com un dels objectius essencials de la Comunitat, tot i que no s'hi fes esment de forma explícita. No va ser fins al mitjans de la dècada dels1980es, i amb la signatura de l'Acta Única Europea el 1986 que els objectius econòmics i ecològics es van posar el peu d'igualtat dins la Comunitat.McCormick, J. (2001) Environmental Policy in the European Union.
Actors principals La política mediambiental de la UE està configurada per una gran varietat d'actors incloent-hi totes les institucions principals de la d'UE, així com a grups de pressió que configuren la gran política comunitària a Brussel·les.
Els estats membres de la UE orienten la política mediambiental mitjançant el treball que es porta a terme dins el Consell de Ministres. El Consell és un actor central en la presa de decisions de la UE que comparteix el seu marc d'actuació amb la gestió del Parlament europeu sota el ‘procediment legislatiu ordinari'.Lewis, J. (2010) ‘The Council of European Union', in M. Cini and N. Pérez-Solórzano Borragán (eds) European Union Politics, 3rd edition, Oxford University Press, Oxford, pp141-61. Hi ha diferents formacions de Consell (format pels ministres responsables d'àrees en concret) un dels quals és el Consell de Medi Ambient. El nombre de reunions de Consell de Medi Ambient ha augmentat significativament amb el temps. Els caps d'estat es reuneixen amb una periodicitat diferent– el Consell Europeu – que fins no fa gaire, tenia molt poc per a dir sobre la política mediambiental. No obstant i això, recentment el Consell Europeu ha exercit un paper important dins política de canvi de climàtic de la UE.Rüdiger K. and Wurzel, W. (2012) Member States and the Council.
La Comissió Europea no només té el dret exclusiu de proposar una nova política mediambiental, sinó la responsabilitat de garantir l'aplicació de les normes ambientals. Per això, des de la seva creació en la dècada dels 1950es la Comissió Europea ha estat el centre neuràlgic de la Unió. No obstant i això, no va instal·lar una unitat dedicada a assumptes mediambientals fins al 1970s i una Direcció General del Medi Ambient fins al 1981.Schön-Quinlivan (2012)The European Commission, In: Jordan, A.J. and Adelle, C. (eds) Environmental Policy in the European Union: Contexts, Actors and Policy Dynamics (3e). Inicialment la DG de Medi Ambient va ser percebuda com un ens relativament dèbil, però ha esdevingut cada cop mes reforçada, amb l'experiència i l'estratègia política acumulades. Amb tot, la Comissió encara depèn dels estats membres per implementar les seves polítiques.
Tradicionalment, el Parlament europeu va guanyar una reputació com a defensor dels interessos mediambientals dins de la UE on va proporcionar un punt d'accés per aquells grups exclosos de la decisió que fa i una veu pels partits polítics verds.Meyer, J.-H. (2011): Green Activism. No obstant i això, va ser una institució reactiva i relativament feble. Més recentment el Parlament s'ha beneficiat de canvis en els tractats que l'han fet un co-legislador amb el Consell de Ministres. No obstant i això, la potenciació del Parlament sembla haver reduït les seves credencials verdes, ja que sembla menys disposat d'adoptar les esmenes dels parits verds.Burns, C. and Carter, N. (2010a) ‘Is codecision good for the environment?’
Durant els últims 40 anys la UE ha despertat l'interès d'un gran nombre de grups de pressió, incloses les ONG mediambientals. Ja en el 1974, els grups ecologistes de tots els estats membres van establir una representació central a Brussel·les, fundant l'Oficina Central de Medi Ambient. Altres ONG's ambientals es van instal·lar a Brussel·les a partir de finals de la dècada de 80'es ençà.Meyer, J.-H. 2013. Les institucions europees, especialment la Comissió Europea, proporcionen un accés relativament fàcil a aquests grups en comparació amb alguns dels governs nacionals.Adelle, C. and Anderson, J. (2012) Lobby Groups. La Comissió Europea, fins i tot ha encoratjat activament la seva participació en la formulació de polítiques mitjançant la creació de comitès consultius i altres òrgans competents, i amb la provisió de fons per a establir i mantenir l'operativa central d'aquests grups.Eising, R. and Lehringer, S. (2010) ‘Interest groups and the European Union', in M. Cini and N. Pérez-Solórzano Borragán (eds) European Union Politics, Oxford University Press, Oxford, pp189-206.
Processos polítics La formulació de polítiques a la UE pot arribar a ser extremadament complexa. S'ha suggerit que la política europea està massa densament poblada d'alguns protagonistes amb dret de veto (actors amb els quals cal el seu acord és necessari perquè una política pugui ser adoptada) per a un sol o grup d'actors (incloent-hi els estats membres de la UE) per controlar constantment la direcció de les controlar la direcció de les polítiques que es pugui adoptar.Weale, A. (2005) ‘Environmental rules and rule-making in the European Union', in A. Jordan (ed) Environmental Policy in the European Union, 2nd edition, Earthscan, London, pp125-140. El resultat en la política mediambiental ha estat àmpliament descrit com un actuació especialment imprevisible, inestable i alguns cops fins i tot caòtica. No obstant i això, la Comissió europea, com un actor clau en el procés de formulació de polítiques, té la força per desenvolupar ‘procediments operatius estàndards‘ per desenvolupar aquestes polítiques.Mazey, S., Richardson, J. (1992) ‘Environmental groups and the EC: Challenges and opportunities', Environmental Politics, vol 1, no 4, p110. Això ha portat una sèrie de canvis dins la formulació de processos en aquests darrers anys, entre ells: l'adopció de normes mínimes de consulta; l'avaluació d'impacte de totes les propostes polítiques; i la publicació anterior dels seus programes de treball.Adelle, C., Jordan, A., and Turnpenny, J. (2012) Policy Making.
L'enfocament de la política mediambiental de la UE també ha canviat en els últims anys, concentrant-se més en l'actualització de les polítiques existents que en l'extensió del paper de la UE en la política ambiental.Princen, S. (2012) Agenda Setting. En els anys 1970 i 1980, la política mediambiental de la UE es va caracteritzar per la ràpida acumulació d'un conjunt de lleis que cobrien una gamma de temes que abans no havien estat previstes a la UE. Des de la dècada de 1980, altres nous problemes han pres però una proporció creixent de l'agenda ambiental com els debats sobre la revisió de la legislació vigent. Com a resultat, la proporció de legislació mediambiental europea que esmena les lleis anteriors s'ha incrementat de manera constant en el temps. En conseqüència, per a la majoria dels problemes ambientals, la pregunta clau ja no és: ‘han d'estar involucrats a la UE? ', Sinó' el que hauria de fer la UE? '. I la lògica per aconseguir un debat en l'agenda política de la UE, ja no es tractar nous temes sinó canviar les polítiques existents (el seu enfortiment o debilitament, en funció dels objectius d'un actor polític). Aquest canvi, tant en la fixació de lluita ambiental com en la de fixació de l'agenda europea, ha marcat un canvi de posicionament sobre nous temes davant la preocupació pels que estan en curs. .
En els seus processos de formulació de polítiques, la UE ha fet un esforç considerable per dur a terme un tipus de coordinació de polítiques, és a dir la integració de les consideracions mediambientals en el funcionament de les diferents agendes públiques. El potencial d'integració de política mediambiental és sens dubte ambiciós: sectors econòmicament poderosos com l'agricultura, l'energia i el transport han de d'oferir una perspectiva als problemes ambientals en el desenvolupament de les seves pròpies polítiques.Lenschow, A. (2002) Environmental Integration. No obstant això, ha demostrat ser molt més difícil d'implementar del que molts havien esperat originalment, no menys dels que treballen en la Direcció General de la Comissió Europea. Un factor causal significatiu aquí ha estat l'estructura institucional i política fragmentada de la UE, que ha facilitat l'adopció d'objectius polítics amb visió de futur, alhora que també ha soscavat la seva implementació.Jordan, A., Schout, A. and Unfried, M. (2012) Policy Coordination.