va ser un matemàtic italià fundador del Giornale di matematica.
Vida i obra Battaglini va passar la seva infància i adolescència a Martina Franca (a prop de Tàrent, al taló de la península italiana), a casa del seu avi patern, on segueix els seus primers estudis. El 1844 retorna a Nàpols on es matricula a l'Escola de Ponts i Camins en la que es gradua el 1848. La Universitat de Nàpols estava fortament influenciada per l'escola de geometria clàssica de Nicola Fergola i els seus seguidors, cosa que impedia l'aparició de les més modernes formes de pensament matemàtic.
El 1850 obté un lloc d'ajudant a l'Observatori Astronòmic de Capodimonte, però hi està poc temps en negar-se a signar una declaració espontània d'adhesió a la monarquia absolutista borbònica. Romandrà deu anys sense feina i estudiant matemàtiques de forma autodidacta; aprèn anglès i alemany per estar al dia amb els nous desenvolupaments matemàtics.
El 1860, en caure la monarquia borbònica, és nomenat professor ordinari de geometria superior de la Universitat de Nàpols i conseller d'Instrucció Pública. El 1872 és nomenat professor de la Universitat de Roma, de la que serà rector el 1873-1874 i degà de la facultat de ciències durant deu anys. El 1885, ja malalt, retorna a la universitat de Nàpols on roman fins a la seva mort.
miniatura|esquerra|Portada del primer número del Giornale di matematiche (1863). Battaglini és conegut com a geòmetra i per haver estat el fundador el 1863 del Giornale di matematica ad uso degli studenti delle Università italiane, conegut popularment com a Giornale di Battaglini, revista que va tenir una notable influència en la difusió de les més recents idees matemàtiques. Va estar molt interessat en la geometria no euclidiana de la qual se'l considera un dels principals introductors a Itàlia i va mantenir una intensa correspondència amb Jules Houel sobre aquest tema.
També va ser el traductor a l'italià d'obres d'Isaac Todhunter, Julius Plücker i Alfred Clebsch.
A més de ser un erudit, també va ser una figura profundament compromesa en les qüestions polítiques. A més, se'l caracteritza com un home del Risorgimento, constantment compromès tant amb la ciència com amb la vida civil.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Geòmetres Categoria:Científics napolitans Categoria:Professors de la Universitat de Nàpols Frederic II Categoria:Professors de la Universitat La Sapienza Categoria:Morts a Nàpols Categoria:Matemàtics de la Campània Categoria:Matemàtics morts al segle XIX Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX