miniatura|El Santo Niño de Cebú, la imatge catòlica més antiga de les Filipines. En 1521, Ferdinand Magellan va donar l'estàtua a un cap cebuà que es va convertir al catolicisme. LEsglésia Catòlica a les Filipines (cebuano: Simbahang Romano Katóliko sa Pilipinas) forma part de l'Església Catòlica, sota la direcció espiritual del papa a Roma. Filipines és un dels dos únics països predominantment catòlics a Àsia (l'altre és Timor Oriental), i és el tercer país catòlic més gran del món (després de Brasil i Mèxic).
El cristianisme a les Filipines va ser introduït pels missioners i colonitzadors espanyols, que van arribar en onades a partir de principis del segle XVI a Cebu. En comparació amb l'era espanyola, quan el catolicisme era la religió de l'estat, la fe avui es practica en el context d'un estat laic. El 2015, es va estimar que 84 milions de filipins, o aproximadament el 82,9% de la població, professaven el catolicisme.Asian Americans: A Mosaic of Faiths, Pew Research. July 19, 2012.
Història Era espanyola miniatura|la Catedral de Cebú, seu metropolitana de l'arquebisbe de Cebú. A partir del segle XVI exploradors i colonitzadors espanyols van arribar a les Filipines amb dos objectius principals: participar en el comerç d'espècies que anteriorment estava dominat per Portugal, i difondre el catolicisme a les Filipines i en les civilitzacions properes com Xina.
Mentre que molts llibres d'història diuen que la primera missa a les illes es va celebrar el diumenge de Pasqua de 1521 en una petita illa prop de l'actual província de Bukidnon, la ubicació exacta es disputa. Només hi ha una missa cristiana van registrar a les Filipines que és demostrable, i era que portarà a terme a l'illa-port denominat Mazaua (el Diumenge de Pasqua, 31 de març de 1521). Aquest esdeveniment va ser registrat pel cronista venecià Antonio Pigafetta, que va viatjar en l'expedició espanyola per arribar a les illes en 1521, dirigida per Fernão de Magalhães.
Més tard, l'expedició de Legazpi de 1565 que es va originar i va ser organitzada des de la ciutat de Mèxic va marcar el començament de la hispanització de les Filipines. Va ser a Cebu, on l'Església filipina va començar."Cebu—Cradle of the Philippine Church and Seat of Far-East Christianity." International Eucharistic Congress 2016, December 4, 2014, http://iec2016.ph/wp-content/uploads/2014/12/Cebu%E2%80%94Cradle-of-the-Philippine-Church-and-Seat-of-Far-East-Christianity.pdf Aquesta expedició va ser un esforç per ocupar les illes amb el menor vessament de sang i conflicte com fos possible, ordenada per Felip II. El Tinent Legazpi va ser l'encarregat de fer la pau amb els nadius i mitjançant la conquesta militar ràpida. Per a això, va establir colònies.
WTNaga Mr.Kengkoy B19|miniatura|La Catedral de Naga, seu metropolitana de l'arquebisbat de Cácere centrat a la ciutat de Naga.
L'església es va expandir des de Cebu quan els apòstols filipins restants es van veure obligats a moure's cap a l'oest temporalment a causa d'un conflicte amb els portuguesos i va establir les bases de la comunitat cristiana al Panay al voltant de 1570 i 1571. Un any més tard, el segon lot de missioners va arribar a Cebu. L'illa es va convertir en seu eclesiàstica, ja que era el centre de l'evangelització. Un missioner notable va ser el Pare Alfonso Jimenez, OSA, que va viatjar i va penetrar a la regió de Camarines a través de les illes de Masbate, Leyte, Samar, i Burias i centrà l'església a la ciutat de Naga. Va ser anomenat el primer apòstol de la regió. Per 1571, el P. Herrera que va ser assignat com a capellà de Legazpi, va avançar des de Panay més al nord i va fundar la comunitat de l'Església local a Manila. El pare a partir de llavors viatjat en l'Esperit Sant i va naufragar a Catanduanes; allà va tractar de convertir els nadius i després va ser martiritzat per la fe. En 1572 els espanyols dirigits per Juan de Salcedo van marxar de Manila més al nord, amb el segon grup de missioners agustins i va ser pioner en l'evangelització a les Ilocos (a partir de Vigan) i les regions de Cagayan.
Sota el sistema de lencomana, els filipins van haver de pagar tribut a lencomendero de la zona i, en canvi, lencomendero els va ensenyar la fe cristiana i també els protegia dels enemics. Tot i que Espanya havia utilitzat aquest sistema abans, no va funcionar tan eficaçment a les Filipines com ho va fer a Amèrica. Els missioners no van tenir tant èxit en la conversió dels nadius com havien esperat. En 1579, el bisbe Salazar i altres clergues estaven indignats perquè els encomenderos havien abusat dels seus poders. Tot i que els nadius eren resistents, no podien organitzar-se en una resistència unificada cap als espanyols a causa de la geografia, les diferències ètnico-lingüístiques, i la indiferència mútua general. miniatura|esquerra|Filipines a punt per anar a l'església, 1905
Impacte cultural miniatura|esquerra|El santuari de San Pedro Bautista
Els espanyols havien observat l'estil de vida dels indígenes i estaven en desacord amb ell de tot cor. Van veure la influència del diable i sentien la necessitat d"alliberar els indígenes dels seus mals camins". Amb el temps, les limitacions geogràfiques havien desplaçat als nadius als denominats barangays, que són petites unitats de parentiu que consta al voltant de 30 a 100 famílies.
Cada barangay tenia un sistema de castes mutable, amb qualsevol sub-classes que varien d'un barangay al següent. En general, els senyors i reis patriarcals eren anomenats datus i rajas, mentre que els mahárlika eren la noblesa i els timawa eren homes lliures. El alipin o classe servil depenien de les classes altes, un arranjament malinterpretat com a esclaus pels espanyols. El matrimoni entre els timawa i els alipin estava permès, la qual cosa va crear un sistema més complex, però flexible dels privilegis de la terra i els serveis de mà d'obra. Els espanyols van intentar suprimir aquest sistema de classes basat en la seva idea errònia que la classe servil eren dependents d'un grup oprimit. Tot i que no van poder abolir completament el sistema, en el seu lloc van treballar per utilitzar-lo per al seu propi benefici.
La religió i el matrimoni també van ser un tema que els missioners espanyols volia transformar. La poligàmia no era estranya, però es limitava principalment als caps més rics. El divorci i el nou matrimoni també eren comuns, sempre que es justifiquessin les raons: la malaltia, la infertilitat, o una recerca d'un millor potencial per prendre com espòs era raons justificades per al divorci. Juntament amb aquestes pràctiques, els missioners també van estar d'acord amb les pràctiques de pagament de la dot, el "preu de la núvia" on el nuvi pagava el seu pare-en-llei en or, o amb la "núvia-servei", en què el nuvi porta a terme el treball manual per al la família de la núvia abans del casament (l'última costum no va finalitzar fins al segle XX). Els missioners ho desaprovaven perquè se creien que el dot era un acte de la venda d'un dels serveis filla i mà d'obra per a la llar del pare permetés per les relacions sexuals prematrimonials entre la núvia i el nuvi, el que contradeia les pràctiques cristianes.
La religió dels indígenes anterior a la conquesta consistia en una varietat de cultes monoteistes i politeistes. Sovint, formes localitzades de budisme, hinduisme, islam o tantrisme es barrejaven amb animisme. Bathala (Tagalog - Luzón Central) o Laon (Visayan) era el darrer, la deïtat creadora per damunt dels déus i deesses subordinats. Els nadius també adoraven la naturalesa i veneraven els esperits dels seus avantpassats als que propiciaven amb sacrificis. En la seva majoria els homes practicaven la beguda ritual i molts rituals realitzats dirigits per a la cura d'una malaltia determinada. La màgia i la superstició també existien entre els nadius. Els espanyols haver alliberat els indígenes de les seves pràctiques perverses i mostrar-los el camí correcte a Déu.
En 1599, la negociació es va iniciar entre un seguit de senyors i els seus homes lliures i els espanyols. Els nadius van estar d'acord en sotmetre's al mandat d'un rei castellà i, a canvi, els nadius serien adoctrinats en el cristianisme i protegits dels seus enemics, majoritàriament japonesos, xinesos i pirates musulmans. No obstant això, els missioners van seguir enfrontant-se a moltes dificultats en cristianitzar la regió, però aquestes dificultats van ser parcialment assistides a través d'un flux constant de personal militar provinent d'Amèrica Llatina que va ajudar en la llatinització de l'arxipèlag contra els musulmans i sinistes hostils.
Les dificultats miniatura|La Creu de Magallanes, a l'exterior de la Basílica del Santo Niño, a Cebu. La creu és un símbol de la introducció del cristianisme a les illes. Hi ha diversos factors que van obstaculitzar els esforços dels espanyols per difondre el cristianisme en tot l'arxipèlag. Un nombre inadequat dels missioners a l'illa feu que fos difícil arribar a totes les persones i més difícil per convertir-los. Això es degué també al fet que la ruta a les Filipines era en si mateixa una tasca rigorosa i alguns clergues mai va tenir l'oportunitat de posar un peu a les illes. Alguns clergues queien malalts o esperaven durant anys la seva oportunitat de fer el viatge. Per a altres, la diferència climàtica una vegada que van arribar va resultar ser insuportable. Altres missioners desitjaven anar al Japó o la Xina en lloc i difondre la seva fe allà, o els que es van quedar estaven més interessats en el mercantilisme. Els espanyols també es van posar a discutir amb la població xinesa a les Filipines. Els xinesos havien establert botigues en el que es va anomenar el Parián o basar durant la dècada de 1580 per comercialitzar seda i altres béns de comerç per la plata mexicana. Els espanyols preveieren revoltes dels xinesos i, per tant, estaven sota sospita constant d'aquest últim. El govern espanyol depenia totalment de l'afluència de la plata de Mèxic i Perú d'ençà que va recolzar al govern a Manila, la ciutat principal, i continuar amb la cristianització de l'arxipèlag.
Els obstacles més difícils que s'enfronten els missioners eren la dispersió dels filipins i les seves interminables varietats d'idiomes i dialectes. L'aïllament geogràfic els va obligar a visitar nombrosos petits pobles i cada nova províncies va donar suport una llengua diferent. D'altra banda, el cors incessant dels pirates wokou japonesos i les incursions a la captura d'esclaus pels moros musulmans contínuament frustraren els intents dels espanyols per cristianitzar l'arxipèlag i, per tal de compensar els efectes perjudicials de la guerra incessant amb ells, els espanyols van haver de recórrer a la militarització de les poblacions locals, la importació de mercenaris d'Amèrica Llatina i construir cadenes de fortaleses a través de les illes.
L'Imperi espanyol i el seu aliats locals estaven en un estat de guerra constant contra tals pirates i traficants d'esclaus van causar que les Filipines fossin una càrrega financera per al Virregnat de la Nova Espanya a la Ciutat de Mèxic, que va pagar pels costos de manteniment de la capitania de les Illes Filipines en lloc de la corona d'Espanya.
Els ordes religiosos Filipines és la llar de moltes de les principals congregacions religioses del món, i avui aquests inclouen els germans de La Salle, agustins, recol·lectes, jesuïtes, dominics, verbitas, benedictins, franciscans, carmelites, salesians, i les indígenes religioses de la Mare de Déu i les Germanes Recol·lectes Agustines.