La Ben Plantada és una obra noucentista d'Eugeni d'Ors i Rovira publicada al llarg de l'estiu de 1911 dins la secció «Glosari», del diari La Veu de Catalunya. Un any més tard, s'editaria en un únic volum i, l'any següent, es reeditaria.

Aquesta obra de caràcter filosòfic és, juntament amb Gualba, la de mil veus (1905), la més representativa de l'autor i del noucentisme català. La primera glossa de la sèrie es va publicar el 24 d'agost de 1911 i l'última, el 6 d'octubre del mateix any, totes signades sota el pseudònim Xènius.

L'obra es divideix en tres parts i alhora en trenta gloses. La trama es desenvolupa en una colònia d'estiueig de la costa mediterrània on l'activitat es veu alterada per l'arribada de Teresa a la col·lectivitat. Ors ens va presentant els diferents trets definitoris de la protagonista en el seu dia a dia i, a través d'aquests, fa un compendi dels valors noucentistes que l'autor volia impulsar com a paradigma per a Catalunya. S'hi evoquen uns valors principalment burgesos, com el preciosisme, l'artificiositat, la idealitat, el classicisme, la laboriositat, l'ordre i la maternitat. La figura femenina de La Ben Plantada està inspirada en la persona de Teresa Mestre, casada amb el ric burgès barceloní Jaume Baladia i Soler. La bellesa i distinció de Teresa havien enamorat platònicament d'Ors, així com el seu rival Josep Pijoan, amb qui acabaria fugint a l'estranger.

Tot i així, en el darrer capítol de les glosses dedicades a La Ben Plantada, el 6 d'octubre de 1911 al diari La Veu de Catalunya –«Epíleg»–, l'autor hi afegeix unes «Notes», la primera de les quals precisa, una mica sorneguerː «El glossador vol declarar solemnement que, en tot el curs d'aquest assaig vagabund sobre les coses essencials de l'esperit de Catalunya i les condicions de sa renovació, ha entès fer ús de la llibertat acordada als novel·listes de prendre elements dispersos a la realitat [...]. Entengui, així, tothom, que el personatge central de la narració és purament imaginari, sense correspondència més que fragmentària o accidental amb cap de les belleses que a l'hivern són honor i decor de la nostra ciutat, i a l'estiu d'alguna de les platges catalanes [...]».

Reconeixements miniatura|270x270px|La Ben Plantada, l'estàtua al Turó Parc El 22 d'abril de 1961 es va inaugurar una escultura de bronze amb el mateix nom ideada per Eloísa Cerdán, que perseguia fer un homenatge a l'obra de Xènius. Es troba als jardins del poeta Eduard Marquina, al Turó Parc de Barcelona.

L'estàtua de La Ben Plantada situada al passeig de Pere III de la ciutat de Manresa és obra de Josep Clarà, i s'ubicà en el lloc que ara ocupa al 1977.

Una altra escultura amb aquest nom es troba a la masia de Can Baratau, a Tiana. Inaugurada al 1992, però aquesta obra és un homenatge a l'escriptora, pintora i escultora Lola Anglada.

La població d'Argentona li va dedicar un carrer, a prop de can Baladia, on sembla que Teresa Mestre muntava a cavallː el Passatge de la Ben Plantada.

Referències

Categoria:Novel·les del segle XX en català Categoria:Literatura noucentista Categoria:Obres de la col·lecció Les millors obres de la literatura catalana