La casa Vicens és un edifici modernista situat al carrer de les Carolines núm. 18-24 de la Vila de Gràcia, a Barcelona. Va ser declarat monument historicoartístic el 1969, bé cultural d'interès nacional el 1993 i, finalment, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2005. Projectada entre el 1878 i 1880 per Antoni Gaudí, va ser la seva primera obra d'importància i va causar una gran sensació entre el públic de l'època. Es va construir entre el 1883 i el 1885, quan Gràcia era encara un municipi independent, però el 1897 va ser annexionat a Barcelona. Pertany a l'etapa orientalista de l'arquitecte (1883-1888), en què va fer una sèrie d'obres de marcada inspiració en l'art del Pròxim i Llunyà Orient (l'Índia, Pèrsia, el Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment el mudèjar i nassarita. Gaudí va emprar en aquesta època, amb gran profusió, la decoració en rajola ceràmica, els arcs mitrals i també les cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula, i hi va esbossar per primer cop alguns dels seus recursos constructius que serien habituals en l'eclosió del modernisme. Per tal d'aprofitar-ne l'espai, va concebre un edifici de tres façanes, amb un gran espai enjardinat al costat, però amb el temps el terreny es va anar parcel·lant i es van vendre progressivament per a la construcció d'edificis d'habitatges; en l'actualitat, el conjunt es redueix, amb prou feines, a la casa i a un petit espai circumdant.
El 1925 se'n va encarregar a l'arquitecte català una ampliació sobre el solar d'un convent contigu; tanmateix, ell va refusar-lo i el va proposar a un dels seus deixebles, Joan Baptista Serra, que va dissenyar una nova crugia seguint l'estil original, i també hi va incloure una nova façana, una intervenció que va culminar en un edifici a quatre vents.
Història Primera obra rellevant de Gaudí miniatura|esquerra|Antoni Gaudí Antoni Gaudí (1852-1926) va cursar arquitectura a l'Escola de la Llotja i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1878. Per a pagar-se la carrera, Gaudí va treballar com a delineant per a diversos arquitectes i constructors, com Leandre Serrallach, Joan Martorell, Emili Sala i Cortés, Francisco de Paula del Villar y Lozano i Josep Fontserè. Una vegada obtingut el títol d'arquitecte el 1878, els seus primers treballs van ser uns fanals per a la plaça Reial, el projecte de Quioscos Girossi, la vitrina per a la Guanteria Esteban Comella i el mobiliari per a la capella-panteó del Palau de Sobrellano a Comillas (Cantàbria), tots del mateix any de la seva graduació, així com la Cooperativa Obrera Mataronesa (1878-1882), que va ser el seu primer encàrrec important, encara que no es va arribar a materialitzar en el seu conjunt, ja que només es va construir una nau. Les seves següents obres van ser el mobiliari de la Farmàcia Gibert (1879) i les obres per a la Congregació de Jesús-Maria a Barcelona i Tarragona (1879-1882).
Gaudí va compaginar la construcció de la casa Vicens amb altres encàrrecs: el 1883 es va fer càrrec de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família, iniciades l'any anterior amb un projecte de Francisco de Paula del Villar y Lozano, el qual va renunciar poc després per desavinences amb la junta constructora; Gaudí empraria la resta de la seva vida en la construcció del temple, que seria la seva obra magna i la síntesi de totes les seves troballes arquitectòniques. El mateix any de 1883 va encarregar-se d'un projecte de retaule per a la capella del Santíssim Sagrament de l'església parroquial de Sant Feliu d'Alella, així com uns plànols topogràfics de la finca Can Rosell de la Llena a Gelida, i va rebre l'encàrrec d'una vila annexa al palau de Sobrellano, d'Antonio López y López, marquès de Comillas, a l'homònima localitat càntabra, coneguda com El Capricho, construïda entre 1883 i 1885 en un estil similar al de la casa Vicens, on destaca igualment el seu revestiment de ceràmica. En el mateix estil va construir els Pavellons Güell de Pedralbes (1884-1887), un encàrrec d'Eusebi Güell, el seu principal mecenes i amic.
Gaudí es trobava en aquest moment en el primer període de la seva carrera, que es caracteritza per la utilització d'un llenguatge arquitectònic de gran simplicitat constructiva, en el qual preval la línia recta sobre la línia corba. Estilísticament, correspon amb una etapa d'influència orientalista, on les formes estructurals i ornamentals corresponen al gust per l'art oriental, principalment mudèjar, persa i romà d'Orient. Gaudí havia estudiat l'art neomudèjar en les obres d'Owen Jones, com Plans, elevations, sections and details of the Alhambra (1842), Designs for mosaics and tesselated pavements (1842) i Grammar of ornament (1856).
El concepte que Gaudí tenia de la casa familiar —i que va reflectir a la casa Vicens— es troba plasmat en un article no publicat que va escriure el 1881, titulat La casa pairal: «La casa és la petita nació de la família. La família, com la nació, té història, relacions exteriors, canvis de govern, etcètera. La família independent té casa pròpia, la que no ho és té casa de lloguer. La casa pròpia és el país natal, la de lloguer és el país de l'emigració; per això la casa pròpia és l'ideal de tot el món. No es concep la casa pròpia sense família, només es concep així la de lloguer».
L'encàrrec El 1878, Gaudí va rebre l'encàrrec d'una residència estiuenca familiar a la vila de Gràcia per al corredor de canvi i borsa Manuel Vicens i Montaner (1836-1895). Es desconeix la forma en què Vicens va conèixer Gaudí, encara que és probable que coincidissin en els cercles culturals vinculats a la Renaixença que tots dos freqüentaven. Posteriorment, tots dos van mantenir una relació d'amistat i, en nombroses ocasions, l'arquitecte va estiuejar a la casa que Vicens tenia a Alella, entre 1880 i 1890. Per a aquest habitatge, Gaudí va dissenyar dos mobles: una xemeneia raconera de fusta i metall amb les inicials M.V. (Manuel Vicens), conservada actualment a la casa; i un armari raconer de fusta de cedre amb llautó daurat i les inicials D.G. (Dolors Giralt), comprat per la casa Vicens en una subhasta el 2023 amb la finalitat de ser exposat després d'una restauració. Fruit d'aquestes estades va ser un projecte de retaule que Gaudí va fer el 1883 per a l'església de Sant Feliu d'Alella per encàrrec del rector Jaume Puig i Claret, que finalment no es va dur a terme i del que es conserva un dibuix a la tinta xinesa sobre paper tela, a escala 1:25.
miniatura|esquerra|Dibuix de la Casa Vicens (1910), per Francesc Berenguer i Aleix Clapés miniatura|esquerra|306x306px|Façana de la Casa Vicens, signada per Gaudí el 15 de gener de 1883
La vila de Gràcia era en aquell moment una entitat independent de Barcelona. El seu nucli de població es va formar al voltant del convent carmelita de Santa Maria de Gràcia —conegut popularment com els Josepets—, fundat el 1630. Era una zona agrícola, poblada de masies, que a començaments del va començar a urbanitzar-se i a forjar un incipient teixit industrial. Va ser agregada a Barcelona el 1897, juntament amb altres cinc poblacions limítrofes: Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. En aquella època, nombroses famílies de la burgesia emplaçaven a Gràcia una segona residència, ja que la vila conjugava la proximitat a la ciutat amb la tranquil·litat d'un poble. La casa és al carrer de les Carolines, que fins al 1908 es deia de Sant Gervasi.
El solar original tenia unes dimensions de , amb una superfície de 1.035 m², i es trobava entre el convent de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, amb la paret mitgera del qual es va adossar una cara de l'edifici (costat nord-est), i un carreró sense sortida, anomenat Racó de Sant Gervasi, més tard desaparegut. Aquest terreny procedia de tres solars adquirits entre 1846 i 1854 per Agustí Maria Baró i Tastàs, que incloïen diverses construccions de planta baixa, les quals foren enderrocades. A la seva mort el 1866 va llegar la propietat a Rosa Montaner i Matas, vídua del capser Onofre Vicens i Domènech, que va morir el dia 29 d'agost del 1877 als 73 anys. Aleshores, va passar per herència a Manuel Vicens, que el 1877 i 1882 va comprar dos solars contigus al carrer del Racó de Sant Gervasi, que li van permetre ampliar-ne el jardí.
Gaudí va completar el projecte del conjunt de casa i jardí el 1880, tot i que els plànols foren signats el 15 de gener del 1883, data en què es van presentar a l'Ajuntament de Gràcia. En el seu disseny va conjugar una estructura arquitectònica relativament simple amb la complexitat d'una decoració acurada, especialment quant a la utilització de rajola ceràmica. Estilísticament, correspon de ple a la seva etapa orientalista, però l'ús amb profusió de les arts decoratives (ceràmica, forja, vitrall, ebenisteria) anticipa la que seria la seva època d'esplendor dins del modernisme català. Les obres es van dur a terme entre 1883 i 1885. Gaudí va dirigir personalment les obres: segons testimoni de Joan Baptista Serra a George Collins el 1959, l'arquitecte s'asseia sota un para-sol i supervisava la construcció, fent enderrocar de vegades el que considerava mal executat. Gaudí hi va comptar amb l'ajuda de diversos artesans amb qui solia col·laborar, com l'escultor Llorenç Matamala, l'ebenista Eudald Puntí o el ferrer Joan Oñós, així com el contractista Claudi Alsina. La decoració va ser a càrrec del pintor Francesc Torrescassana i l'escultor Antoni Riba.
La casa tenia tres façanes, ja que pel vessant nord-est tenia una paret mitgera amb un convent veí. Encara que l'entrada era al costat sud-est, que donava al carrer de Sant Gervasi, la façana principal era la que donava al jardí, al costat sud-oest, que limitava amb el carreró del Racó de Sant Gervasi, de 35 m de llarg per 3,5 d'ample. La casa, concebuda com a unifamiliar, comptava amb un soterrani per a celler-magatzem; una planta noble que disposava de rebedor, menjador, tribuna, fumador (fumoir), cuina i safareig; un primer pis amb dormitoris, banys, un vestidor i una biblioteca; unes golfes per a allotjament del servei; i un terrat amb un petit pas de ronda entre les teulades amb xemeneies i un templet en l'angle nord-oest. Tenia una escala de volta catalana amb un arrambador de fusta decorat en cada graó amb petits olis de Torrescassana, que es van perdre en la reforma de 1925.
miniatura|150px|esquerra|Armari de racó que Gaudí va dissenyar per a la família Vicens L'arquitecte reusenc va planejar un conjunt de murs de maçoneria alternada amb files de rajoles, que reproduïen unes flors grogues pròpies de la zona (clavell de moro o Tagetes erecta), que Gaudí havia trobat en el solar de la casa abans de la construcció i que va voler reproduir en el projecte final. També es va inspirar en una palmera del solar per a dissenyar el reixat de forja de l'entrada principal, en forma de fulles de margalló (Chamaerops humilis). Segons les seves paraules, «quan vaig anar a prendre mesures, el solar estava totalment cobert d'aquestes mateixes floretes grogues que vaig adoptar com a tema ornamental en les ceràmiques. També hi havia una exuberant palmera, les palmes de la qual, foses en ferro, formen la tanca i la porta d'entrada de la casa».