Hugo Rahner (3 de maig de 1900, Pfullendorf - † 21 de desembre de 1968, Múnic) fou un jesuïta alemany, degà i president de la Universitat d'Innsbruck i germà gran de Karl Rahner.
Primers anys Entrà a la Companyia de Jesús el 1919 i fou enviat a Valkenburg, Països Baixos, per fer-hi estudis teològics i filosòfics. Ordenat sacerdot el 1929, completà el seu doctorat en teologia el 1931. Des del 1937 ensenyà a la facultat de teologia a Innsbruck, però els nazis forçaren que dimitís i que s'exiliés del 1940 al 1945.
Selecció d'escrits Eine Theologie der Verkündigung, Friburgo 1939; Abendländische Kirchenfreiheit, Einsiedeln / Köln 1943; Mater Ecclesia - Lobpreis der Kirche aus dem ersten Jahrtausend, Einsiedeln / Köln 1944; Mariens Himmelfahrt und das Priestertum, Innsbruck 1951; Der Mensch spielende, Einsiedeln 1952; Mueren Kirche - Gottes Kraft en menschlicher Schwäche, Friburgo 1956; Ignacio von Loyola. Geistliche Briefe, Einsiedeln / Köln 1956; Ignacio von Loyola. Briefwechsel MIT Frauen, Friburgo 1956; Griechische Mythen en Christlicher Deutung, Zürich 1957/Basel 1984; Sinn der Geschichte - und Geschichte Persönlichkeit, Kevelaer 1959; Himmelfahrt der Kirche, Friburgo 1961; Kirche und Staat im frühen Christentum, München, 1951; Maria und die Kirche. Zehn Kapitel über das Leben geistliche, Innsbruck 19512; Symbole der Kirche, Salzburgo 1954; Abendland, Friburgo 1966.
Categoria:Jesuïtes alemanys Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Morts a Múnic Categoria:Professors de la Universitat d'Innsbruck Categoria:Alumnes de la Universitat d'Innsbruck Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat d'Innsbruck Categoria:Teòlegs jesuïtes Categoria:Religiosos de Baden-Württemberg Categoria:Teòlegs catòlics alemanys Categoria:Teòlegs del segle XIX