L'Òpera Estatal de Baviera (en alemany, Bayerische Staatsoper) és una companyia d'òpera amb seu a Múnic, Baviera, considerada una de les principals institucions operístiques d'Europa. La seva història es remunta a 1653, quan es va representar a la residència de l'elector de Baviera L'Arpa festante de Giovanni Battista Maccioni, una de les primeres manifestacions operístiques documentades al nord dels Alps. La seva seu principal és el Teatre Nacional de Múnic, inaugurat el 1818, reconstruït després de dos grans incendis i de la destrucció causada durant la Segona Guerra Mundial.
La companyia compta amb un conjunt estable de cantants, el Cor de l'Òpera Estatal de Baviera i l'Orquestra Estatal de Baviera, una formació amb orígens documentats el 1523. Des de 2021 el director general és Serge Dorny i el director general de música és Vladímir Iurovski.
Història La tradició operística de la cort bavaresa va començar el 1653 amb L'Arpa festante, representada a la Residència de Múnic. Quatre anys després es va inaugurar al Salvatorplatz un dels primers edificis teatrals independents destinats a l'òpera al nord dels Alps. Durant els segles XVII i XVIII la cort dels Wittelsbach va mantenir una intensa activitat musical, reforçada a partir de 1778 amb l'arribada a Múnic de nombrosos músics procedents de la cèlebre orquestra de la cort de Mannheim. En aquest context, Wolfgang Amadeus Mozart hi va estrenar Idomeneo el 1781.
A començaments del segle XIX, el rei Maximilià I Josep de Baviera va impulsar la construcció d'un nou gran teatre públic. El Teatre Nacional de Múnic, projectat per Karl von Fischer en estil neoclàssic, va obrir les portes el 1818, però va quedar destruït per un incendi el 1823. Va ser reconstruït sota la direcció de Leo von Klenze i reobert dos anys després. Durant el regnat de Lluís II de Baviera, el teatre va establir una relació especialment estreta amb Richard Wagner. Al Nationaltheater s'hi van estrenar Tristan und Isolde el 1865, Die Meistersinger von Nürnberg el 1868, Das Rheingold el 1869 i Die Walküre el 1870.
Durant les dècades següents la institució va estar vinculada a directors com Hermann Levi, Richard Strauss, Felix Mottl, Bruno Walter i Hans Knappertsbusch, i va consolidar Múnic com un dels principals centres operístics europeus. Després de l'arribada del nazisme al poder el 1933, la vida artística del teatre va quedar sotmesa a la política cultural del règim, amb l'expulsió de músics i treballadors jueus i la prohibició d'accés al públic jueu a partir de 1938.
El Nationaltheater va quedar greument destruït pels bombardejos de 1943 i 1944. Des de 1945 la companyia va continuar l'activitat al Prinzregententheater mentre es discutia la reconstrucció de la seva seu històrica. El 1951 es va crear l'associació Freunde des Nationaltheaters, que va impulsar i finançar parcialment les obres de reconstrucció, i el teatre va reobrir solemnement el 21 de novembre de 1963. Dos dies després s'hi va representar Die Meistersinger von Nürnberg de Wagner.
Durant la segona meitat del segle XX l'òpera va viure etapes especialment destacades sota la direcció musical de Joseph Keilberth, Wolfgang Sawallisch, Zubin Mehta i Kent Nagano. Sawallisch, que va ser director general de música entre 1971 i 1992 i posteriorment també director de la institució, va tenir una influència particularment duradora sobre el perfil artístic del teatre. Entre 1993 i 2006, sota la direcció general de Peter Jonas, es va ampliar el repertori barroc i es va donar una major presència a nous enfocaments escènics.
El 2008 Nikolaus Bachler va assumir la direcció general i, des de 2013, Kirill Petrenko va ser director general de música. Durant aquesta etapa l'orquestra i la companyia van obtenir un ampli reconeixement internacional. Des de la temporada 2021-2022, Serge Dorny és director general i Vladímir Iurovski ocupa la direcció general de música.
Teatre Nacional de Múnic El Teatre Nacional de Múnic és la principal seu de l'Òpera Estatal de Baviera, el Ballet Estatal de Baviera i l'Orquestra Estatal de Baviera. L'edifici actual conserva la concepció neoclàssica original i disposa de 2.101 localitats. L'escenari, reconstruït després de la Segona Guerra Mundial, té una superfície aproximada de 2.500 m² i és un dels més grans entre els teatres d'òpera europeus.
La companyia utilitza també altres espais de Múnic, especialment el Prinzregententheater i el Cuvilliés-Theater, tant per a òpera com per a concerts i projectes especials.
Activitat artística L'Òpera Estatal de Baviera presenta cada temporada més de quaranta títols operístics de repertori comprès entre el barroc i la creació contemporània, a més de produccions de ballet, concerts simfònics i recitals. L'activitat anual supera les quatre-centes representacions i reuneix prop de 600.000 espectadors.
Al llarg de la seva història ha acollit nombroses estrenes mundials, a més de les obres de Wagner estrenades al segle XIX. Entre les estrenes posteriors destaquen Lear d'Aribert Reimann el 1978, Alice in Wonderland d'Unsuk Chin el 2007 i Babylon de Jörg Widmann el 2012.
El conjunt estable inclou cantants de diferents tessitures que participen al costat de solistes convidats internacionals. El Cor de l'Òpera Estatal de Baviera compta amb prop d'un centenar de membres i interpreta repertori que va de Claudio Monteverdi a la música contemporània.
Directors generals de música Des de 1836, el responsable musical principal de la institució porta habitualment el títol de Generalmusikdirektor:
Franz Lachner (1836–1867) Hans von Bülow (1867–1869) Franz Wüllner (1870–1877) Hermann Levi (1872–1896) Richard Strauss (1894–1896) Hermann Zumpe (1901–1903) Felix Mottl (1904–1911) Bruno Walter (1913–1922) Hans Knappertsbusch (1922–1935) Clemens Krauss (1937–1944) Hans Knappertsbusch (1945) Georg Solti (1946–1952) Rudolf Kempe (1952–1954) Ferenc Fricsay (1956–1958) Joseph Keilberth (1959–1968) Wolfgang Sawallisch (1971–1992) Peter Schneider (1993–1998), director principal Zubin Mehta (1998–2006) Kent Nagano (2006–2013) Kirill Petrenko (2013–2021) Vladímir Iurovski (2021–)
Direcció general Entre els directors generals més destacats de l'etapa posterior a la Segona Guerra Mundial hi ha:
Georg Hartmann (1945–1952) Rudolf Hartmann (1952–1967) Günther Rennert (1967–1976) August Everding (1977–1982) Wolfgang Sawallisch (1982–1993) Peter Jonas (1993–2006) Kent Nagano, Roland Schwab i Ulrike Hessler (2006–2008) Nikolaus Bachler (2008–2021) Serge Dorny (2021–)
Festival d'Òpera de Múnic Cada estiu la companyia organitza el Festival d'Òpera de Múnic (Münchner Opernfestspiele), una de les manifestacions operístiques més importants d'Alemanya. El festival presenta noves produccions, reposicions destacades de la temporada, concerts i activitats a l'aire lliure, entre les quals el projecte Oper für alle, que ofereix retransmissions gratuïtes de representacions a espais públics de la ciutat.
Referències
Categoria:Òpera Categoria:Cultura de Múnic