Els Veda (,"Veda" . Random House Webster's Unabridged Dictionary. ‘coneixement’, ‘que ha estat vist’) són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti (‘revelació’) i que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.see e.g. ; Witzel, Michael, "Vedas and ", in: ; ; Sanskrit literature (2003) in Philip's Encyclopedia. Accessed 2007-08-09 La tradició els considera el «coneixement revelat», existents des de sempre i per sempre.
Els Veda són creats per poetes vidents (kavi) fruit de les seves experiències espirituals. Tradicionalment s'han considerat com a revelacions de saviesa.
La part més antiga, el Rig-veda, sembla datar de 1800 a 1500 aC (però la transmissió oral seria més antiga) i les parts més recents datarien del 500 aC. Són el corpus de coneixences més antic de què es té constància i constitueixen la base de la literatura índia. Tracten d'astrologia-astronomia, de ritual i de com aquests es connecten amb la vida espiritual de la humanitat.
Estan compostos de quatre grans seccions: el Rig-veda (‘Saber de les estrofes’), el Yajur-veda (‘Saber de les fórmules sacrificials’), el Sama-veda (‘Saber de les melodies’) i lAtharva-veda (‘Saber d'Atharva’, nom d'una família de sacerdots). Cada Veda té quatre subdivisions: els sahmites (mantres i benediccions), els Brahmana (comentaris i explicacions sobre rituals, cerimònies i sacrificis - Yajña), els Aranyaka (text sobre rituals, cerimònies, sacrificis i sacrificis simbòlics) i els Upanishad (textos que parlen de la meditació, la filosofia i el coneixement espiritual).Gavin Flood (1996), An Introduction to Hinduism, Cambridge University Press, , pàg. 35–39A Bhattacharya (2006), Hindu Dharma: Introduction to Scriptures and Theology, , pàg. 8–14; George M. Williams (2003), Handbook of Hindu Mythology, Oxford University Press, , pàg. 285Jan Gonda (1975), Vedic Literature: (Saṃhitās and Brāhmaṇas), Otto Harrassowitz Verlag, Alguns estudiosos afegeixen una cinquena secció: l'Upāsanā (culte). Els textos dels Upanishad discuteixen idees semblants a les tradicions heterodoxes sramana. Els Samhita i Brahmana descriuen els rituals diaris i generalment estan pensats per a les etapes Brahmacharya i Gr̥hastha del sistema Chaturashrama, mentre que els Aranyaka i Upanishad estan pensats per al Etapes Vānaprastha i Sannyasa, respectivament.
Etimologia i ús La paraula sànscrita véda coneixement, saviesa deriva de l'arrel vid- saber. Es reconstrueix com a derivada de l'arrel protoindoeuropea , que significa veure o saber.
El substantiu prové del protoindoeuropeu , afinat al grec aspecte, forma. No s'ha de confondre amb el verb homònim de la 1a i 3a persona singular del perfet véda, afí al grec ((w)oida) Ho sé. Els cognats de l'arrel són el grec ἰδέα, l'anglès wit, el llatí videō veig, el rus ве́дать (védat) saber, etc.see e.g. Pokorny's 1959 Indogermanisches etymologisches Wörterbuch s.v. ²; Rix' Lexikon der indogermanischen Verben,
El terme sànscrit veda com a substantiu comú, significa coneixement. En alguns contextos, com l'himne 10.93.11 del Rigveda, el terme significa obtenir o trobar riquesa, propietat, mentre que en altres significa un manat d'herba junt com en una escombra o per al foc ritual.
Textos vèdics miniatura|Manuscrit del Rigveda a Devanagari Corpus sànscrit vèdic El terme textos vèdics s'utilitza en dos significats diferents:
Textos compostos en sànscrit vèdic durant el període vèdic (Índia de l'edat del ferro). Qualsevol text considerat com a connectat amb els Vedes o un corol·lari dels Vedes.according to ISKCON, Hindu Sacred Texts , "Hindus themselves often use the term to describe anything connected to the Vedas and their corollaries (e.g. Vedic culture)."
El corpus de textos sànscrits vèdics inclou:
Els Samhites (sànscrit saṃhitā, col·lecció), són col·leccions de textos mètrics ( mantres ). Hi ha quatre Samhites vèdics: el Rigveda, el Yajur Veda, el Sama Veda i l'Atharva Veda, la majoria dels quals estan disponibles en diverses ressenyes (śākhā). En alguns contextos, el terme Veda s'utilitza per referir-se només a aquests Samhites, la col·lecció de mantres. Aquesta és la capa més antiga de textos vèdics, que es van compondre entre c. 1500–1200 aC (Rig Veda llibre 2–9), [ nota 1 ] i 1200–900 aC per als altres Samhites. Els Samhites contenen invocacions a deïtats com Indra i Agni, per assegurar la seva benedicció per a l'èxit en batalles o per al benestar del clan. El corpus complet de mantres vèdics, tal com es recull a la Concordància Vèdica de Bloomfield (1907), consta d'uns 89.000 padas (peus mètrics), dels quals 72.000 apareixen als quatre Samhites. Els Brahmans són textos en prosa que comenten i expliquen els rituals solemnes, així com n'exposen el significat i molts temes relacionats. Cadascun dels Brahmanes està associat amb un dels Samhites o les seves ressenyes. Els més antics daten aproximadament del 900 aC, mentre que els Brahmanes més joves (com el Shatapatha Brahmana) es van completar aproximadament del 700 aC.Biswas et al (1989), Cosmic Perspectives, Cambridge University Press, , p. 42–43 Els Brahmanes poden formar textos separats o bé estar parcialment integrats en el text dels Samhites. També poden incloure els Aranyakas i els Upanishads. Els Aranyakas, textos de la natura salvatge o tractats forestals, van ser compostos per persones que meditaven al bosc com a recluses i són la tercera part dels Vedes. Els textos contenen discussions i interpretacions de cerimònies, des de punts de vista ritualistes fins a punts de vista simbòlics meta-ritualistes. Es llegeixen amb freqüència a la literatura secundària. Els Upanishads principals més antics (Bṛhadāraṇyaka, Chāndogya, Kaṭha, Kena, Aitareya i altres), compostos entre el 800 aC i el final del període vèdic. Els Upanishads són en gran part obres filosòfiques, algunes en forma de diàleg. Són el fonament del pensament filosòfic hindú i les seves diverses tradicions.Wiman Dissanayake (1993), Self as Body in Asian Theory and Practice (Editors: Thomas P. Kasulis et al.), State University of New York Press, , p. 39; Michael McDowell and Nathan Brown (2009), World Religions, Penguin, , pàgines 208–210 Del corpus vèdic, només aquests són àmpliament coneguts, i les idees centrals dels Upanishads encara són influents en l'hinduisme.Wendy Doniger (1990), Textual Sources for the Study of Hinduism, 1st Edition, University of Chicago Press, , pàgines 2–3 Els textos considerats vèdics en el sentit de corol·laris dels Vedes estan menys clarament definits i poden incloure nombrosos textos postvèdics com ara els Upanishads posteriors i la literatura dels Sutres, com ara els Shrauta Sutras i els Gryha Sutras, que són textos smriti. Junts, els Vedes i aquests Sutres formen part del corpus sànscrit vèdic.
Tot i que la producció de Brahmanas i Aranyakas va cessar amb el final del període vèdic, es van compondre més Upanishads després del final del període vèdic. Els Brahmanas, Aranyakas i Upanixads, entre altres coses, interpreten i discuteixen els Samhites de maneres filosòfiques i metafòriques per explorar conceptes abstractes com l'Absolut (Braman) i l'ànima o el jo (Atman), introduint la filosofia Vedanta, una de les principals tendències de l'hinduisme posterior. En altres parts, mostren l'evolució de les idees, com ara des del sacrifici real fins al sacrifici simbòlic, i de l'espiritualitat als Upanishads. Això ha inspirat estudiosos hindús posteriors com Adi Xankara a classificar cada Veda en karma-kanda (कर्म खण्ड, seccions relacionades amb l'acció/ritual de sacrifici, els Samhites i els Brahmanas); i jnana-kanda (ज्ञान खण्ड, seccions relacionades amb el coneixement/espiritualitat, principalment els Upanixads).
Śruti i smṛti Els Vedes són śruti (allò que s'escolta), cosa que els distingeix d'altres textos religiosos, que s'anomenen smṛti (allò que es recorda). Aquest sistema indígena de categorització va ser adoptat per Max Müller i, tot i que és objecte de debat, encara s'utilitza àmpliament. Com explica Axel Michaels:
Entre els śrutis més coneguts hi ha els Vedes i els seus textos incrustats: els Samhites, els Upanixads, els Brahmans i els Aranyakas. Els smṛtis més coneguts són el Bhagavad Gita, el Bhagavata Purana i les epopeies Ramàiana i Mahabharata, entre d'altres.
Autoria Els hindús consideren els Vedes com a apauruṣeyā, que significa no d'un home, sobrehumà i "impersonal, sense autor". Els Vedes, per als teòlegs hindús ortodoxos, es consideren revelacions vistes per savis antics després d'una meditació intensa, i textos que s'han conservat amb més cura des de l'antiguitat. A l'èpica hindú Mahabharata, la creació dels Vedes s'atribueix a Brama. Els mateixos himnes vèdics afirmen que van ser creats hàbilment pels Rishis (savis), després d'una creativitat inspirada, igual que un fuster construeix un carro.
La part més antiga del Rig Veda Samhita va ser composta oralment al nord-oest de l'Índia (Panjab) entre c. el 1500 i el 1200. aC, [ nota 1 ] mentre que el llibre 10 del Rig Veda i els altres Samhites van ser compostos entre el 1200 i el 900 aC més a l'est, entre els rius Yamuna i Ganges, el cor d’Aryavarta i el Regne de Kuru (c. 1200 – c. 900 aC). Els textos circumvèdics, així com la redacció dels Samhites, daten de c. 1000–500 aC.
Segons la tradició, Vyasa és el compilador dels Vedes, que va organitzar els quatre tipus de mantres en quatre Samhites.
Referències
Bibliografia
(full text online)
.
Vegeu també Període vèdic
Enllaços externs
Vedes a sacred-texts.com Vedes: Rig, Sama, Yajur i Artharva
Categoria:Obres de filosofia índia