Lalfabet amazic llatí () és la versió de l'alfabet llatí que s'utilitza per a escriure les llengües amazigues. Va ser adoptat al usant diversitat de lletres. Avui dia, l'alfabet llatí és el preferit per la majoria dels escriptors i lingüistes amazics del nord d'Àfrica i a l'estranger per raons pràctiques.
Història Les llengües amazigues es van transcriure originàriament usant l'antiga escriptura líbica, de la qual l'alfabet neo-tifinag n'és el representant modern.
L'ús d'un alfabet llatí per a l'amazic té les seves arrels en les expedicions colonialistes franceses al nord d'Àfrica. Els texts amazics escrits amb alfabet llatí van començar a aparèixer impresos al quan els expedicionaris colonials i oficials militars francesos, italians i espanyols començaren a realitzar la topografia del nord d'Àfrica. Els francesos van intentar crear esquemes de transliteració per als dialectes àrabs del nord d'Àfrica i per a l'amazic. Els intents no van tenir èxit amb l'àrab, però amb l'amazic van reeixir, després que fos adoptat per alguns literats.
En l'època colonial es va utilitzar un sistema basat en el francès. Tot i que ara ha caigut en desús en part, encara s'utilitza per a la transcripció dels noms en francès. Més recentment, l'Institut Francès de llengües, INALCO, ha proposat el seu propi estàndard d'escriptura que ara és el sistema principal que es fa servir en la majoria d'escrits cabilencs a Cabília, Algèria.
Altres varietats lleugerament diferents d'estàndards basats en el llatí s'han utilitzat des del començament del segle XX per lingüistes amazics del nord d'Àfrica, França, i recentment la Universitat de Barcelona.
Alfabet llatí amazic septentrional L'alfabet amazic llatí per a l'amazic septentrional consta de 34 lletres: 23 lletres llatines estàndard (totes les lletres que es troben en l'alfabet català, llevat de O, P, i V). 11 lletres llatines addicionals modificades: Č Ḍ Ɛ Ǧ Ɣ Ḥ Ř Ṛ Ṣ Ṭ Ẓ La marca de labialització: "ʷ" s'afegeix en algunes lletres d'alguns dialectes amazics, produint: gʷ, kʷ, ɣʷ, nʷ, qʷ, and xʷ. Tanmateix, aquestes no solen ser considerades com a lletres independents de l'alfabet amazic septentrional.
{| class=wikitable style="text-align:center" |bgcolor="#EFEFEF" colspan="34"| Les 34 lletres de l'alfabet de l'amazic septentrional |- style="font-size:120%" class="Unicode" |width="3%"|A ||width="3%"|B ||width="3%"|C ||width="3%"|Č || width="3%" |D ||width="3%"|Ḍ || width="3%" |E ||width="3%"|Ɛ ||width="3%"|F ||width="3%"|G ||width="3%"|Ǧ || width="3%" |Ɣ ||width="3%"|H ||width="3%"|Ḥ || width="3%" |I ||width="3%"|J ||width="3%"|K ||width="3%"|L ||width="3%"|M ||width="3%"|N ||width="3%"|Q ||width="3%"|R ||width="3%"|Ř || width="3%" |Ṛ || width="3%" |S ||width="3%"|Ṣ || width="3%" |T ||width="3%"|Ṭ || width="3%" |U ||width="3%"|W ||width="3%"|X ||width="3%"|Y ||width="3%"|Z ||width="3%"|Ẓ |- |bgcolor="#EFEFEF" colspan="34"| Minúscules |- style="font-size:120%" |width="3%"|a||width="3%"|b||width="3%"|c||width="3%"|č||width="3%"|d||width="3%"|ḍ||width="3%"|e||width="3%"|ɛ||width="3%"|f||width="3%"|g||width="3%"|ǧ||width="3%"|ɣ||width="3%"|h||width="3%"|ḥ||width="3%"|i||width="3%"|j||width="3%"|k||width="3%"|l||width="3%"|m||width="3%"|n||width="3%"|q||width="3%"|r||width="3%"|ř||width="3%"|ṛ||width="3%"|s||width="3%"|ṣ||width="3%"|t||width="3%"|ṭ||width="3%"|u||width="3%"|w||width="3%"|x||width="3%"|y||width="3%"|z||width="3%"|ẓ
miniatura|Taula de lletres Unicode de l'alfabet amazic llatí cabilenc d'Algèria
En texts amazics septentrionals, els noms i paraules d'origen estranger són escrites en la seva forma originària, tot i que continguin les lletres O, P, V, o qualsevol altra lletra no amaziga (com: Ü, ß, Å…).
Alfabet amazic llatí i alfabet amazic tifinag La taula següent mostra l'alfabet llatí de l'amazic septentrional amb els seus equivalents en els alfabets neotifinagInitiation à la langue amazighe", 2004, p.14. i àrab:
Amazic llatí Equivalent tifinag de l'IRCAM Equivalentàrab Equivalent IPA Similituds 1 A a أ / ا / َ "a" com l'anglès bad 2 B b ب com la intervocàlica "b" 3 C c ش com l'anglesa "sh" de ship 4 Č č (tc) تش com l'anglesa "ch" de China 5 D d د / ذ o com l'anglesa "d" i "th" de this 6 Ḍ ḍ ض "d" emfàtica 7 E e cap "a" a (neutra) attack 8 Ɛ ɛ (Â â) ع com l'àrab ع `ayn 9 F f ف com la "f" 10 G g (گ) "g" com en gat o Grec 11 Ǧ ǧ (dj) (دج) com la "j" catalana 12 Ɣ ɣ (gh) غ com el neerlandès gaan 13 H h هـ "h" aspirada com hello o high 14 Ḥ ḥ ح com l'àrab Muḥammad 15 I i ي / ِ con l'anglès ee en sheet 16 J j ج com en confusió o televisió, francès "j" en déjà vu 17 K k (ک) "k" anglesa 18 L l ل o "l" no emfàtica (com en alemany o francès) 19 M m م m 20 N n ن n 21 Q q ق , o com l'àrab ق "qaf" 22 R r ر , com la "r" catalana o italiana 23 Ř ř / ر ~ Una "R" lleugera, pronunciada entre "R" i "L". 24 Ṛ ṛ ر "r" emfàtica 25 S s س s 26 Ṣ ṣ ص "s" emfàtica 27 T t ت / ث o "t", i "th" en three 28 Ṭ ṭ ط "t" emfàtica 29 U u و / ُ "u" com put 30 W w وْ "w" anglesa com en water 31 X x خ "j", aspirada, com "ch" alemanya i "kh" àrab 32 Y y يْ "y" anglesa com en yes 33 Z z ز "z" anglesa com en zoo 34 Ẓ ẓ (ژ) "z" emfàtica
La lletra llatina "O" es produeix ocasionalment en ortografia amaziga tuareg. En ortografia amaziga septentrional correspon a la lletra "U".
En interès de la llegibilitat pandialectal, l'alfabet amazic septentrional omet els contrastos fònics que es troben en algunes varietats de llengua amaziga (en particular, el cabilenc i el tarifit) entre oclusives i fricatives.Tira n Tmaziɣt, 1996, p. 6.
La labiovelarització fònica de consonants està molt estesa en les varietats amazigues, però hi ha parells rarament mínims i és inestable (per exemple, ameqqʷran ‘llarg’, en el dialecte cabilenc es pronuncia ameqqran en el cabilenc d'At Yanni, només uns pocs quilòmetres més lluny).Tira n Tmaziɣt, 1996, p. 8–9. L'INALCO estàndard usa el diacrític per a la labiovelarització només quan els cal distingir paraules, p. ex.: ireggel vs. iregg°el.
+ Labiovelars Alfabet amazic llatí septentrional Equivalent tifinag Equivalent IPABʷ bʷ / B° b° Gʷ gʷ / G° g° Ɣʷ ɣʷ / Ɣ° ɣ° Kʷ kʷ / K° k° Qʷ qʷ / Q° q° Xʷ xʷ / X° x°
La lletra és usada per només quan contrasta amb (p. ex. ṛwiɣ 'estic satisfet' vs. rwiɣ 'm'estic movent'). En tots els altres casos és usat, p. ex. tarakna 'catifa' (pronunciat taṛakna). Això és perquè sovint és un al·lòfon de en l'ambient d'altres emfàtics, i altrament poques vegades contrasta amb .Tira n Tmaziɣt, 1996, p. 9. Hi ha casos excepcionals d'altres emfàtics, p. ex.: 'gos', que són ignorats (i. e. escrit com a uccay).
Ús en l'amazic rifeny En la majoria d'àrees del rifeny (nord del Marroc), la lletra "L" en la paraula alɣem es pronuncia [ařɣem]. "Ř" és pronunciat entre "L" i "R".[Exemples d'ortografia rifenya local http://www.amazigh.nl/]
Els amazics rifenys pronuncien la "LL" (en paraules com yelli, 'la meva filla') com "dj" o "ǧǧ" (yeǧǧi). En funció dels capricis de l'autor, això es podria representar per escrit com "ll", "dj", una sola "ǧ", o "ǧǧ".
Lletra rifenya Paraula rifenya Altres dialectes amazics Significat Ř ř uř ul cor aɣyuř aɣyul ase awař awal parlar/discurs Ǧ ǧ azeǧǧif azellif cap yeǧǧa yella (ell) és / (ell) existeix ajeǧǧid ajellid rei Č č wečma weltma la meva germana tacemřač tacemlalt ros / blanc taɣyuč taɣyult somera
Ús en l'amazic de Souss A Souss (Marroc centremeridional), els escriptors amazics poques vegades utilitzen la vocal neutra "e", o la fan servir de manera inconsistent. En altres parts del món amazic, la vocal neutra "e" s'utilitza per a representar no fònica. L'amazic tuareg usa "ə" amb aquest propòsit.
Ús en l'amazic de la Cabília En amazic cabilenc (nord-est d'Algèria) les africades han estat tradicionalment anotades com durant més de trenta anys. Tanmateix, aquestes africades són poc comunes en altres dialectes (excepte en rifeny) i són condicionades morfològicament, així que en nom de la llegibilitat pandialectal l'INALCO estàndard les omet.Tira n Tmaziɣt, 1996, p. 7–8. En cabilenc l'africada podria derivar de la subjacent o . En el cas anterior l'INALCO estàndard usa , i en el segon usa (p. ex.: yettawi vs. ifessi derivant del verb fsi).
+ Ús no oficial (cabilenc) Caràcter Equivalent INALCO Equivalent tifinag IRCAM Equivalent IPA Pronunciació Ţ ţ Tt tt ts com en "Tsetse fly"Ss ss Z̧ z̧ Zz zz dz / l'anglès "ds" en words
La labiovelarització és indicada amb la lletra supraindexada (exemples: kʷ, gʷ), o amb el "signe del grau": "°" (exemples: k°, g°), o simplement amb l'ús de la lletra . poden representar espirantització.
A internet, és comú per a reemplaçar l'èpsilon i la gamma gregues llatinitzades, Ɛɛ i Ɣɣ, amb lletres gregues actuals: "", majúscula grega sigma, des de la èpsilon grega majúscula "" és visualment indistingible d'E majúscula llatina "", majúscula grega èpsilon "" majúscula i minúscula grega gamma
Els escriptors amazics no-cabilencs utilitzen una sèrie de lletres alternatives: + No oficial / usos alternatius Caràcter Equivalent INALCO Â â Ɛ ɛ Ġ ġ Ɣ ɣ Gh gh dj Ǧ ǧ Controvèrsia Hi ha hagut un debat llarg i aferrissat sobre si s'ha d'usar l'alfabet llatí, l'alfabet tifinag o l'alfabet àrab, com l'alfabet oficial amazic a Algèria i Marroc, entre els activistes amazics i l'establishment antiamazic, principalment aquells amb agendes o orientacions araboislàmiques. Els activistes amazics afavoreixen aclaparadorament l'ús de l'alfabet llatí per tal de garantir un desenvolupament ràpid i proliferació de la llengua amaziga a les escoles, a les institucions públiques, i a internet.Prof. Salem Chaker of INALCO. Un petit nombre d'ells prefereixen l'alfabet neotifinag. Els estats del Marroc i Algèria usualment es distancien de l'escriptura amaziga basada en l'alfabet llatí, per por que reforçaria la posició de l'amazic contra l'àrab i el francès i, per tant, conduiria a una activitat política amaziga més forta. L'establishment arabomusulmà i els partits polítics sovint rebutgen l'alfabet llatí com a alfabet amazic per les mateixes raons, i en general el marquen com una eina per occidentalitzar i cristianitzar els amazics.
El 2003 el rei Mohammed VI del Marroc va inaugurar l'Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM), que va decidir usar el neotifinag com a únic alfabet oficial per a l'amazic del Marroc. La decisió de l'IRCAM va ser rebuda amb molta desaprovació entre els activistes amazics independents, que ho van veure com una manera de neutralitzar l'amazic i evitar el seu desenvolupament ràpid.
Alfabet amazic llatí meridional (tuàreg) L'alfabet llatí per a l'amazic meridional (tuàreg) és compost de 36 lletres. Són sobretot lletres llatines amb un caràcter IPA, i incorpora una lletra grega.
La vocal O i la consonant P s'utilitzen només en l'alfabet llatí de l'amazic meridional (tuàreg), no en l'amazic septentrional. La vocal "O" en paraules tuàreg correspon principalment a "U" en paraules de l'amazic septentrional.
Alfabet de 36 lletres de l'amazic tuàreg (tamasheq) reconegut a Mali des de 1982 A Ă B D Ḍ E Ǝ F G Ɣ H Ḥ I J K L Ḷ M N Ŋ O Q R S Ṣ Š T Ṭ U W X Y Z Ž Ẓ ʔ a ă b d ḍ e ǝ f g ɣ h ḥ i j k l ḷ m n ŋ o q r s ṣ š t ṭ u w x y z ž ẓ ɂ
Alfabet llatí de 37 lletres de l'amazic tuàreg (tamasheq), oficial a Níger des de 1999 A Ă Ǝ B C D Ḍ E F G Ǧ H I J ǰ Ɣ K L Ḷ M N Ŋ O P Q R S Ṣ Š T Ṭ U W X Y Z Ẓ a ă ǝ b c d ḍ e f g ǧ h i j ǰ ɣ k l ḷ m n ŋ o p q r s ṣ š t ṭ u w x y z ẓ El programa nacional d'alfabetització malinès DNAFLA ha proposat un estàndard per a l'alfabet llatí, que s'utilitza amb modificacions del Diccionari Tuàreg Francès de Karl G. Prasse i el programa d'alfabetització del govern a Burkina Faso. A Níger se'n va utilitzar un sistema lleugerament diferent. També hi ha alguna variació en el tifinag i en l'escriptura àrab.
El sistema DNAFLA és una ortografia una mica morfofonèmica: no indica l'escurçament de la vocal inicial, sempre escriu la partícula direccional com , i no indica totes les assimilacions (p. ex.: per tămašăq.