Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea. Les biografies estan ordenades per grups de dos personatges, un de grec i un de romà. Després de cada parella l'autor en fa una comparació. S'han conservat íntegres, tot i que amb algunes llacunes, vint-i-dues de les vint-i-tres parelles originals (s'ha perdut la formada per les biografies d'Epaminondes i Escipió l'Africà) i algunes comparacions. Encara que no estaven emparellades, s'hi solen incloure quatre biografies més del mateix autor, dels emperadors romans Galba i Otó, del tirà Àrat de Sició i del rei persa Artaxerxes II.
La intenció de Plutarc no era escriure història, sinó proporcionar models de comportament, positius o negatius, perquè els lectors els seguissin o els evitessin. Per això, dona molta importància a aspectes de les vides dels personatges com els orígens, l'educació, l'actuació política, els períodes d'esplendor i els de decadència; també sol interessar-se a explicar anècdotes en què queda palès el caràcter de cadascú. L'obra està així plena de detalls, no sols sobre les vides dels biografiats, sinó també de l'època en què van viure, però incorre sovint en errors de datació i de documentació, especialment quan tracta aspectes de la República Romana.
L'obra ha tingut una pervivència notable al llarg de la història i ha servit de font d'informació per a historiadors i escriptors d'èpoques diferents: William Shakespeare la va utilitzar com a font per alguns dels seus drames històrics, com Juli Cèsar, Coriolà o Antoni i Cleopatra.
Biografies Epaminondes i Escipió l'Africà (perdudes) Teseu i Ròmul Licurg i Numa Pompili Soló i Publícola Temístocles i Marc Furi Camil Pèricles i Fabi Màxim Alcibíades i Coriolà Timoleont i Emili Paule Pelòpides i Marc Claudi Marcel III Aristides i Cató el Censor Filopemen i Flaminí Pirros i Marius Lisandre i Sul·la Cimó II i Lucul·le Nícies i Cras el Triumvir Eumenes i Quint Sertori Agesilau i Pompeu Alexandre el Gran i Juli Cèsar Foció i Cató d'Útica Agis i Cleòmenes III i Tiberi Grac i Gai Grac Demòstenes i Ciceró Demetri i Marc Antoni Dió i Brutus A més: les vides d'Àrat, Artaxerxes, Galba i Otó
Traducció al català L'obra sencera va ser publicada en la traducció de Carles Riba dins la Col·lecció Bernat Metge entre els anys 1926 i 1946.Mestre, Francesca. «Les vides Paral·leles per Carles Riba». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, [en línia], 1990, Vol. 31, p. 215-22, [Consulta: 1-01-2022]. Hi ha, de recent publicació, la traducció d'Antònia Soler de les vides d'Alexandre i Cèsar i de Demetri i Antoni, per Documenta Balear.
Referències
Categoria:Obres de la literatura clàssica Categoria:Obres biogràfiques