Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678-Viena, 28 de juliol del 1741)Antonio Vivaldi a britannica.com va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.
Era anomenat Il prete rosso ('El capellà roig') perquè era sacerdot (catòlic) i pèl-roig. Va compondre unes 777 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes. És especialment conegut, en l'àmbit popular, per ser l'autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra: Les quatre estacions. Aquesta obra, que forma part del cicle de l'opus 8 Il cimento dell'armonia e dell'inventione, té una importància capital per suposar la ruptura del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi. Fins llavors, el concerto soli era un concert en què l'instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició, i la resta de l'orquestra es limitava a exercir l'acompanyament segons les regles de l'harmonia.
Biografia L'origen dels Vivaldi Dels orígens de la família Vivaldi, se'n sap molt poc. El seu avi Agostino era un forner de Brescia; estava casat amb Margherita, amb qui va tenir diversos fills; un d'ells fou Giovanni Battista, familiarment anomenat Gianbattista, que va néixer al voltant del 1655. Margherita, a la mort del seu espòs, pel 1665, anà a Venècia amb els seus fills i Gianbattista començà a destacar com a violinista. El juny del 1676, als vint anys, va contraure matrimoni amb Camilla Calicchio.
Per aquell temps, Gianbattista Vivaldi figurava inscrit en el gremi dels forners segons algunes fonts i exercia de barber segons d'altres. El 1678, apareix en el certificat de baptisme del seu fill Antonio Lucio com a sonador (o sia, com a instrumentista). Sobre la seva qualitat com a sonador no hi pot haver cap classe de dubte si tenim en compte que fou admès com a violinista a la capella de Sant Marc per Giovanni Legrenzi (en aquell temps, mestre de capella) l'abril de 1685 i se li assignà un sou de vint-i-cinc ducats. Va ensenyar violí a l'Ospedale dei Mendicanti i va actuar en els principals teatres d'òpera de la ciutat.
Gianbattista era pèl-roig i se'l coneixia amb el malnom de Rossi; havia estat soci fundador de l'Associació Musical de Santa Cecília, institució que reunia els instrumentistes més prestigiosos de La Superba. En una Guida de'forestieri de Vicenzo Coronelli, publicada el 1713, hi ha sengles ressenyes de Gianbattista i del seu fill Antonio, que els confirma com a excel·lents virtuosos del violí. Finalment, se sap que el 1729 Gianbattista sol·licità permís als responsables de Sant Marc per viatjar a Alemanya amb Antonio. A partir d'aquí, es perd la petjada de Gianbattista i no se'n sap res més.Tom núm. 1 pàg. 31-32 de Los Dioses de la Música 93, d'Editorial Planeta La vida de Vivaldi es basa en proves directes limitades, les del president de Brosses, el dramaturg Carlo Goldoni, l'arquitecte alemany Von Uffenbach, que havia tingut contacte amb el músic, de les poques de la seva pròpia mà, i documents de tota mena que es varen trobar en diversos arxius a Itàlia i a l'estranger. Per donar-ne dos exemples, no va ser fins al 1938 quan Rodolfo Gallo va ser capaç de determinar la data exacta de la seva mort, que figura en l'acta que es troba a Viena, pàg. 24 i, el 1962, Eric Pau va trobar la identificació del seu naixement mitjançant el certificat de baptisme. La data del 1678, que se suposava anteriorment, era d'una estimació de Marc Pincherle, sobre la base dels passos coneguts de la seva carrera eclesiàstica., pàg. 64
Com a resultat, la seva biografia encara conté moltes llacunes i imprecisions i en continua la investigació. Certs períodes de la seva vida romanen completament foscos, així com nombrosos viatges realitzats o assumits en la península Italiana i a l'estranger. Això també és vàlid per al coneixement del seu treball i encara podem trobar peces que es creien perdudes, o s'han mantingut com a desconegudes, com ara l'òpera Argippo, que es trobà el 2006 a Regensburg.cf. article sur www.radio.cz
Infantesa Va néixer a Venècia, en aquell temps capital de la República de Venècia, un 4 de març del 1678. Aquell dia hi hagué un terratrèmol. Com que tenia la salut delicada, van haver de batejar-lo urgentment perquè estava en perill de mort. El seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, fou qui inicià Antonio en la carrera musical i qui més tard el va fer entrar a l'orquestra de la Cappella di San Marco. La seva mare es deia Camilla Galicchio. Era la filla d'un sastre venecià i va tenir nou fills, dels quals Antonio era el més gran.
miniatura|esquerra|L'església on Vivaldi fou batejat: Chiesa di San Giovanni Battista in Bragora, Sestiere di Castello, Venècia Estudis al seminari Antonio Vivaldi va ser ordenat sacerdot el 23 de març de 1703. Com era pèl-roig, l'anomenaven Il Prete Rosso ('el capellà roig'). A causa d'una malaltia respiratòria crònica, probablement asma, al cap d'un any va deixar de dir missa i, a finals del 1706, abandonà el sacerdoci actiu.
Vivaldi es va dedicar, entre altres activitats, a l'òpera i allà va conèixer Anna Girò (o Giraud), una jove cantant d'òpera que estaria sempre amb ell. Per a ella, va escriure la major part dels primers rols en les seves òperes. Abans d'Anna, Vivaldi solia anar acompanyat d'altres dones, la qual cosa fa pensar que la decisió de no fer missa podria tenir altres motivacions menys relacionades amb la salut. Li agradaven els plaers, la companyia de les dames i la seva activitat empresarial el va portar a viatjar per molts països i a desenvolupar una intensa carrera musical i social.
Ospedale della Pietà miniatura|Ospedale della Pietà L'1 de desembre del 1703, va ser contractat com a professor de violí i sacerdot en un orfenat per a nenes, l'Ospedale della Pietà de Venècia. En aquella època, a la ciutat, hi havia 4 institucions d'aquest tipus finançades amb diners de la República, que recollien infants orfes, fills il·legítims o abandonats pels pares. A l'orfenat, els nois aprenien alguna feina i les noies rebien una bona educació musical. Als 15 anys havien de marxar, i llavors les noies musicalment més avançades esdevenien membres de l'orquestra i el cor de l'Ospedale, que era una formació de gran prestigi.
A l'Ospedale, Vivaldi va desenvolupar diversos càrrecs. El 1709, va tenir problemes amb la direcció de la institució i el van acomiadar, però més endavant van haver de rectificar i el van tornar a contractar el 1711, i el van fer responsable de les activitats musicals com a mestre de capella i mestre de cor. Francesco Gasparini n'era el "Maestro di coro" des del 5 de desembre de 1701, i li van concedir un permís (abril de 1713) per marxar durant sis mesos, però ja no tornaria i la plaça va quedar vacant fins al 1716. El 1716, el van nomenar mestre de concerts. Aquests càrrecs, els va anar compaginant amb els seus viatges, sobretot a partir del 1718, i amb la seva feina com a empresari del Teatro Sant'Angelo de Venècia on, entre altres coses, s'ocupava dels contractes.
La major part dels seus concerts, cantates i música sacra va ser composta per a l'orquestra i el cor de l'Ospedale. En algunes transcripcions modernes de les seves obres, poden llegir-se encara els noms de les joves a qui dedicava l'obra corresponent. Per aquestes composicions, rebia els pagaments corresponents i als documents de l'Ospedale s'hi detallen pagaments per 140 concerts, entre 1723 i 1729.
Un virtuós del violí El pare d'Antonio, Giovanni Battista, va ser un reconegut violinista a Venècia, on va ser membre de l'orquestra de Sant Marc, va tocar en diversos teatres venecians i, durant un període, va ensenyar violí a l'Ospedale dei Mendicanti. Com és natural, ell hauria estat el primer a començar a ensenyar violí a Antonio. Més tard, conscient de l'excepcional talent del seu fill, hauria pogut organitzar una formació musical més completa per a Antonio.
Vivaldi podia cobrar per les seves obres perquè era un compositor reconegut. L'any 1711, a partir de la publicació a Amsterdam dels seus concerts L'Estro Armonico (op. 3), la seva fama s'escampà per tot Europa. D'altra banda, la seva activitat empresarial en l'àmbit de l'òpera era lucrativa, ja que es desenvolupava en quelcom que era el principal entreteniment musical de l'època. Això té més transcendència si pensem que Venècia era un dels centres on es va desenvolupar aquest gènere artístic i on existien diferents teatres que competien entre si per atraure el nombrós públic.
Cap al 1717 o 1718, van oferir a Vivaldi un altre càrrec de prestigi: ser mestre de capella a la cort del governador de Màntua, el príncep Felip de Hessen-Darmstadt. I l'any 1722, la fama de Vivaldi, especialment com a compositor d'un nou estil d'òpera, el va portar a Roma convidat pel papa Benet XIII.
Viatges per Itàlia del 1718 al 1724 A partir del 1718, les òperes de Vivaldi començaren a ser conegudes també fora de la Sereníssima, si bé només gaudien d'una difusió limitada a la resta d'Itàlia. El 1718, Florència rebé l'òpera Scanderber que, si exceptuem el treball d'exordi Ottone in villa representat a la ciutat de Vicenza el 1713, fou la primera òpera que el compositor assolí d'estrenar fora de Venècia. El 1721, Milà acollí en la temporada operística el drama pastoral La Silvia.
En les temporades d'òpera del 1723 al 1724, Vivaldi estava, segons tots els indicis, a Roma; durant la seva estada a la Ciutat Eterna, es representaren dues òperes seves: el 1723 es posà en escena, en el Teatre Capranica, Ercole su'l Termodonte i el 1724 es representà Giustino. A Roma, Vivaldi va escriure el segon acte de La virtù trionfante dell'amore e dell'odio ovvero il Tigrane, que s'estrenà el 1724. miniatura|Vivaldi. Caricatura per Ghezzi (1723) Segons una carta del mateix músic, va estar a Roma en tres ocasions, però encara avui dia no es coneix la data de la tercera estada a la ciutat. Antonio Vivaldi es va saber guanyar l'amistat i la protecció del cardenal Pietro Ottoboni, vertader apassionat de la música i que abans havia estat mecenes d'Arcangelo Corelli. El mateix Vivaldi afirma que el papa en persona l'havia convidat a tocar el violí en la seva presència. Del seu pas per Roma, en resta un preciós testimoni: el cèlebre pintor Pier Leone Ghezzi, fidel il·lustrador de la societat romana de l'època, dibuixà una caricatura de Vivaldi que és un retrat autèntic del natural del gran compositor.
Malgrat que Vivaldi s'allunyés de Venècia no deixava de portar-la en el seu cor: la Sereníssima continuava sent el centre de la seva activitat, tant pel que fa al teatre musical com a la música instrumental. Un testimoni molt valuós per a conèixer les seves creacions musicals són les actes de l'Ospedale della Pietà; en aquestes, es confirma que continuava sent el privilegiat i l'únic que componia música per a la institució: s'havia compromès a enviar a la riba dels Schiavoni, on es trobava l'Ospedale della Pietà, dos concerts al mes, amb les despeses postals al seu càrrec, rebent a canvi un cequi per concert. Vivaldi no estava obligat a cap altra prestació ni presència en la institució.Tom núm. 1 pàg. 56-57 de Los Dioses de la Música 93, d'editorial Planeta