Oksana Stefànivna Zabujko (en , transliteració internacional / a l'anglès: Oksana Zabuzhko; Lutsk, 19 de setembre de 1960) és una escriptora, poeta, assagista i filòsofa ucraïnesa.
Va estudiar filosofia a la Universitat de Kíiv, on es va doctorar en estètica el 1987. Va fer classes a la Universitat Estatal de Pennsilvània el 1992 com a escriptora convidada, i de literatura ucraïnesa a Harvard i Pittsburgh. Actualment treballa a l'institut filosòfic Hrihorii Skovorodà de l'Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna.«Participants: Oksana Zabujko» , Biennal de Pensament de Barcelona - Palma - València 2022. [Consulta: 2022-10-15].«Poets: Oksana Zabuzhko» (en anglès), Kateryna Botanova, Poetry International. [Consulta: 15 octubre 2022].
Va ser vice-presidenta del PEN ucraïnès del 1995 al 2010.
El 8 de març de 2022, l'escriptora esdevingué la primera persona que no és ni ciutadana ni funcionària de la UE a intervenir en un ple del Parlament Europeu a Estrasburg.
Biografia Oksana Zabujko nasqué el 19 de setembre de 1960 a Lutsk, una ciutat important de l'oest d'Ucraïna, al si d'una família d'intel·lectuals ucraïnesos. El seu pare, Stefan Ivànovitx Zabujko (1926-1983) era professor i alhora crític literari i traductor. Va ser ell qui va traduir per primera vegada a l'ucraïnès les obres del compositor i escriptor txec Ilja Hurník i com molts altres intel·lectuals hagué de patir repressió durant l'època de Stalin. Com que el seu pare era professor, la futura escriptora va rebre la seva educació a casa seva.
Les repressions iniciades el setembre de 1965 contra els intel·lectuals ucraïnesos van obligar la família a abandonar Lutsk, i d'ençà del 1968 Oksana Zabujko resideix a la capital del país.
Més endavant va estudiar filosofia a la Universitat de Kíiv, on també es doctorà en estètica el 1987. Uns quants anys més tard, el 1992, va anar als Estats Units per a ensenyar a la Universitat Estatal de Pennsilvània com a escriptor visitant. Zabujko rebé una beca Fulbright el 1994 i va ensenyar posteriorment literatura ucraïnesa a les universitats de Harvard i Pittsburgh. Actualment treballa a l'Institut de Filosofia Hryhori Skovorodá de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna.
Obra miniatura|Oksana Zabujko signant un autògraf al festival literari Arsenal de Kíiv el 2021 Poesia 1985: Травневий іній (Gebre de maig) 1990: Дириґент останньої свічки (El director de l'última espelma). Kíiv: "Rad. pysʹmennyk", 1990. 1994: Автостоп (Fent dit) 2000: Новий закон Архімеда (Nova llei d'Arquimedes) 2005: Друга спроба. Вибране (Segon intent. Obra seleccionada). Kíiv: Факт (Fakt), 2005. 2013: Вибрані вірші 1980—2013 (Poesia selecta 1980-2013). Kíiv: Комора (Komora), 2013.
Prosa Novel·les i novel·les breus Aquí les novel·les i novel·letes que s'han publicat al seu propi volum. 1996: Польові дослідження з українського сексу (Treball de camp sobre el sexe ucraïnès) (novel·la). Kíiv: Спадщина (Spàdsxyna), 1996, 2011 (8a edició); Kíiv: Комора (Komora), 2015-2022. . 2000: Казка про калинову сопілку (Història d'una flauta d'aliguer, o alternativament: Història d'un flabiol) (novel·la breu). Kíiv: Факт (Fakt), 2000. 2009: Музей покинутих секретів (El museu dels secrets abandonats) (novel·la). Kíiv: Факт (Fakt), 2009, 2010; Spàdsxyna, 2012; Komora, 2013. Premi Korrespondent 2010 al millor llibre ucraïnès de ficció«Корреспондент назвав переможців конкурсу Краща українська книга-2010» (en ucraïnès), Korrespondent, 1 de juliol de 2010. [Consulta: 15-10-2022]. i premi Àngelus de Literatura Centreeuropea 2013, en la seva traducció al polonès.Oléssia Iaremtxuk, «The Angel of Central Europe is flying to Ukraine: The winner of one of the most prestigious literature awards was named in Wroclaw» (en anglès i polonès), Den, 23 d'octubre de 2013. [Consulta: 15-10-2022].«“Angelus” para Oksana Zabuzhko» (en portuguès), Ucrânia em África. Enciclopédia da vida ucraniana histórica e contemporânea, 21 d'octubre de 2013. [Consulta: 15-10-2022].
Relats i novel·les breus Aquí els relats i novel·letes publicades conjuntament en reculls 2003: Сестро, сестро (Germana, germana - relats i novel·les breus). Kíiv: Факт (Fakt), 2003. 2008: Книга Буття, глава четверта (El llibre del Gènesi, capítol quatre - novel·les breus). Kíiv: Факт (Fakt), 2008; primer publicat a la revista de Khàrkiv Прапор (pràpor), ara Березіль (Bérezil). 2014: Тут могла б бути ваша реклама (El vostre anunci podria estar aquí - relats breus). Kíiv: Клуб Семейного Досуга (editorial Club de lleure familiar). 2022: Після третього дзвінка вхід до зали забороняється (Després del tercer timbre, es prohibeix l'entrada a la sala - recull de prosa breu). Kíiv: Комора (Komora), 2022.
No ficció Assaig, periodisme, memòries 1990: Дві культури (Dues cultures). Kíiv, RSS d'Ucraïna: "Знання" України ("Znannià" [Coneixement] d'Ucraïna, 1990. , 1999: Хроніки від Фортінбраса. Вибрана есеїстика (Cròniques de Fortinbras. Selecció d'assajos). Kíiv: Видавництво Факт (Editorial Fakt), 1999. 2001: Репортаж із 2000-го року (Informe de l'any 2000). Kíiv: Видавництво Факт (Editorial Fakt), 2001 - recull d'articles. , 2005: Let my people go. 15 текстів про українську революцію (Let my people go. 15 textos sobre la revolució ucraïnesa). Kíiv: Видавництво Факт (Editorial Fakt), 2005. - Premi Korrespondent al millor llibre ucraïnès de no ficció 2006.«Check out Ukraine’s best books» (en anglès), Kyiv Post, 21-06-2006. [Consulta: 15-10-2022]. 2011: Вибране листування на тлі доби. 1992—2002 (Correspondència seleccionada amb rerefons de l'era. 1992-2002) (amb Iurii Xeveliov). Kíiv: Видавництво Факт (Editorial Fakt), 2011; Kíiv: Комора (Komora), 2013. 2012: З мапи книг і людей (Del mapa de llibres i persones). Txernivtsí: Meridian Czernowitz, Друкарня "Рута" (Impressors "Ruta"), 2012. 2016: І знов я влізаю в танк…. Вибрані тексти 2012—2016: статті, есе, інтерв'ю, спогади (I de nou entro al tanc... Textos seleccionats 2012—2016: articles, assaigs, entrevistes, memòries). Kíiv: Комора (Komora), 2016. 2020: Планета Полин (Planeta Donzell). Kíiv: Комора (Komora), 2020. 2021: Як рубали вишневий сад, або Довга дорога з Бад-Емса (Com van talar l'hort de cirerers, o El llarg camí des de Bad Ems). Kíiv: Комора (Komora), 2021. 2022: Die längste Buchtour (La gira de presentació de llibres més llarga). Ha sortit publicat primer en traducció alemanya, aviat en l'ucraïnès original. Droschl, set. 2022. ,
Entrevistada 2014: Український палімпсест: Оксана Забужко у розмові з Ізою Хруслінською (Palimpsest ucraïnès: Oksana Zabuzhko en conversa amb Iza Khruslinska), traduït del polonès per Dzenyslava "Dzvinka" Màtiiax (Дзвенислава Матіяш) - (sèrie d'entrevistes). Kíiv: Комора (Komora), 2014.
Filosofia, pensament, estudis literaris 1992: Філософія української ідеї та європейський контекст: Франківський період (La filosofia de la idea ucraïnesa i el context europeu: el període d'[Ivan] Frankó). Kíiv: Naük dumka, 1992; Kíiv: Основи (Osnovy), 1993; Kíiv: Fakt, 2006; Kíiv: Komora, 2020. 1996: Шевченків міф України: Спроба філософського аналізу (El mite d'Ucraïna de Xevtxenko: un intent d'anàlisi filosòfica). Kíiv: Видавництво Факт (Editorial Fakt), 1996, 4a edició 2009. 2007: Notre Dame d'Ukraine. Українка в конфлікті міфологій (Notre Dame d'Ukraine. [Lèssia] Ukraïnka en un conflicte de mitologies). Kíiv: Комора (Komora), 2007. 2020: Леся Українка. Апокриф. Вибране. Чотири розмови про Лесю Українку (Lèssia Ukraïnka. Apòcrif. Quatre converses seleccionades sobre Lèssia Ukraïnka), amb el primat de l'Església Grecocatòlica ucraïnesa, Sviatoslav Xevtxuk. Kíiv: Комора (Komora), 2020.
Biografia, etnografia Теура Софія Яблонська (La «teura» [ocell vermell] Sofia Iablonska). Kíiv: Родовід (Rodovid), 2018. Sobre la destacada fotògrafa, escriptora, viatgera i documentalista ucraïnesa.
Projectes com a antologista Літопис самовидців: Дев'ять місяців українського спротиву (Crònica d'autotestimonis. Nou mesos de resistència ucraïnesa). Autora del projecte / a cura de: Oksana Zabujko; compilat per Tetiana Teren; pròleg de S. Aleksiévitx; il·lustradora O. Klatxynska. Kíiv: Комора (Komora), 2014.
Traduccions fetes per l'autora Світлана Алексієвич. Чорнобиль: хроніка майбутнього (Svitlana Aleksiévitx. Txernòbil: una crònica del futur, 1997), traducció i epíleg O. Zabujko. Kíiv: Факт (Fakt), 1998, 194 pàg.
Premis Premi Angelus (2013) Premi Antonòvitx (2009)Blacker, Uilleam. «Oksana Zabuzhko» . The Literary Encyclopedia. publicat per primer cop el 28 febrer 2016. [Consulta: 15 d'octubre 2022]. Premi nacional Xevtxenko (2019) Premi Women in Arts (2020)
Referències
Vegeu també Literatura ucraïnesa
Enllaços externs
«Zabuzhko, Oksana» , Marco Robert Stech, Internet Encyclopedia of Ukraine, 1998. «Poets: Oksana Zabuzhko» , Kateryna Botanova, Poetry International.
Categoria:100 dones de la BBC de 2023 Categoria:Escriptors ucraïnesos Categoria:Persones de Lutsk Categoria:Alumnes de la Universitat de Kíiv Categoria:Escriptors del segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX