La novel·la Màrmara va ser escrita per Maria de la Pau Janer i va rebre el premi Sant Joan l'any 1993. Es va publicar a Barcelona un any després per Edicions 62. Ha sigut traduït a l'alemany per Axel Schönberger.

Argument És una novel·la que tracta sobre la recreació del mite de la bella i la bèstia. Una noia jove, Clàudia, arriba a Mallorca per organitzar-hi una exposició. Coneix un artesà, més aviat lleig i ja gran, que ha creat una peça d'orfebreria meravellosa: un anell amb propietats màgiques que només posseirà la dona que ell escollirà. La trobada entre la bella i la bèstia –entre la bellesa i la saviesa– crearà la màgia de l'amor. Un amor estrany i difícil que no sap com fer camí.

En una entrevista per Lluís Banda, l'autora explica que el títol de la novel·la fa referència al mar de Màrmara, una mar entre la Mediterrània i la mar Negra que separa les parts europea i asiàtica de Turquia. citat per: Respecte a la pregunta de quin sentit adquireix aquest nom la novel·la Maria de la Pau Janer diu que és una paraula que per ella és més important la forma que el concepte. I com que a la novel·la hi ha símbols màgics, la paraula també és màgica i li va semblar perfecta per a la novel·la. Màrmara és una de les novel·les més destacades de Maria de la Pau Janer i representativa de la narrativa catalana, absolutament contemporània.

Protagonista Clàudia és nascuda a Girona vers el 1970. Tenia un germà, Jordi, amb qui estigué molt unida, tot i que a ella li agradaven Les flors del mal mentre que ell preferia François Villon. De petita estiuejava a Mallorca amb la família de la mare. Als 25 anys, es traslladà a Ciutat per motius professionals, però preferí un pis del carrer de Rubí a la casa dels oncles, potser perquè aquests l'amoïnaven dient-li que els recordava molt la tia Ricarda, morta quan Clàudia tenia 10 anys; s'acostumà a llegir el conte de La bella i la bèstia i a confondre la mirada de la tia amb la de la dona morta del conte.Faulí, Josep, 1995. Diccionari de catalans de ficció. Barcelona: Ed. La Campana. 192 pàgines. . Pàg. 45.

La va atreure l'artesania delicada d'un orfebre xueta del carrer de l'Argenteria -Joan Forteza- i acabà enamorant-se d'ell i lliurant-se-li al casal familiar que el joier tenia al carrer de Sant Bonaventura: ell li regalà un anell que estimava més que cap altre i que, d'acord amb el que Clàudia descobrí, havia fet per a la tia Ricarda. Quan va decidir no donar-se més a l'orfebre, aquest va desaparèixer i se li va emportar aquell anell, però Clàudia el recuperà: l'orfebre es va valdre d'una dona envoltada de misteri per a fer-li novament a mans.

Referències

Bibliografia i rassenyes

Categoria:Novel·les del segle XX en català