Segons la mitologia romana, Silvi (en ) fou rei d'Alba Longa. Era fill del cabdill troià Enees i de la princesa Lavínia, filla del rei del Laci, Llatí. Va succeir el seu germanastre Ascani al tron d'Alba Longa.
Infantesa Quan ell va néixer el seu pare ja era molt vellVirgili, Eneida, VI 760-766. o ja era mortAule Gel·li, Les Nits Àtiques, II 16.3–10. i no va poder protegir la seva mare de les malifetes d'Ascani. Per tant, Lavínia va haver de fugir a les muntanyes i va donar a llum al seu fill en bosc, motiu pel qual li va posar de nom Silvius, que en llatí vol dir 'del bosc' (igual com Silvà, el déu dels boscos).Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, VII 5.8.Origo gentis Romanae, 18.4.
En una altra versió, Silvi era fill d'Ascani.Titus Livi, Ab Urbe Condita, I 3.6; Ovidi, Fastos, IV 41–42.
Ascens al tron L'ascens al tron difereix segons les versions: Segons Dionisi d'Halicarnàs, a la mort d'Ascani, es produí un plet entre el fill d'Ascani i Silvi per ascendir al tron. Per evitar una guerra civil, s'efectuaren votacions. D'aquesta manera, ambdós contrincants intentaren fer valer els seus drets: El fill d'Ascani, anomenat també Silvi, reclamava ser l'hereu del seu pare. El fill d'Enees i Lavínia, Silvi, reclamava que la seva mare era l'única hereva de Llatí, rei del Laci. El poble llatí donà la victòria a Silvi, fill de Lavínia, car es considerava que tant Ascani com el seu fill Silvi eren estrangers. D'aquesta manera, pacíficament, Silvi fou nomenat rei d'Alba Longa.Dionisi d'Halicarnàs, Arqueologia romana, I 71. Segons Geoffrey de Monmouth, Silvi succeí Ascani després que Ascani quedés sense descendència: el seu fill (també anomenat Silvi) es morí i es condemnà a l'exili el seu net Brutus.
Descendència Es morí, després d'un regnat de 29 anys, i fou succeït pel seu fill gran EneesVirgili, "Eneida" VI,769; Titus Livi "Ab urbe condita" I,3,7 que, en honor seu, es cognominaria Silvius.Ovidi "Fasti" IV,43; "Metamorfosi" XIV,611 Aquest fill també va ser anomenat Tiberi.Origo gentis Romanae XVIII,1
En el següent arbre genealògic es pot veure la relació entre la dinastia dels reis d'Alba Longa i els reis de Roma.
Referències
Bibliografa Geoffrey de Monmouth, The History of the Kings of Britain, ed. Penguin Books, Londres, 1966. Tim Junk, «Silvius», en: Der Neue Pauly (DNP), volum 11, Metzler, Stuttgart 2001, , p. 565 Rudolf Peter, «Silvius», en: Wilhelm Heinrich Roscher (dr.): Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie, volum 4, Leipzig 1915, p. 877.
Categoria:Reis d'Alba Longa