Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597. Explica la història dels amors de Romeu i Julieta, dos joves que pertanyen a famílies enfrontades, els Montagú i Capulet, i que han esdevingut arquetips literaris, un dels màxims exemples de parelles desgraciades.
Es tracta d'una de les obres més populars de l'autor anglès i, al costat de Hamlet i Macbeth, la que més vegades ha estat representada. Encara que la història forma part d'una llarga tradició de romanços tràgics que es remunten a l'antiguitat, l'argument està basat en la traducció anglesa (The Tragical History of Romeus and Juliet, 1562) d'un conte italià de Mateo Bandello, realitzada per Arthur Brooke, qui al seu torn es va basar en la traducció francesa feta per Pierre Boaistuau el 1559. Per la seva banda, el 1582, William Painter realitzà una versió en prosa a partir de relats italians i francesos, que va ser publicada en la col·lecció d'històries Palace of Pleasure. Shakespeare va prendre diversos elements d'ambdues obres tot i que, amb l'objecte d'ampliar la història, va crear nous personatges secundaris com Mercutio i Paris. Algunes fonts assenyalen que va començar a escriure-la el 1591, arribant a acabar-la el 1595. No obstant això, altres mantenen la hipòtesi que la va acabar d'escriure el 1597.
Durant la major part del , els crítics tendiren a menysprear-la tot comparant-la amb les quatre grans tragèdies que Shakespeare escrigué en la primera dècada del (Hamlet, El Rei Lear, Macbeth i Otel·lo). En Romeu i Julieta mancava la profunditat psicològica i la complexitat estructural de les tragèdies posteriors de Shakespeare. Però en les últimes dècades aquest punt de vista s'ha revisat i, mirat des d'una nova perspectiva, la tragèdia dels joves enamorats pot ser vista com una obra extraordinària. En efecte, en la tragèdia es fonen l'amor i la mort, i és comparada amb "una tempesta de sang" on aquesta obsessió mai no havia estat tan bellament descrita. L'èxit de l'obra propicia contínues adaptacions per als escenaris, el cinema, els musicals i l'òpera.
La tècnica dramàtica utilitzada en l'obra ha estat elogiada com a mostra primerenca de l'habilitat del dramaturg. Entre altres trets, es caracteritza per l'ús de fluctuacions entre comèdia i tragèdia com a forma d'augmentar la tensió, per la rellevància argumental que confereix als personatges secundaris i per l'ús de subtrames per adornar la història. A més, en ella s'adscriuen diferents formes mètriques per als diferents personatges, que, de vegades, acaben canviant d'acord amb l'evolució dels mateixos personatges, per exemple, Romeu es va fent més expert en l'ús del sonet a mesura que avança la trama. L'obra està escrita en quasisonets, és a dir, en versos decasíl·labs.
Argument miniatura|Casament secret de Romeu i Julieta miniatura|Romeu ha matat el cosí de Julieta i és condemnat a l'exili. Julieta no sap què fer. miniatura|Quan Romeu torna, creu que ella ha mort i es suicida
Als carrers de Verona es produeix una baralla entre membres dels Montagú i dels Capulets. El príncep de Verona, Escalus, intervé en la disputa i fixa un acord de pau que en cas de ser violat hauria de ser pagat amb la mort. Després dels fets, el comte Paris es reuneix amb el senyor Capulet per conversar sobre la idea de contreure matrimoni amb la seva filla, però Capulet li demana que esperi dos anys més, que és quan Julieta compliria quinze anys. Aprofitant l'oferiment, li suggereix que organitzi un ball familiar de caràcter formal per celebrar tal esdeveniment. Mentrestant, la senyora Capulet i la dida de Julieta, intenten convèncer la jove perquè accepti de casar-se amb Paris.
En un altre lloc, Romeu es plany al seu cosí Benvolio del fort desànim que pateix perquè la seva enamorada, Rosalinda, neboda del senyor Capulet, es vol fer monja. Benvolio intenta animar-lo i el convida al ball familiar que organitzen els Capulet; Romeu accepta anar-hi. Arriben en grup i entren a la festa, sense invitació i amb màscares. Allà, Romeu descobreix Julieta i ambdós s'enamoren. Aquella mateixa nit, quan acaba el ball, Romeu s'arriba fins al pati dels Capulet i escolta secretament Julieta, qui està a la balconada del seu dormitori –és la famosa "escena del balcó"–, tot admetent el seu amor per ell malgrat l'hostilitat existent entre la seva família i els Montagú. Parlen entre ells i es juren amor etern.
Romeu va a parlar amb Fra Llorenç perquè els casi en secret, ja que saben que els seus pares mai no ho permetran. Després d'alguna reticència, Fra Llorenç accedeix a la petició i el casa d'amagat. Poc després, Romeu es topa amb Tibald, cosí de Julieta, que el repta a un duel, ja que estava ofès per la intromissió de Romeu en el ball familiar. Romeu intenta evadir el combat. Impacient tant per la insolència de Tibald com per la "covarda submissió de Romeu",Romeo and Juliet, III.i.72. Mercutio, un amic de Romeu, accepta el duel, lluiten i malauradament mor. Dolgut per la mort del seu amic Romeu s'enfronta a Tibald i el mata. Assabentat el príncep dels fets, exilia al jove de la ciutat, sota pena de mort. Interpretant erròniament la tristesa de la seva filla, el senyor Capulet decideix oferir-la en matrimoni al comte Paris, intentant convèncer-la d'acceptar-lo com a espòs. Finalment, la jove accepta sota la condició de perllongar les noces, tot i que la seva mare es nega. Mentrestant, Romeu passa la nit secretament a la cambra de Julieta, on ambdós consumeixen el seu matrimoni.
Julieta visita Fra Llorenç per demanar-li consell i aquest li ofereix una droga que la induirà a un coma.Romeo and Juliet, IV.i.105. Una vegada que la jove accepta dur a terme la farsa, el frare li promet enviar un missatge a Romeu, informant-lo sobre el seu pla secret, per la qual cosa podria tornar quan ella desperti. La nit anterior a les noces, Julieta ingereix la droga i els seus familiars, en creure-la morta, dipositen el seu cos en la cripta familiar.
Malgrat la seva promesa incondicional, el missatge de Fra Llorenç no arriba a temps a Romeu perquè es troba amb Baltasar (un dels seus servents), qui l'informa de la sobtada mort de Julieta. Frustrat davant la notícia, Romeu decideix comprar-li a l'apotecari de la ciutat un eficaç verí i arriba fins a la cripta on es troba Julieta. Allà es troba amb Paris, qui moments abans havia estat plorant sobre el "cos inert" de la seva estimada. Creient que Romeu és un saquejador de tombes, el comte s'hi enfronta i mor. Convençut encara que la seva estimada és morta, Romeu procedeix a beure el verí. Poc després, en despertar del coma induït, Julieta es troba amb els cadàvers de Romeu i Paris. Incapaç de trobar una solució a tanta desgràcia, es travessa el pit amb el punyal del seu espòs. Els Montagú i els Capulets, acompanyats del príncep, s'adonen de la mort dels joves i del comte. Colpits per la tràgica escena, Fra Llorenç relata la història completa del "amor prohibit" entre Romeu i Julieta. La seva revelació aconsegueix acabar amb la rivalitat entre ambdues famílies.
Romeu i Julieta finalitza amb l'elegia d'Escalus sobre l'"amor impossible" dels joves: "Mai hi ha hagut una història més tràgica / que aquesta, la de Julieta i el seu Romeu..."Romeo and Juliet, V.iii.308-9.
Personatges El relat s'estén entre les relacions de tres excel·lents famílies de Verona, Itàlia, a més del govern municipal. La seva història esdevé en cinc actes.La secció només conté els principals personatges de Romeu i Julieta, tant protagonistes com secundaris. La posada en escena inclou altres personatges, com ara els servents de Capulet, els músics, els guardians, els habitants de Verona, entre d'altres.
Llar dels Capulet Senyor Capulet: patriarca de la família Capulet. Senyora Capulet: matriarca de la família Capulet. Julieta: filla dels Capulet, i protagonista de l'obra. Tibald: cosí de Julieta i nebot de la Senyora Capulet. La Dida: confident i dida personal de Julieta. Pere, Samsó i Gregori: servents de la casa dels Capulet.
Govern de Verona Príncep Escalus: príncep de Verona. Comte Paris: parent del príncep Escalus, qui anhela contreure matrimoni amb Julieta.
Llar dels Montagú Senyor Montagú: patriarca de la família Montagú. Senyora Montagú: matriarca de la família Montagú. Romeu: fill dels Montagú, i protagonista de l'obra. Benvolio: cosí i amic de Romeu. Abraham i Baltasar: servents de la casa dels Montagú. Mercutio: parent del príncep Escalus i amic de Romeu.
Altres Fra Llorenç: frare franciscà, amic de Romeu. El cor: llegeix un pròleg cada dos actes. Fra Joan: és enviat per descobrir la carta escrita per Fra Llorenç a Romeu. Apotecari: apotecari que li ven el verí a Romeu. Rosalinda: dona amb qui Romeu manté una relació sentimental, abans de conèixer a Julieta.
Antecedents miniatura|Pàgina de la traducció de William Caxton el 1480, sobre la història dels enamorats Píram i Tisbe, redactada originalment per Ovidi. Per a la creació de Romeu i Julieta Shakespeare es basà en una antiga tradició de relats tràgics sobre l'amor. Un d'ells és Píram i Tisbe de Les Metamorfosis d'Ovidi; les dues trames se centren en els desacords existents entre els pares dels joves enamorats i la falsa creença per part de Píram que la seva estimada, Tisbe, estava morta. De la mateixa manera, la novel·la grega Ephesiaca (o els amors d'Àntia i Abrocomes), escrita per Xenofont d'Efes al , narra una història que inclou l'obligada separació dels protagonistes i la poció que indueix al "somni profund".
La primera edició coneguda sobre el tema va ser el relat trenta-tresè de Il Novellino, de Masuccio Salernitano, publicat l'any 1476. Aquesta novel·la italiana es desenvolupa a Siena i té la particularitat que és "un relat esdevingut en l'època de l'autor". Alguns dels seus elements narratius (les noces secretes, el frare bondadós, l'exili de Mariotto, el matrimoni forçat de Gianozza, el verí i el missatge important que mai arriba al seu destinatari) són especialment coneguts per ser-hi presents a l'obra de Shakespeare. No obstant, existeixen importants diferències cap al final del relat: Mariotto és capturat i decapitat, mentre que Gianozza mor de tristesa.
Uns cinquanta anys després, en 1530, Luigi da Porto va fer una adaptació de Il Novellino: una obra de títol Julieta i Romeu, complementat amb la descripció "Novel·la de la trobada de dos nobles amants" (en italià, Giulietta i Romeu: Història novellamente ritrovata Di due Nobili Amanti). Per redactar l'escrit, da Porto es va inspirar en Píram i Tisbe i en el llibre de contes El Decameró de Giovanni Boccaccio. A Julieta i Romeu es concreten els noms dels protagonistes i els de les famílies rivals, així com el lloc de la tragèdia, Verona; introdueix els personatges originals de Mercutio, Tibald i el comte Paris, que Shakespeare acabaria de desenvolupar; i modifica el final, tal com el deixarà Shakespeare: Romeu beu el verí, mentre que Julieta es travessa el pit amb el punyal d'ell. La primera edició feta sobre la seva obra la va publicar com a "història verídica", insistint que els successos presentats en la tragèdia havien succeït durant el regnat de Bartolomeo II della Scala al . En aquesta mateixa època es té constància de l'existència dels Montagú i dels Capulet com a faccions polítiques; tot i així, la seva única interacció va aparèixer plasmada en els Cants del Purgatori de Dante Alighieri. miniatura|Portada del poema d'Arthur Brooke, The Tragicall Historye of Romeus and Juliet, Writen First in Italian by Randell and Nowe in English for Ar. Br.
L'any 1554, Matteo Bandello va publicar la seva pròpia versió de Julieta i Romeu, inclosa en el segon volum de poemes de la col·lecció Novelle, a la qual aprofondeix en la depressió inicial de Romeu i en la rivalitat dels Montagú i els Capulet; a més d'incorporar per primera vegada els personatges de Benvolio i la dida de Julieta.