La Revolució comercial va ser un període d'Europa d'expansió econòmica, amb el colonialisme i el mercantilisme que va durar aproximadament des de finals del fins principis del . Va ser tingut com un èxit al per la revolució industrial. Començant amb les croades els europeus van descobrir les espècies, sedes i d'altres primeres matèries rares a Europa. Aquest desenvolupament va crear un nou desig per al comerç, el qual es va expandir en la segona meitat de l'edat mitjana. La nova formació d'estats europeus, a través de viatges, van ser a la recerca de rutes alternatives de comerç en els segles XV i XVI, el que va permetre a les potències europees construir grans i noves xarxes comercials internacionals. Les nacions també van buscar i van trobar noves fonts de riquesa. La Revolució comercial està marcada per un augment en el comerç en general, i en el creixement dels serveis financers, com ara la banca, les assegurances, i la inversió econòmica.
Orígens del terme El terme va ser encunyat a la meitat del , per l'historiador econòmic Roberto Sabatino Lopez, per canviar el focus lluny del terme anglès de la revolució industrial. En el seu llibre més conegut, The Commercial Revolution of the Middle Ages (1971, amb nombroses reedicions), López va argumentar que la contribució fonamental de l'època medieval en la història europea va ser la creació d'una economia comercial, centrada en un primer moment en el marc de les relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i les repúbliques marítimes italianes però amb el temps es va estendre a les ciutats estat italianes i sobre a la resta d'Europa.
Datació La revolució comercial va funcionar aproximadament a partir de finals del fins al , amb Walt Whitman Rostow que explica que el començament va ser "arbitràriament" el 1488, any en què el primer europeu va navegar prop del cap de Bona Esperança. La majoria dels historiadors, entre ells acadèmics com a Angeliki Laiou, Robert S. Lopez, Irving W. Raymond, i Peter Spufford indiquen que hi va haver una revolució comercial dels segles XII al XIII, i que va començar en aquest punt, en lloc de mes tarda.
Factors de la Revolució comercial miniatura|Descobriments i exploracions portugueses de 1415 a 1543: primers llocs i dates d'arribada; Principals rutes portugueses d'espècies a l'Oceà Índic (en blau); Territoris de l'imperi portuguès sota el govern del rei Joan III de Portugal (1521-1557) (en verd).
La Revolució comercial va començar a la fi del i va durar tot el . El deteriorament del clima que va provocar el final del període càlid medieval -o anomalia meteorològica medieval- va causar un declivi econòmic a començaments del - Gran Fam -. Tanmateix, l'expansió demogràfica va continuar fins a l'arribada de la Pesta Negra en 1347, quan a prop del 50% de la població europea va morir a causa de l'epidèmia. Els efectes econòmics d'una escassetat de mà d'obra van fer pujar els salaris, mentre que els rendiments agrícoles van tornar a sostenir una població disminuïda. A començaments del , l'expansió econòmica associada amb la Revolució comercial en segles anteriors va tornar amb tota la seva força, ajudada per millores en la navegació i la cartografia.
Els factors geopolítics, monetaris i tecnològics van impulsar l'Era del Descobriment. Durant aquest període (1450-segle XVII), el centre econòmic europeu va passar del Mediterrani islàmic a Europa Occidental - Portugal, Espanya, França, Holanda i, en certa manera, Anglaterra -. Aquest canvi va ser causat per la circumnavegació de l'Àfrica, que va obrir el comerç marítim amb l'est: després que l'explorador Vasco da Gama de Portugal va envoltar] el cap de Bona Esperança i va arribar a Calicut, l'Índia al maig de 1498, amb un nou possible camí per al comerç oriental, donant fi al monopoli dels turcs otomans i els seus aliats europeus, les ciutats estat italianes. La riquesa de les Índies estava ara oberta als europeus; l'Imperi Portuguès va ser un dels primers imperis europeus en fer créixer el comerç de les espècies. Després d'això, Portugal es va convertir en l'estat que va controlar el comerç entre l'est i l'oest, seguit més tard per la ciutat holandesa d'Anvers. El comerç marítim directe entre Europa i la Xina es va iniciar en el , després que els portuguesos establissin l'assentament de Goa a l'Índia al desembre de 1510 i després el de Macau al sud de la Xina el 1557. Com els anglesos van arribar tard a unir-se al comerç transatlàntic, la seva revolució comercial es va produir també més tard.
Factors geopolítics Al 1453, els turcs otomans es van apoderar de Constantinoble, el que va tallar o va augmentar significativament el cost de les rutes de comerç terrestre cap a l'Orient Llunyà, pel que calia trobar rutes alternatives. Les lleis angleses van ser canviades per beneficiar la marina de guerra, però tenien termes d'implicacions comercials. Aquestes lleis també van contribuir a la desaparició de la Lliga Hanseàtica, que comerciava al nord d'Europa. A causa de la Reconquesta, els espanyols tenien una cultura guerrera per conquerir encara més gent i llocs, per la qual cosa Espanya estava perfectament posicionada per desenvolupar el seu vast imperi en ultramar. La rivalitat entre les potències europees va produir una intensa competència per la creació d'imperis colonials, i va alimentar la pressa per sortir d'Europa.
Factors monetaris La necessitat de monedes de plata també va afectar el desig d'ampliar l'exploració, ja que la plata i l'or s'utilitzaven per al comerç en el Orient Mitjà i l'Llunyà. Els europeus tenien un dèficit constant, ja que la plata i la moneda d'or només anaven en una direcció: fora d'Europa, gastats en el tipus de comerç que ara estaven tallats pels otomans.
Una altra qüestió era que les mines europees estaven esgotades de mineral de plata i or. El que quedava estava massa profund per recuperar-se, ja que l'aigua ompliria la mina, i la tecnologia no estava prou avançada com per eliminar-la amb èxit i poder arribar al mineral.
Un segon argument és que el comerç durant el principi de la Revolució comercial no va ésser deguda amb al lingots d'or o plata, sinó a causa d'una nova fe en l'encunyació d'or. Les ciutats estat italianes com Gènova i Florència, on les primeres monedes d'or van començar a ser encunyades el 1252, i regnes com el Regne de Sicília rutinàriament van rebre or a través de socis comercials com ara Tunísia i el Senegal. Una moneda nova, estable i universalment acceptada, que era compatible amb els sistemes d'encunyació tradicionals d'Europa i atenia la creixent demanda de divises per facilitar el comerç, feia encara més lucratiu el comerç amb la resta del món.
Factors tecnològics miniatura|Atles d'Ortelius. El 20 de maig de 1570 Gilles Coppens de Diest a Anvers va publicar 53 mapes creats per Abraham Ortelius sota el títol Theatrum Orbis Terrarum, que és considerat com el «primer atles modern». Les edicions llatines, a més a més d'edicions holandeses, franceses i alemanyes van aparèixer abans de finals de 1572. Entre els segles i , els europeus van fer notables millores marítimes. Aquestes innovacions els van permetre expandir-se a l'exterior i establir colònies, sobretot durant els segles i . Van desenvolupar noves veles per als vaixells, la construcció naval basada en esquelet, la galera occidental al final del , sofisticats instruments de navegació i gràfics i mapes detallats. Després que Isaac Newton va publicar Principia, la navegació es va transformar, perquè els mariners podien predir el moviment de la lluna i d'altres objectes celestes fent servir les teories de Newton del moviment. A partir de 1670, el món sencer va mesurar-se utilitzant instruments de latitud essencialment moderns. Al 1676, el Parlament britànic va declarar que la navegació era el problema més greu científic de l'època i el 1714 va oferir un important premi financer per a la solució de la recerca de la longitud. Això va estimular el desenvolupament del cronòmetre nàutic, el mètode de la distància lunar i la invenció de l'octant després de 1730. A la fi del , els navegants van reemplaçar els seus instruments anteriors per octants i sextants.
Personatges importants Importants contribuents a l'exploració europea van ser el príncep Enric el Navegador de Portugal, que va ser el primer dels europeus en aventurar-se en l'oceà Atlàntic, el 1420. Altres van ser Bartolomeu Dias el que primer va rodejar el Cap de Bona Esperança; Vasco da Gama, que va navegar directament a l'Índia des de Portugal; Fernando Magallanes, el primer de circumnavegar la Terra; Cristòfor Colom, que es va trobar significativament amb les Amèriques; Jacques Cartier, que va navegar per França, buscant el Pas del Nord-oest, i d'altres.
Característiques principals L'economia de l'Imperi Romà s'havia basat en els diners, però després de la caiguda de l'Imperi, els diners es va fer escàs; el poder i la riquesa es van convertir estrictament en terres, i els feus locals eren autosuficients. Perquè el comerç era perillós i car, no hi havia ni molts comerciants i, per tant, gran comerç. L'escassetat de diners tampoc va ajudar; tanmateix, el sistema econòmic europeu va començar a canviar en el , en part com a resultat de la Pesta Negra i de les croades.
Inflació miniatura|Potosí (Bolívia) plata de 8 rals, Carles III, 1768. miniatura|Dobló d'or espanyol estampat com a encunyació el 1798. Espanya va amassar legalment aproximadament 180 tones d'or i 8200 tones de plata a través del Nou Món, i una altra quantitat desconeguda a través del contraban, gastant aquests diners per finançar guerres i les arts. La plata gastada, que sobtadament es va estendre a través d'una Europa prèviament privada de diners en efectiu, va causar una inflació generalitzada. La inflació va ser agreujada per una població creixent, però un nivell de producció estàtica, baixos salaris dels empleats i un augment en el cost de vida. Aquest problema, combinat amb la subpoblació -causada per la Peste Negra-, va afectar el sistema d'agricultura. L'aristocràcia terratinent va patir sota la inflació, ja que depenia de pagar petits salaris fixos als arrendataris camperols que podien exigir més grans salaris.
L'aristocràcia va fer intents frustrats per contrarestar aquesta situació en crear arrendaments a curt termini de les seves terres per permetre la revaloració periòdica de la renda. El sistema senyoriu -sistema de senyoriu de senyor i arrendatari camperol- finalment va desaparèixer, i els aristòcrates propietaris de terres van ser obligats a vendre parts del seu terreny per mantenir el seu estil de vida. Aquestes vendes van atreure els rics burgesos -de la paraula francesa que es refereix a aquesta classe dominant, emergida amb el comerç-, que van voler comprar la terra i augmentar així el seu estat social. Els antics «terrenys comuns» van ser tancats per la burgesia terratinent, un procés conegut com a "recinte» que va augmentar l'eficiència de la cria de bestiar, principalment llana d'ovella per a la indústria tèxtil. Aquest «recinte» va obligar els pagesos a sortir de les zones rurals i a entrar en les ciutats, el que va donar lloc a la urbanització i eventualment a la revolució industrial. D'altra banda, l'augment en la disponibilitat de moneda de plata va permetre que el comerç s'expandís de nombroses maneres. La inflació no va anar del tot malament.
Bancs miniatura|El canvista i la seva dona de Quentin Matsys (1514) Pintura a l'oli Museu del Louvre, París Diversos desenvolupaments legals i religiosos a la fi de l'edat mitjana van permetre un sistema bancari modern a començaments del . Es va permetre carregar l'interès, i els beneficis generats pel préstec de diners d'altres persones.
Els bancs de la península italiana van tenir grans dificultats per operar a la fi del , per falta de plata i moneda d'or. Tanmateix, a la fi del , es disposava de suficient lingots perquè molta més gent pogués guardar una petita quantitat acumulada i utilitzada com capital.