Pere Claver i Sobocano, (Verdú, Corona d'Aragó, Imperi Espanyol, 1580 - Cartagena d'Índies, Nova Granada, 1654), jesuïta i missioner a Colòmbia. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia miniatura|esquerra|Talla a S. Nikolaus (Estrasburg), s. XIX. miniatura|esquerra|Església de Sant Pere Claver a Cartagena de Indias, on hi ha la seva tomba. Pere Claver i Sobocano (Pere Claver i Corberó, segons la tradició) va néixer a Verdú (Urgell) el 24Fou batejat el dia 26, amb el nom de Joan Pere; pel fet que ja tenia un germà dit Joan, hom ha cregut que el primer nom (amb que mai se l'anomenà) se li imposà en honor de sant Joan Baptista (24 de juny), dia per tant en que hauria nascut. de juny de l'any 1580, fill de Pere Claver i Minguella i Anna Sobocano. Als tretze anys quedà orfe de mare i als quinze rebé la tonsura de clergue a Verdú; amb el suport d'un oncle canonge, se'n va a Barcelona per a estudiar. A partir del 1596 estudià lletres i arts a l'Estudi General de Barcelona, i filosofia al Col·legi de Betlem dels jesuïtes, on conegué l'orde. El 7 d'agost de 1602 ingressà a la Companyia de Jesús i continuà estudiant a Girona i a la ciutat de Mallorca on conegué Alonso Rodríguez Gómez, porter del col·legi jesuïta de Montsió, que l'influí i despertà en ell la vocació de missioner.
Passà a Barcelona i, accedint al seu desig, el provincial el destinà en 1610 a anar a les missions de Nova Granada. Embarcà a Sevilla i arribà a Cartagena de Indias, d'on anà, pujant el riu Magdalena fins a Santa Fe de Bogotà, on acabà els estudis. Fou destinat al noviciat de Tunja, on fou porter de la casa. El març de 1615 fou ordenat sacerdot a Cartagena, on conegué el jesuïta Alonso de Sandoval, defensor dels indis i els negres.Havia escrit De instauranda ethiopum salute en contra de l'esclavisme dominant. Els negres arribaven en grans quantitats des d'Àfrica per a ser venuts com a esclaus, en unes condicions infrahumanes. Pere Claver va decidir fer com Sandoval i dedicar el seu apostolat a lluitar contra la tracta d'esclaus i a protegir els negres. En fer la professió solemne, el 1616, va signar com a Petrus Claver, aethiopum semper servus (‘Pere Claver, esclau dels negres per sempre’).
El jove s'assabentava de l'arribada de vaixells negrers i cercava intèrprets per comunicar-se amb els que venien i intentava ajudar els negres, oferint-los menjar i consol; si algú era malalt, l'atenia o el portava a l'hospital, els parlava del cristianisme. Explicava el catecisme amb dibuixos i l'ajut d'intèrprets. Va batejar-ne més de tres-cents mil, després d'haver procurat integrar-los a la societat colonial, cosa que li valgué l'oposició de certs grups socials de la ciutat. Els defensava enfront dels seus amos, especialment quan aquests els maltractaven, pràctica que intentava que els colons abandonessin. Durant la pesta de 1633 i 1634 va treballar per atendre els malalts, independentment de la raça que tinguessin. Regularment, ajudava a l'hospital de leprosos, dels Germans de Sant Joan de Déu: hi escombrava, feia els llits o ajudava en tasques diverses. També dedicava temps als presos, confessant-los i consolant-los. miniatura|Altar i sepulcre del sant, a l'església de Sant Pere Claver a Cartagena de Indias Fou mestre de novicis i va portar una vida austera. Adquirí fama de santedat i se li atribuïren miracles i episodis místics, com levitacions. Malgrat això i el suport que tenia de la seva comunitat i, en general, dels jesuïtes, tenia enemics perquè defenia els febles: l'acusaren de poca intel·ligència i experiència, i inadequat per a la predicació, i de malbaratar els recursos. Extenuat, morí a Cartagena d'Índies el 8 de setembre del 1654.
El seu segon cognom: Corberó, no Sobocano. Encara que sigui un qüestió secundària «Corberó» era el cognom de la seva mare, Anna. Ho consignem per l'interès historiogràfic: durant gairebé quatre segles s'ha pres per bo que el cognom d'ella era Sobocano, però a hores d'ara això és ben insostenible, a saber:
Els primers biògrafsFERNÁNDEZ, José SJ. Apostólica y penitente vida del V. P. Pedro Claver, de la Compañía de Jesús. Diego Dormer, Zaragoza 1666. dedueixen o llegeixen aquest cognom sense donar cap referència. És un cognom estrafet, que ningú més porta. Al mateix llinatge Claver el fan pervindre, per part de l'avi, de la baixa noblesa aragonesa, sense cap referència tampoc. A l'arxiu parroquial s'han trobat uns 500 documents anteriors al sant que fan referència a la seva família, la qual va venir a Verdú el 1378, provinent de Sant Martí de Maldà. No hi apareix enlloc el cognom Sobocano. El P. Lluís Fiter SJ el 1886 i Mn. Ramon Berenguer, rector de Verdú, a finals del XIX van identificar clarament el cognom Corberó, però això no s'arribà a difondre més enllà de la vila natal del sant. Es conserva, però, un manuscrit de Mn. Berenguer, explicant les troballes.Arxiu Històric Comarcal de la Segarra, Verdú, 2. Es dona el cas que els dos van replegar la documentació més interessant en un lligall, que es va extraviar. Un exemple de la feblesa dels orígens familiars atribuïts a Pere Claver és el fet que l'Enciclopèdia Espasa no recull aquest segon cognom ni la història familiar esmentats. La genealogia familiar que elaborà el jesuïta P. Roca cap al 1980, i que es conserva en el museu del santuari del sant a Verdú, recull diversos avantpassats materns, tots Corberó. Finalment, per esvair qualsevol dubte, ha aparegut el lligall amb els documents que es van recercar a finals del .Es trobà en posar ordre a la rectoria, l'agost de 2018; ni tan sols s'havia localitzat en elaborar el catàleg de l'arxiu el 2002. Es pot consultar ara en l'embolcall anomenat "Documentació antiga i moderna referent a sant Pere Claver". El document més significatiu és el dels capítols matrimonials dels pares, que corresponen a un enllaç doble: el 21 de gener de 1558 es casaren alhora Joan (viudo) i Pere Claver, pare i fill, amb Caterina i Anna, vídua i filla, respectivament, de Bartomeu Corberó.Pot llegir-se al primer paràgraf: "... fonch tractat y estat contractat matrimoni deu volent ab na katarina muller que fonch den berthomeu corbero qº [difunt] de part una ab lo honorable en johan claver della villa de verdu y entre pere claver fill dell dit johan claver de part una ab anna [filla de dita] corberona y dell dit berthomeu corbero qº daltra part". Els testaments del pare del sant (1608, 1615 i 1621) corroboren els vincles familiars amb els Corberó sense cap mena de dubte.
Veneració Va ser beatificat el 16 de juliol de 1850 per Pius IX i canonitzat per Lleó XIII l'any 1888. Més tard, l'any 1896, el mateix papa el va declarar patró de les missions entre els negres. També fou proclamat patró de la República de Colòmbia.
Referències
Enllaços externs
Fundació Catalunya-Amèrica Informació sobre les activitats de Sant Pere Claver a Colòmbia
Categoria:Jesuïtes americans Categoria:Jesuïtes catalans Categoria:Missioners catalans Categoria:Sants missioners a Amèrica Categoria:Religiosos de l'Urgell Categoria:Verdunins Categoria:Esclavitud Categoria:Sants catòlics catalans Categoria:Sants jesuïtes Categoria:Sants morts al segle XVII Categoria:Morts a Cartagena de Indias Categoria:Missioners espanyols Categoria:Jesuïtes espanyols Categoria:Sants espanyols Categoria:Alumnes de la Pontifícia Universitat Xaveriana