Dorothea Friederike Veit, nascuda Brendel Mendelssohn (Berlín, 24 d'octubre de 1764-Leipzig, 3 d'agost de 1839), va ser una intel·lectual alemanya del romanticisme, escriptora, editora i traductora, però com que mai va signar amb el seu nom, no va ser reconeguda en vida i ha costat que ho sigui després.Berenike resp. Veronica, hier ein jiddischer Vorname laut Deutschlandradio Kultur Kalenderblatt vom 24. Oktober 2014, abgerufen am 9. November 2014Berenike hießen auch die letzten jüdischen Prinzessinen
Es va casar amb el banquer Simon Veit, amb qui va tenir quatre fills, entre els quals Jonas Veit i Philipp Veit, i de qui es va divorciar el 1799.
Va conèixer Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel en el saló de Henriette Herz al juliol de 1797; per casar-s'hi, es va convertir al protestantisme el 1804, i més tard al catolicisme, al 1808.
Després de la mort de Schlegel, el 1829, es va instal·lar amb el seu fill Philipp a Frankfurt fins a la seva mort, el 1839.
Importància en la història cultural Com a filla d'un membre de la il·lustració jueva alemanya com Moses Mendelssohn, Dorothea Veit va estar envoltada durant tota la vida de poetes, crítics, músics, novel·listes i filòsofs d'Europa i ella estigué des dels seus primers anys, al cor de la cultura d'avantguarda de l'època. El seu germà, Joseph, era amic i patrocinador d'Alexander von Humboldt, el naturalista i etnòleg. Felix Mendelssohn, el compositor, i la seva germana Fanny Mendelssohn, també talentosa música, eren el seu nebot i neboda. Altres germans seus eren banquers, salonnières o pintors famosos.
Per a alguns jueus, també pot ser una figura poc admirable, per tal com va abandonar el judaisme i va deixar el marit jueu que la família havia escollit per a ella. La majoria dels seus amics posteriors eren cristians, jueus assimilats o casats entre ells (com Rahel Levin), o deistes i materialistes laics. La seva associació amb Germaine de Staël va ser òbviament de la màxima importància, ja que la senyora de Staël també era la mecenes i companya literària del segon marit de Dorothea, Friedrich Schlegel.
Signà la seva obra amb el nom del seu marit, i per això ha costat reconèixer la seva contribució al primer romanticisme alemany. I el seu interès pels contes i les tradicions populars, encara està gairebé sense explorar.
Obres Florentin, Lübeck & Leipzig 1801 Gespräch über die neueren Romane der Französinnen Geschichte des Zauberers Merlin, Leipzig 1804
Referències
Bibliografia Bertha Badt-Strauß. Moses Mendelssohns Tochter Dorothea. En: Der Morgen, Jg. 1929/1930, Heft 3 (August 1929), S. 244–248 (en línia ). Heike Brandstädter, Katharina Jeorgakopulos. Dorothea Schlegel, Florentin. Lektüre eines vergessenen Textes. Argument, Hamburg 2001, . Michael Brenner, Stefi Jersch-Wenzel, Michael A.Meyer. Deutsch-jüdische Geschichte in der Neuzeit. Zweiter Band, 1780-1871. Beck, München 1996, , p. 189f. Gisela Horn. Romantische Frauen. Caroline Michaelis-Böhmer-Schlegel-Schelling, Dorothea Mendelssohn-Veit-Schlegel, Sophie Schubart-Mereau-Brentano. Hain, Rudolstadt 1996, . Elke Steiner. Die anderen Mendelssohns. Dorothea Schlegel, Arnold Mendelssohn. Reprodukt, Berlin 2004, . Carola Stern. „Ich möchte mir Flügel wünschen“. Das Leben der Dorothea Schlegel. Rowohlt, Reinbek 1991, . Margarete Susman. Frauen der Romantik. Insel, Frankfurt am Main und Leipzig 1996, .
Categoria:Escriptors alemanys en alemany Categoria:Romanticisme Categoria:Escriptors berlinesos Categoria:Nascuts el 1764 Categoria:Morts a Frankfurt del Main Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XIX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XVIII