Rebecca Solnit (Bridgeport, 24 de juny de 1961) és una historiadora, escriptora, periodista i activista estatunidenca. Ha escrit sobre una gran varietat de temes, incloent el medi ambient, la geografia humana, política, feminisme, i la història de l'art.

Educació i vida primerenca Solnit va néixer a Bridgeport, Connecticut, filla de pare jueu i mare catòlica irlandesa, i quan tenia uns cinc anys amb la seva família es traslladà a Novato, Califòrnia, on va créixer. En lloc d'estudiar a una escola secundària habitual, es va matricular en una secundària alternativa del sistema d'escoles públiques, on va cursar fins al desè grau i va aprovar l'ensenyament bàsic. Més endavant es va matricular en un col·legi menor on va finalitzar els seus estudis secundaris. Amb 17 anys es va traslladar a París on va continuar els estudis. De tornada a Califòrnia, va acabar l'educació universitària a la Universitat Estatal de San Francisco. Es va graduar en periodisme per la Universitat de Califòrnia el 1984 i ha estat una escriptora independent des de 1988.

Carrera Activisme Solnit ha treballat en campanyes en defensa del medi ambient i dels drets humans des de la dècada de 1980, especialment amb el Projecte de Defensa dels xoixons occidentals a principis dels 1990, com descriu en el seu llibre Savage Dreams, i amb activistes antiguerra al llarg de l'era Bush. Ha manifestat la seva preocupació pel canvi climàtic col·laborant amb les organitzacions 350.org i Sierra Club, i també ha estat una activista pels drets de les dones, centrada especialment en la violència contra les dones.

Escriptora i autora Solnit ha escrit per a nombroses publicacions impreses i en línia, com el diari The Guardian i Harper's Magazine, on ha estat la primera dona en escriure regularment la columna «Easy Chair» fundada el 1851. També és col·laboradora habitual del bloc polític TomDispatch i de LitHub.

És autora de nombrosos llibres i assajos crítics, a més de catàlegs i antologies de museus. El seu llibre A Paradise Built in Hell: The Extraordinary Communities that Arise in Disaster (2009) comença com un assaig titulat «The Uses of Disaster: Notes on Bad Weather and Good Government» publicat per la revista Harper el dia que l'huracà Katrina va colpejar la costa del Golf, va ser parcialment inspirat pel terratrèmol de Loma Prieta de l'any 1989. En una entrevista amb la cineasta Astra Taylor per a la revista BOMB, Solnit va resumir el tema del llibre com a «el que succeeix en els desastres naturals demostra tot el que un anarquista sempre ha volgut manifestar sobre el triomf de la societat civil i el fracàs de l'autoritat institucional».

L'any 2014, Haymarket Books va publicar el seu llibre Men Explain Things to Me, una col·lecció d'assajos breus que descriuen casos de mansplaining, obra que acredità a Solnit com a inventora del neologisme, que refereixen a casos en què els homes expliquen coses a les dones d'una manera condescendent i/o amb actitud de superioritat.

Solnit, ha declarat que la seva obra ha estat influenciat per autors i autores com Eduardo Galeano, Pablo Neruda, Ariel Dorfman, Elena Poniatowska, Gabriel García Márquez i Virginia Woolf.

Premis i reconeixement Solnit ha rebut dues beques NEA, de la secció dedicada a literatura, una beca Guggenheim, una beca literària Lannan i un Premi Wired Rave per escriure sobre els efectes de la tecnologia en les arts i les humanitat. El 2010 la revista Utne Reader la va nomenar com una de les «25 visionaries que estan canviant el món». La seva obra The Faraway Nearby (2013) va ser nominada per al National book AwardCritical Mass "Announcing the 2014 Publishing Year Natinonal Book Awards." i va ser seleccionada per al National Book Critics Circle Award de 2013.

Pel llibre River of Shadows, Solnit va ser guardonada amb el Premi National Book Critics Circle l'any 2003 i el Premi Sally Hacker de 2004, de la Society for the History of Technology, que premia la investigació d'excepcional qualitat i que aconsegueix arribar a una audiència àmplia més enllà de l'Acadèmia. Solnit va ser guardonada amb el premi d'història de la Universitat Harvard, el Mark Lynton History Prize, el 2004 per la mateixa obra. També ha rebut el premi Corlis Benefideo Award for Imaginative Cartography de 2015-16 per la North American Cartographic Information Society.

Reconeixement informal A Solnit se li atribueix la invenció del concepte mansplaining, un estil de llenguatge condescendent basat en el gènere, que va sorgir com a terme d'ús habitual poc després de la publicació al seu blog personal del post «Men Explain Things to Me», i la seva posterior publicació en forma de llibre, l'abril de 2008. Solnit no va inventar aquest mot creuat però si que en va contribuir a la utilització habitual.

Obra Entre alguns dels seus assajos i narratives es poden esmentar:

Esperança dins la foscor: Guia per canviar el món sense rendir-se al mal. Traducció de Bel Olid. Barcelona: Angle, 2017. )

Ruins. Londres, UK: Whitechapel Art Gallery; Cambridge, MA: MIT Press. 2011. ISBN: 9780854881932.

Els homes m'expliquen coses. Traducció de Marina Espasa. Barcelona: Angle, 2016. .

La mare de totes les preguntes. Traducció de Marina Espasa. Barcelona: Angle, 2018. Sobre l'art de perdre's. Traducció de Josep Alemany Castells. Barcelona: Angle, 2020.

Referències

Enllaços extens

Rebecca Solnit a Penguin Books Rebecca Solnit a The Nation magazine Rebecca Solnit a TomDispatch.com Rebecca Solnit a London Review of Books Rebecca Solnit a Harper's Magazine

Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XXI Categoria:Ecologistes estatunidencs Categoria:Feministes estatunidencs Categoria:Periodistes estatunidencs Categoria:Persones de Bridgeport (Connecticut) Categoria:Pacifistes estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Berkeley Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal de San Francisco Categoria:Escriptors de Connecticut Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX