Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.

Maximí va ser el primer emperador d'origen bàrbar i el primer que mai va trepitjar Roma. Segons les descripcions que han arribat fins a nosaltres, destacava per la seva excepcional estatura i envergadura (hom creu que superava els 2 metres d'alçada).Història Augusta: Vida de Maximí, II, 2 «...erat enim magnitudine corporis conspicuus...»Herodià. Història de l'Imperi des de la mort de Marc,VII, 1, 2 Se'l considera l'origen de la crisi del . En iniciar el seu govern es va trobar amb una invasió recent dels germànics alamans en el territori fronterer dels Agri Decumates (234) i els va derrotar, amb moltes baixes, a prop de l'actual Baden-Württemberg.

El mateix any de l'accés al tron de Maximí, Udainath Ben Havian o Hairan (Odenat I) va succeir al seu pare en el govern de Palmira, a l'Orient. Maximí, escollit emperador per les tropes tot i que anteriorment no havia exercit cap dignitat de rang senatorial o eqüestre, va tenir com a divisa del seu govern el mantenir el favor de l'exèrcit (era un dels generals més populars, i havia ingressat a les files de la guàrdia de l'emperador Sever, que el va elegir per la seva corpulència) i va ignorar completament al Senat, que per la seva part se li va mostrar sempre hostil. Durant el seu govern hi va haver freqüents execucions i va multiplicar les requises per proveir a les tropes.

Maximí va revisar la política complaent d'Alexandre Sever pel que feia referència als cristians i els va declarar de nou enemics del poble. Els va perseguir, i els bisbes de Roma Poncià i el seu successor Anter probablement van morir com a màrtirs.

L'any 236 va aconseguir recuperar el territori dels Agri Decumates, i va començar una guerra contra els dacis (236-238) i contra els sàrmates (237- 238). L'any 237 els perses sassànides van envair novament Mesopotàmia.

Gordià I i Gordià II coemperadors El General-Emperador Maximí va triomfar contra els dacis i els sàrmates (238), però simultàniament els carps i els gots van envair la Mèsia inferior. La situació era delicada. El sosteniment de l'exèrcit exigia majors aportacions, i els terratinents de la província d'Àfrica van ser els primers a reaccionar: Aprofitant el descontentament creat per les condemnes i execucions ordenades per un procurador imperial, els terratinents i el jovent de Thisdrus, un centre productor d'oliva a l'actual El Djem, van organitzar una revolta amb els seus familiars, clients, esclaus i addictes, donant mort al governador provincial i proclamant emperador l'ancià procònsol Gordià I (descendent dels Gracs, i que era a Thisdrus) que, per la seva edat, va associar al govern al seu fill Gordià II.

Quan es va saber la rebel·lió d'Àfrica, el Senat, hostil a Maximí, va reconèixer els nous emperadors. El governador de Numídia, Capel·lià, partidari de Maximí, va marxar amb la Legió III Augusta sobre Cartago i va derrotar les forces locals i les forces reclutades pels terratinents. Va morir en la lluita l'emperador Gordià II. El seu pare, Gordià I, que tenia 80 anys, en conèixer la notícia, es va suïcidar.

Balbí i Pupiè, i Gordià III Tot i la derrota dels Gordians, el Senat va mantenir la seva hostilitat contra Maximí i va designar emperadors conjunts Balbí, un distingit senador i Màxim Claudi Pupiè, un destacat militar, a qui poc després, i sota pressió popular, es va afegir un tercer emperador, Gordià III (de 13 anys), fill (o nebot) de Gordià II. Maximí, que havia designat cèsar Juli Ver Màxim, va marxar a Itàlia per a imposar allà la seva autoritat, però va ser derrotat per les forces lleials al Senat a Aquileia. Consumada la derrota, Maximí, juntament amb Ver Màxim, va ser assassinat pels seus propis soldats.

Referències

Enllaços externs

Màxim el Traci a Romanemperors.org

Categoria:Emperadors romans Categoria:Víctimes d'assassinat Categoria:Romans del segle III Categoria:Tracis Categoria:Morts a Friül-Venècia Júlia Categoria:Morts el 238 Categoria:Polítics europeus Categoria:Romans del segle II