Christiane Rochefort (París, 17 de juliol de 1917 - 24 d'abril de 1998) va ser una escriptora feminista francesa.
Dades biogràfiques Va néixer en una família parisenca d'esquerres de classe treballadora. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) ―quan l'escriptora tenia 19 anys― el seu pare es va unir a les Brigades Internacionals.Marwick, Arthur (2002): The arts in the West since 1945. Oxford University Press, 2002. Aldrich, R.; y Wotherspoon, G. (2001): Who's who in contemporary gay and lesbian history: from World War II to the present day (pág. 356). Routledge, 2001. . Consulta: 12 de enero de 2015.
Va estudiar psiquiatria, psicologia i etnologia en la Sorbona, encara que no va acabar els seus estudis. Va ser oficinista en el Ministeri d'Informació. També va treballar amb Henri Langlois en la Cinemateca de París.
Rochefort va treballar com a periodista i des de 1943 va passar quinze anys com a agregada de premsa al Festival de Cinema de Cannes. Va publicar alguns llibres sota els pseudònims Benoît Becker i Dominique Féjos abans de publicar el 1958 (als 41 anys) la seva primera novel·la, Lerepos du guerrier (El repòs del guerrer), basada en la seva relació amb l'escriptor Henri-François Rey (1920-1987). Com diverses de les seves novel·les posteriors, Le repos du guerrier va ser un supervendes. El 1962 va ser adaptat en una popular pel·lícula dirigida per Roger Vadim, i protagonitzada per Brigitte Bardot.
El 1962 va participar com a actriu en el curtmetratge Els 4 cops, dirigit per François Truffaut; amb Gloria Algorta, Marie Laforêt i François Truffaut.Ficha de la película Los cuatro golpes en el sitio web IMDb (Internet Movies DataBase).
Les seves novel·les es divideixen entre les sàtires socials realistes ambientades en la França de l'època, i fantasies utòpiques o distòpiques.Holmes, Diana (2000): French Women's Writing (1848-1994). Londres: A&C Black, 2000. Tenen forts elements sexuals.
Artista apassionada i versàtil, va dedicar gran part del seu temps a la música, el dibuix, la pintura, l'escultura, i l'escriptura. Activista, va participar activament en el primer Moviment d'Alliberament de les Dones. El juliol del 1971 va ajudar a Simone de Beauvoir, Jean Rostand i altres a crear l'associació feminista Choisir la Cause des Femmes (‘triar la causa de les dones').
El 1988 va guanyar el premi Médicis. miniatura|Tomba de Christiane Rochefort. Va morir el 24 d'abril de 1998 al poble de le Pradet, prop de Toló. Està enterrada en el cementiri Père-Lachaise (divisió 22), a París.
Obres Novel·les 1953: Le Démon des pinceaux a Les Œuvres libres. París: Fayard 1955: Le Fauve et le Rouge-gorge) a Les Œuvres libres. París: Fayard 1956: Cendres et Or. París: Éditions de Paris 1957: Une fille mal élevée. París: Éditions de Paris sota el pseudònim de Dominique Féjos 1958: Tes mains. París: Éditions de Paris sota el pseudònim de Dominique Féjos 1958: Le Repos du guerrier. París: Éditions Grasset (Prix de la Nouvelle Vague). 1961: Les Petits Enfants du siècle. París: Grasset 1963: Les Stances à Sophie. París: GrassetLiukkonen, Petri: «Christiane Rochefort», web Books and Writers (kirjasto.sci.fi).Traducció al català de Mari Chordà amb el títol de "La Celine" Ed. La Sal 1980. 1966: Une rose pour Morrisson. París: Grasset 1969: Printemps au parking. París: Grasset 1972: Archaos ou le Jardin étincelant. París: Grasset 1975: Encore heureux qu'on va vers l'été. París: Grasset 1978: Pardonnez-nous vós enfances (nouvelles) avec Denis Guiot. París: Denoël 1982: Quand tu vas chez les femmes. París: Grasset 1984: Le monde est comme deux chevaux. París: Grasset 1988: La Porte du fond. París: Grasset (premi Prix Médicis). 1997: Conversations sans paroles. París: Grasset
Assajos 1970: C'est bizarre l'écriture. París: Grasset. Publicat a Quebec (Canadà), sota el títol: Journal de printemps, récit d'un livre, Éditions de l'Étincelle (1977). 1976: Els enfants d'abord. París: Grasset 1984: Le monde est comme deux chevaux. París: Grasset
Traduccions i adaptacions 1965: En flagrant délire (intent de traducció amb Rachel Mizrahi de In His Own Write, de John Lennon). París: Robert Laffont. 1966: Le cheval fini d'Amos Kenan (traducció). París: Grasset. 1974: Les tireurs de langue d'Amos Kenan i Pierre Alechinsky (adaptació). París: Éditions Yves Rivière. 1976: Holocauste 2 d'Amos Kenan (traduction). París: Flammarion.
Uns altres 1978: Ma vie revue et corrigée par l'auteur (‘la meva vida, revisada i corregida per l'autora’), autobiografia, a partir d'entrevistes amb Maurice Chavardès. París: Estoc 1997: Adieu Andromède (textos). París: Grasset 2015: Journal préposthume possible (diari personal, 1986-1993). París: Éditions iXe Christiane Rochefort va utilitzar el pseudònim col·lectiu de Benoît Becker per a les històries escrites amb Guy Bechtel, Jean-Claude Carrière, Stephan Jouravieff i José-André Lacour. París: Fleuve Noir (collection "Angoisse").
Referències
Enllaços externs Obres de Christiane Rochefort, en el lloc web Perso Orange (França).
Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Nascuts el 1917 Categoria:Feministes francesos Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Morts al Var Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX