fou un eclesiàstic cordovès. Entre 1738 i 1747 fou bisbe d’Urgell i copríncep d'Andorra.
Procedia de la família Curado, una de les principals elits locals de Lucena al segle XVIII, integrada en l'oligarquia que disputava el poder al duc de Medinaceli. Es formà al Colegio Mayor de Cuenca de Salamanca i exercí com a inquisidor a Llerena i a Granada abans del seu nomenament episcopal. Pertanyia a una família destacada de Lucena i acumulà experiència com a canonge doctoral i teòleg dins l'Església.
El 5 de maig de 1738 fou nomenat bisbe d’Urgell i el 3 de juny del mateix any consagrat. Segons Catholic-Hierarchy i altres repertoris, mantingué oficialment el càrrec fins al 12 de maig de 1747. Impulsà la disciplina eclesiàstica i gestionà butlles i privilegis, destacant-ne el jubileu concedit a la confraria de Nostra Senyora d'Araceli de Lucena, amb la qual mantingué un fort vincle.
El 2 de setembre de 1745 presentà la renúncia a la mitra davant el Consell de Castella, que li assignà una pensió anual de 15.000 rals per a la seva manutenció, tot i que formalment no se’n reconegué la successió fins al 1747. Aquest tipus de concessions era habitual dins la política borbònica de control del clergat, amb la qual la monarquia assegurava la col·laboració episcopal i integrava els bisbes dins l'administració reial. El cas de Curado s'emmarca en aquest context, en què el clergat secular del exercia funcions religioses però també un paper rellevant en l'àmbit polític i institucional.
Retirat a la seva ciutat natal, Lucena, hi visqué vinculat a la devoció mariana fins a la seva mort el 5 de juliol de 1749. La seva memòria perviu en retrats i documents que el presenten amb el títol de «Príncep sobirà d'Andorra i bisbe d’Urgell».
Origen i família L'origen familiar de Jorge Curado y Torreblanca es remunta a dues nissagues notables de Lucena: els Curado i els Torreblanca. Segons lExtracto genealógico (1814), Jorge Curado y Torreblanca fou fill de Diego Curado de la Fuente i María de Torreblanca y Soto. Entre els seus germans hi havia Antonio, mariscal de camp i cavaller de Santiago; Fernando, capità de Reials Guàrdies Espanyoles i cavaller de l’Orde de Sant Joan; i Gabriel, marquès de Torreblanca.
Notes
Referències
Categoria:Bisbes d'Urgell Categoria:Coprínceps episcopals d'Andorra Categoria:Bisbes andalusos Categoria:Persones de Lucena Categoria:Morts el 1749 Categoria:Morts a Andalusia Categoria:Nascuts el 1682