L'arxipèlag de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa, té un total de 76 d'illes. Quasi totes són atols.

Per ordre alfabètic

No s'inclouen les illes Gambier, considerades un arxipèlag diferenciat de les Tuamotu.

Atolo illa Vilaprincipal Superfície(km²) Llacuna(km²) Comuna Coordenades Destacat Ahe Tenukupara 12 145 Manihi La més petita i amb la llacuna més petita de Manihi Ahunui – 3 16 Hao Akiaki – 1,2 0 Nukutavake La més petita de Nukutawake i una de les 5 sense llacuna Amanu Ikitake 9,6 240 Hao Anaa Tuuhora 38 90 Anaa La més gran i amb la llacuna més petita d'Anaa Anuanuraro – 7 7 Hao Anuanurunga – 4,5 2,5 Hao Apataki Niutahi 20 683 Arutua La més gran i amb la llacuna més gran d'Arutua Aratika Paparara 8,3 152 Fakarava Arutua Rautini 14 516 Arutua Faaite Hitianau 8,9 227 Anaa Fakahina Tarione 8 20 Fangatau La més gran i amb la llacuna més gran de Fangatau Fakarava Rotoava 31 1.112 Fakarava La més gran i amb la llacuna més gran de Fakarava Fangatau Teana 6 11 Fangatau La més petita i amb la llacuna més petita de Fangatau Fangataufa – 5 53 Tureia Hao Otepa 47 497 Hao La més gran i amb la llacuna més gran d'Hao Haraiki – 4 10 Makemo Hereheretue Otetou 4 29 Hao Hikueru Tapupati 5,11 82,47 Hikueru Hiti – 3,23 15,28 Makemo Katiu Hitianau 27 235 Makemo Kauehi Tearavero 15,18 315,12 Fakarava Kaukura Raitahiti 11 436 Arutua La més petita i amb la llacuna més petita d'Arutua Makatea Moumu 24 0 Rangiroa Una de les 5 sense llacuna Makemo Pouheva 56 603 Makemo La més gran de Tuamotu i amb la llacuna més gran de Makemo Manihi Paeua 13 166 Manihi La més gran i amb la llacuna més gran de Manihi Manuhangi – 1 7 Hao Maria Est – 3 7 Gambier Marokau Vaiori 14,76 217,5 Hikueru La més gran i amb la llacuna més gran de Hikueru Marutea Nord – 2,7 458 Makemo Marutea Sud Auorotini 14 112 Gambier La més gran i amb la llacuna més gran de Gambier Mataiva Pahua 22 26 Rangiroa La més petita de Rangiroa Matureivavao – 2,5 18 Gambier Morane – 2 11 Gambier Moruroa – 15 148 Tureia La més gran i amb la llacuna més gran de Tureia Motutunga – 1,4 126 Anaa La més petita d'Anaa Napuka Tepukamaruia 8 18 Napuka La més gran i amb la llacuna més gran de Napuka Nengonengo – 9 68 Hao Niau Tupuna 24 32,4 Fakarava Nihiru Tatake 6,7 79 Makemo Nukutavake Tavananui 5,5 0 Nukutavake La més gran de Nukutavake i una de les 5 sense llacuna Nukutepipi – 0,6 2,2 Hao La més petita de Tuamotu Paraoa – 4 14 Hao Pinaki – 1,3 0,7 Nukutavake Puka Puka Tehonemahina 4 2,2 Puka Puka L'única illa de Puka Puka Pukarua Marautagaroa 7 23 Reao La més petita i amb la llacuna més petita de Reao Rangiroa Avatoru 43 1.592 Rangiroa La més gran de Rangiroa i amb la llacuna més gran de Tuamotu Raraka Motutapu 7,2 342 Fakarava Raroia Garumaoa 19,5 359 Makemo Ravahere – 1,9 5,1 Hikueru Reao Tapuarava 11 34 Reao La més gran i amb la llacuna més gran de Reao Reitoru – 1,4 0,6 Hikueru Amb la llacuna més petita d'Hikueru Rekareka – 2,7 0,7 Hao Amb la llacuna més petita d'Hao Taenga Henuaparea 20 169 Makemo Tahanea – 8,3 545 Anaa Amb la llacuna més gran d'Anaa Taiaro Paganie 3,85 11,84 Fakarava La més petita i amb la llacuna més petita de Fakarava Takapoto Fakatopatere 13 81 Takaroa Takaroa Teavaroa 20 93 Takaroa La més gran i amb la llacuna més gran de Takaroa Takume Ohomo 5 42,4 Makemo Tatakoto Tumukuru 7,3 20 Tatakoto L'única illa de Tatakoto Tauere Teanoga 2 60 Hao Tekokota – 1 5,1 Hikueru La més petita d'Hikeru Tematangi Tehakoro 7,7 61 Tureia Tenararo – 2 1,6 Gambier La més petita i amb la llacuna més petita de Gambier Tenarunga – 2,2 5 Gambier Tepoto Nord Tehekega 4 0 Napuka La més petita de Napuka i una de les 5 sense llacuna Tepoto Sud – 1,8 1,6 Makemo La més petita i amb la llacuna més petita de Makemo Tikehau Tuherahera 25,8 394,3 Rangiroa Tikei Tereporepo 4 0 Takaroa La més petita de Takaroa i una de les 5 sense llacuna Toau Maragai 9 561 Fakarava Tuanake – 3,5 25,7 Makemo Tureia Fakamaru 8,3 47 Tureia Vahanga – 2 5 Gambier Vahitahi Mohitu 2,5 7,4 Nukutavake Vairaatea Ahurua 3 13 Nukutavake Vanavana – 2 3 Tureia La més petita i amb la llacuna més petita de Tureia

Per divisions administratives Les Tuamotu-Gambier són una de les cinc subdivisions administratives de la Polinèsia Francesa. Està dividida en dues circumscripcions electorals, amb tres representants cadascuna a l'Assemblea territorial,Estatut d'autonomia de la Polinèsia Francesa, article 104 i disset comunes que poden estar subdividides en comunes associades.Institut Estadístic de la Polinèsia Francesa: codis geogràfics , cens del 2002

Districteelectoral Comuna Comunaassociada Habitants(cens 2002) Illesdependents Gambier iTuamotu de l'Est Anaa Anaa 437 Faaite 313 Motutunga, Tahanea Fangatau Fakahina 140 Fangatau 135 Gambier 1.097 Grup Acteó, Illes Gambier, Maria Est, Marutea Sud, Morane Hao Amanu 165 Rekareka, Tauere Hao 1.287 Ahunui, Nengonengo, Manuhangi, Paraoa Hereheretue 60 Anuanuraro, Anuanurunga, Nukutepipi Hikueru Hikueru 150 Reitoru, Tekokota Marokau 55 Ravahere Makemo Katiu 375 Hiti, Tepoto Sud, Tuanake Makemo 745 Haraiki, Marutea Nord Raroia 219 Takume Taenga 115 Nihiru Napuka Napuka 253 Tepoto Nord 54 Nukutavake Nukutavake 139 Pinaki Vahitahi 103 Akiaki Vairaatea 36 Puka Puka 197 Reao Pukarua 210 Reao 343 Tatakoto 255 Tureia 313 Fangataufa, Moruroa, Tematangi, Vanavana Tuamotu de l'Oest Arutua Apataki 429 Arutua 654 Kaukura 353 Fakarava Fakarava 699 Toau Kauehi 670 Aratika, Raraka, Taiaro Niau 147 Manihi Ahe 441 Manihi 789 Rangiroa Makatea 93 Mataiva 237 Rangiroa 2.334 Tikehau 407 Takaroa Takapoto 521 Takaroa 1.003 Tikei

Per àrees geogràfiques No hi ha una delimitació geogràfica definida, però la gran quantitat d'atols en una gran extensió fa que sovint es facin agrupacions geogràfiques al voltant dels atols més notables.Alt Comissionat i Presidència de la Polinèsia Francesa. A continuació s'indiquen només els caps de comuna: Oest: Rangiroa, Takaroa, Manihi, Arutua, Fakarava. Centre: Anaa (centre-oest), Makemo, Hikueru, Hao. Est: Napuka, Puka Puka, Fangatau (centre-est), Tatakoto, Nukutavake, Reao. Sud: Tureia (sud-est), Gambier.

Per grups d'illes Alguns grups d'atols formen una unitat geogràfica o tenen una denominació històrica. Entre parèntesis estan les adscripcions al grup variables: Grup Acteó: Matureivavao, Tenararo, Tenarunga i Vahanga. Illes de la Decepció: Napuka i Tepoto Nord (Puka Puka) Illes Dos Grups: Marokau i Ravahere. Illes del Duc de Gloucester: Anuanuraro, Anuanurunga i Nukutepipi (Hereheretue). Illes Palliser: Arutua, Apataki, Kaukura (Niau, Toau) Illes Raevski: Hiti, Tepoto Sud i Tuanake. Illes del Rei Jordi: Takaroa, Takapoto i Tikei (Ahe, Manihi).

Per àrees lingüístiques Es distingeixen set dialectes del tuamotu o paumotu, que defineixen set àrees lingüístiques i culturals:Article de l'associació Te Reo o te Tuamotu Tapuhoe, al centre: Fakarava, Hao, Hikueru, Makemo, Marokau, Raroia. Maragai, al sud-est: Akiaki, Nukutavake, Pukarua, Reao, Tatakoto, Tureia, Vahitahi, Vairaatea. Mihiroa, a l'oest: Arutua, Makatea, Mataiva, Rangiroa, Tikehau. Vahitu, al nord-oest: Ahe, Manihi, Takapoto, Takaroa, Tikei. Fagatau, al nord-est: Fakahina, Fangatau, Puka Puka. Parata (o putahi), al sud-oest: Anaa, Hereheretue. Napuka, al nord: Napuka, Tepoto Nord.

Referències

Tuamotu Categoria:Tuamotu