Wilma Lipp (Viena, 26 d'abril de 1925 - Inning am Ammersee, Baviera, 26 de gener de 2019) fou una cantant d'òpera austríaca en la tessitura de soprano.

Biografia Wilma Lipp va néixer al districte de Döbling de Viena, filla d'un arquitecte de Hietzing, un altre districte de Viena. Des de l'edat d'11 anys va rebre lliçons de cant, en principi amb Friedl Sindl i Paola Novikova, més tard, entre d'altres, amb Toti Dal Monte a Milà i Anna Bahr-Mildenburg a l'Acadèmia de Música de Viena. En 1943, a l'edat de 17 anys, va fer el seu debut a Viena en el paper de Rosina de El barber de Sevilla de Rossini, en una representació a l'aire lliure a la Heldenplatz de Viena. El mateix any va cantar el paper de Gilda el Rigoletto de Verdi al Konzerthaus de Viena.

En 1945 va ser contractada per l'Òpera Estatal de Viena com alumne i més tard pel seu cor. El seu primer paper va ser la Kate Pinkerton de Madama Butterfly de Puccini. També va fer La núvia venuda de Bedřich Smetana, Hänsel und Gretel d'Engelbert Humperdinck, Les noces de Fígaro (el paper de Barbarina) de Mozart, Rigoletto (la comtessa Ceprano), i Capriccio de Richard Strauss (la cantant italiana). A continuació va cantar l'Adele de l'opereta Die Fledermaus de Johann Strauss II, paper que interpretarà amb èxit al llarg de més de vint anys.

La primera representació del paper de la Reina de la Nit de l'òpera de Mozart La flauta màgica, una de les seves creacions més llegendàries, va tenir lloc el 13 de gener de 1948, sota la direcció de Josef Krips. Fins a l'any 1956, la va interpretar 132 vegades a la Staatsoper (Òpera Estatal) de Viena. Josef Krips la va dirigir en nombroses ocasions i fins i tot va ser el pianista acompanyant en els seus recitals, com en el de 1964 a la Musikverein de Viena.

En 1953 va esdevenir, amb només 28 anys, la més jove cantant de la història de l'Òpera Estatal de Viena. A la reobertura d'aquest teatre després de la Segona Guerra Mundial, en 1955, va cantar el papers de Konstanze, la Reina de la Nit, Oscar i Musetta. Són especialment recordats per la seva tècnica els papers de Marguerite (Faust), Antonia (Les Contes d'Hoffmann), Nedda (Pagliacci) i Eva (Die Meistersinger von Nürnberg). Especialista de Mozart, va brillar en els papers més dramàtics d'aquest compositor, com ara Pamina (La flauta màgica), la comtessa Almaviva (Les noces de Fígaro) i Donna Elvira (Don Giovanni).

A la reobertura del Theater an der Wien l'any 1962, Wilma Lipp va canviar de paper en La flauta màgica, per fer de Pamina en comptes de la Reina de la Nit, al costat de Nicolai Gedda (Tamino), sota la direcció de Herbert von Karajan.

En l'òpera de Viena va aparèixer unes 1200 vegades a l'escenari. A més a més, també es va dedicar a donar recitals i a la música sacra. Va cantar regularment a la Musikverein de Viena. Va cantar també a Amèrica del Nord i del Sud.

En 1948 va cantar per primera vegada al Festival de Salzburg, ho va fer en el paper de Konstanze de Die Entführung aus dem Serail de Mozart, sota la direcció de Josef Krips. Va cantar a continuació a La Scala de Milà en 1950 (la Reina de la Nit i Konstanze), a l'Òpera de París, al Teatre Nacional de Múnic, al Deutsche Oper Berlín, al Royal Opera House Covent Garden (1950 i 1951), al Festival de Salzburg, al Festival de Bayreuth (1951, l'ocell del bosc de Siegfried), al Festival de Bregenz (Annina en Eine Nacht in Venedig de Johann Strauss II), i al Festival d'Edimburg (Konstanze).

En 1950 va cantar Konstanze en el primer enregistrament complet de l'òpera sota la direcció de Josef Krips. Va ser contractada per nombrosos teatres d'òpera i va interpretar Violetta de La Traviata de Verdi i el paper principal de Manon de Jules Massenet. Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona va interpretar en febrer de 1951 La flauta màgica i en gener de 1957 Martha de Friedrich von Flotow.

En 1962 Wilma Lipp va fer el seu debut a San Francisco fent el paper de Micaela en Carmen, i cantant més tard al mateix teatre els papers de Sophie (Rosenkavalier), Alice Ford (Falstaff), i Nedda en Pagliacci. Va cantar també a Brussel·les, París, Buenos Aires i Zúric, on va tornar a cantar Lisa de l'opereta Das Land des Lächelns i Anna Elisa en Paganini, ambdues de Franz Lehár.

A començaments dels anys 1970 va començar a retirar-se lentament dels escenaris. Als últims anys de carrera va actuar a l'Òpera Estatal i al Volksoper de Viena, al Festival de Bregenz, a l'Òpera de Zuric i al Festival de Salzburg. Amb el paper de Marianne (Der Rosenkavalier) va fer el seu comiat dels escenaris el 5 de juny de 1981, després de gairebé quaranta anys d'activitat, al Festival de Salzburg. En 1982, va ser nomenada membre honorari de l'Òpera Estatal de Viena. Als anys 1983 i 1984, va tornar temporalment al Festival de Salzburg (Marianne) i en 1986 al Teatro Regio de Torí.

Ensenyament Wilma Lipp va donar classes al Mozarteum de Salzbourg. Entre els seus alumnes es troben Kathleen Cassello, Birgid Steinberger, Ingrid Habermann, Eva Lind i Iride Martinez. Aquestes cantants han brillat particularment en els papers de Wilma Lipp. En 1998 va ser nomenada professora emèrita.

Filmografia Unsterblicher Mozart – Wilma Lipp canta Die Entführung aus dem Serail, Don Giovanni i Les noces de Fígaro Das Dreimäderlhaus. Wilma Lipp canta l'Ave Maria de Schubert Der Kardinal – Wilma Lipp interpreta el papel d'una catòlica en temps del nazisme Der Rosenkavalier – Festival de Salzburg 1982, direcció i posada en escena de Herbert von Karajan Wochenschau – Pel·lícula de postguerra, Wilma Lipp canta Frühlingsstimmenwalzer (veu de primavera) amb motiu de la visita de John F. Kennedy Karussell 1967 – Show televisar. Wilma Lipp canta àries d'operetes The Salzburg festival – Pel·lícula de Tony Palmer. Wilma Lipp hi és entrevistada Zeitzeugen - Wege zur Zweiten Republik - Documental de l'Österreichischer Rundfunk 50 Jahre Wiedereröffnung Wiener Staatsoper - Wilma Lipp, Elisabeth Schwarzkopf i Sena Jurinac són les invitades d'honor de la gala del 50è aniversari de la reobertura de l'Òpera de Viena (2005)

Enregistraments ObresIntèrprets Direcció musical Any Joseph Marx, Lieder Lipp, Dermota, Seefried, Auger Joseph Marx 1952 Capriccio, Strauss Lipp (La chanteuse italienne), Lisa della Casa, Schöffler, Dermota Karl Böhm 1953 Die Entführung aus dem Serail, Mozart Lipp (Konstanze), Ludwig, Loose, Klein, Koreh Krips 1950 Falstaff Verdi Lipp (Nanetta), Fischer, Holm, Cunitz Solti 1954 Falstaff, Verdi Lipp (Alice Ford), Fischer-Dieskau Mario Rossi 1966 La fille du régiment, Donizetti Lipp (Marie), Friedrich, Litz Schüchter 1952 Die Entführung aus dem Serail, Mozart Lipp (Konstanze), Wunderlich, Steffek Hollreiser 1962 Die Zauberflöte, Mozart Seefried, Ludwig, Greindl, Lipp (La reine de la nuit), Schmitt-Walter, Oravez Furtwängler 1949 Die Zauberflöte, Mozart Seefried, Dermota, Greindl, Lipp (La reine de la nuit), Kunz, Oravez Furtwängler 1951 L'elisir d'amore, Donizetti Lipp (Adina), Dermota Krips 1953 Die Zauberflöte, Mozart Seefried, Dermota, Weber, Lipp, Kunz, Loose Karajan 1950 Die Zauberflöte, Mozart Güden, Simoneau, Böhme, Lipp, Berry, Loose Böhm 1955 Die Zauberflöte, Mozart Stich-Randall, Schock, Lipp Keilberth 1953 Die Zauberflöte, Mozart (extractes) Lipp (Pamina), Schock, Frick, Kunz Schüchter 1963 Don Giovanni Mozart Waechter, Grümmer, Lipp (Elvira), Scovotti, Evans Schmidt-Isserstedt 1963 Rèquiem (Mozart) Lipp, Höngen, Dickie, Weber Horenstein 1956 Idomeneo, Mozart Lipp (Ilia), Grümmer, Lewis, Kmentt Schmidt-Isserstedt 1964 Les noces de Fígaro, Mozart Lipp (Comtesse Almaviva), Popp, Kerns, Siepi Stein 1973 Faust Gounod Lipp (Marguerite), Kmentt, Ghiaurov, Sereni, Höngen Prêtre 1961 Rèquiem (Mozart) Lipp, Rössel-Majdan, Dermota, Berry Karajan 1963 Missa en Do menor, Mozart Lipp, Ludwig, Dickie, Berry Grossmann 1950 Passió segons Sant Mateu, Bach Lipp, Ludwig, Wunderlich, Berry Böhm 1961 Novena Simfonia, Beethoven Lipp, Boese, Wunderlich, Crass Klemperer 1961 Novena Simfonia, Beethoven Lipp, Dickie, Höffgen, Frick Schuricht 1956 Novena Simfonia, Beethoven Lipp, Patzak, Höngen, Weber Horenstein 1950 Un Rèquiem alemany, Brahms Lipp, Waechter Klemperer 1956 Faust (Gounod) Gounod Lipp (Marguerite), Kmentt, Uhde, Waechter, Höngen Prêtre 1963 Un Rèquiem alemany, Brahms Lipp, CrassSawallisch 1965 Les Contes d'Hoffmann, Offenbach Lipp (Olympia), Schock, Mödl, Trötschel Szenkár 1953 La bohème, Puccini Eipperle, Lipp (Musetta), Terkal, Poell Krauss 1952 La bohème, Puccini Lipp (Mimi), Anton Dermota Krips 1965 Orfeu i Eurídice, Gluck Lipp (Euridice), Ludwig, Schädle Krips 1965 Fra Diavolo, Auber Lipp (Zerline), Schock, Pease, Zollenkopf Schüchter 1954 Martha, Flotow Lipp (Lady Harriet), Kmentt, Plümacher Schüchter 1951 Pagliacci, Leoncavallo Lipp (Nedda), Hopf, Pease, Braun Sawallisch 1954 Die Fledermaus, Strauß Güden, Lipp (Adele), Dermota, Patzak Krauss 1950 Die lustigen Weiber von Windsor, Nicolai Lipp (Frau Fluth), Rössl-Majdan, Nissen, Schädle, Terkal Schüchter 1953 Die Fledermaus Strauß Scheyrer, Lipp (Adele), Terkal Otto Ackermann 1959 Die Fledermaus, Strauß Lipp (Rosalinde), Holm, Schock Stolz 1966 Wiener Blut, Strauß Güden, Lipp (Pepi), Gruber, Schock Stolz 1967 Der Vogelhändler, Zeller (Querschnitt) Zadek, Lipp (Christl), Patzak Paulik 1955 Ein Walzertraum, O. Straus (Extraits) Schock, Lipp (Franzi) Stolz 1967 Výleti pánĕ Broučkovy, Janáček Wunderlich, Fehenberger, Lipp Keilberth 1959 Der Bettelstudent, Millöcker Lipp (Laura), Rethy, Rosette Anday, Christ, Waechter Paulik 1951 Die lustige Witwe, Lehár Lipp (Hanna), Grundén, Mottl Paulik 1958 Der Bettelstudent, Millöcker Lipp (Laura), Schädle, Töpper, Terkal, Böhme Schmidt-Boelke 1956 Siegfried, Wagner Aldenhoff, Varnay, Lipp (Waldvogel) Karajan 1950 Fidelio, Beethoven Nilsson, Vickers, Lipp (Marzelline), Unger Karajan 1960 Fidelio, Beethoven Nordmo Løvberg, Lipp (Marzelline), Dickie Karajan 1961 Faust, Gounod Lipp (Marguerite), Domingo, Siepi, Sereni Märzendorfer 1968 Der Rosenkavalier (Extractes), Strauss Rysanek, Lipp (Sophie), Seefried, Wunderlich André Cluytens 1966 Der Rosenkavalier, Strauss Tomowa-Sintow, Baltsa, Perry, Lipp (Leitmetzerin) Karajan 1984 Der Rosenkavalier, Strauss Leonie Rysanek, Irmgard Seefried, Lipp (Sophie) Cluytens 1966 Gianni Schicchi, Puccini Fischer-Dieskau, Lipp (Nella) Erede 1975

Distincions 1966 : Medalla Nicolai de l'Orquestra Filharmònica de Viena 1977 : Medalla d'or de la Ciutat de Viena 1982 : Membre honorari de l'Òpera Estatal de Viena 2004 : Medalla d'or pels serveis tributats al Land de Viena

Font de traducció Pàgina traduïda a partir de les equivalents francesa i alemanya.

Referències

Categoria:Sopranos austríaques Categoria:Sopranos que han actuat al Liceu Categoria:Cantants vienesos Categoria:Alumnes del Mozarteum Categoria:Morts a Baviera Categoria:Professors del Mozarteum Categoria:Morts el 2019 Categoria:Nascuts el 1925