és una guionista i directora de cinema catalana.
Biografia Estudis i primers treballs Tot i néixer el 1986 a Barcelona, va créixer a les Planes d'Hostoles (La Garrotxa). La sida li havia pres els seus pares quan tenia sis anys i se'n va anar a viure amb els oncles i amb una cosina, de nom Berta. Aquesta experiència va ser la base del seu primer llargmetratge.
Va graduar-se en comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2009, després de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, on va fer els seus primers curts, Women i Lovers, en col·laboració amb Marco Businaro.
El 2010 va fer un màster en Innovació i Qualitats Televisives, organitzat per Televisió de Catalunya, on va realitzar el capítol pilot d'una sèrie de ficció titulada La clínica, amb la participació dels actors Miquel Sitjar i Anna Casas. A La Clínica, un home de mitjana edat es desperta de cop i volta en una estranya clínica geriàtrica sense saber qui és. A poc a poc anirà descobrint el seu passat i desentranyant els misteris que amaguen l'equip de metges i pacients del centre. El 2011, amb el suport d'una beca de l'Obra Social de la Caixa, va anar a estudiar a la London Film School. Allí va escriure i dirigir el documental Born positive —sobre joves nascuts amb el VIH— i els curts Lipstick —on dos nens s'enfronten a la mort de l'àvia— i Les petites coses —on narra la relació entre la seva àvia i la seva tia. Tots dos curtmetratges van ser seleccionats per diversos festivals internacionals. L'any 2015 va estrenar el curtmetratge experimental Llacunes, creat a partir de les cartes de la seva mare, Neus Pipó, una figura que apareixerà també a la seva primera pel·lícula i en altres obres de la seva carrera.
Opera prima: Estiu 1993 El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que, segons l'autora, té com a objectiu respondre el dubte de com explicar la mort a un menor i com entendre el que està passant al seu voltant des dels silencis i els gestos.
És un guió autobiogràfic escrit per la mateixa Carla Simón, que narra la seva infància: amb sis anys és adoptada pels oncles materns, ja que la seva mare acaba de morir de la sida, la mateixa malaltia que havia mort el seu pare tres anys abans. La pel·lícula planteja des de la mirada de la nena el difícil procés d'adaptació a la família d'adopció. Les dues nenes protagonistes són interpretades per Laia Artigas, en el paper de Frida (assimilada a la mateixa Carla Simón), i Paula Robles, en el paper de la seva cosina petita, amb David Verdaguer i Bruna Cusí com els oncles que l'acullen en aquesta nova família. esquerra|miniatura|Simón, a la cerimònia dels premis Gaudí de 2020 La cinta va rebre nombrosos premis i nominacions: a la Berlinale (premis a millor opera prima i Gran Premi de la secció Generació Kplus), al Festival de Màlaga de cinema espanyol (Premi Dunia Ayaso i Bisnaga d'Or), al FIC-CAT (Premi del Jurat i Premi de la Crítica), al Festival Internacional de Cinema d'Istanbul (Premi especial del jurat) o al Festival Internacional de Cinema Independent de Buenos Aires (millor direcció). També va obtenir el Gaudí a la millor direcció, el Goya a la millor direcció novella, i el Premi Ciutat de Barcelona 2017 d'Audiovisuals per la seva excel·lència tècnica i artística i, especialment, pel treball que va fer amb les actrius. El setembre del 2017, la pel·lícula va ser escollida per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya per representar Espanya als Premis Oscar.
L'any 2019 va treure a la llum el curtmetratge Después también, que va rebre nombrosos premis i nominacions: als Premis Gaudí (nominació al millor curtmetratge) i Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias (secció curts), entre d'altres.
En forma de conversa epistolar filmada, Carla Simón i la cineasta xilena Dominga Sotomayor van parlar sobre cinema, el present i el passat familiar, l'herència i la maternitat en el curtmetratge documental Correspondència (2020). El treball va inaugurar el festival Filmets d'aquell any.
El 2020 va rebre un Premi Nacional de Cultura, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, com a «reconeixement a professionals que són referents per a les generacions més joves». Segons el CoNCA, «Simón ha esdevingut una clara font d'inspiració per a tota una fornada de directores catalanes». Aquell any també va codirigir amb Àlex Rigola el capítol «Vania» de la sèrie Escenario 0 (HBO), on adapta l'obra de teatre L'oncle Vània d'Anton Txékhov.
Des del juny del 2021 forma part de la nova Junta de l'Acadèmia del Cinema Català, presidida per la directora Judith Colell i Pallarès.
Os d'Or per a Alcarràs La pel·lícula Alcarràs va guanyar l'Os d'Or al millor film a la Berlinale del 2022. D'aquesta manera, Simón es va convertir en la primera cineasta catalana a assolir aquest reconeixement. En recollir el premi va dedicar-lo a la seva família, que cultiva préssecs al Baix Segre.
Simón també ha escrit el guió del que es preveu que sigui el seu tercer llargmetratge.
El 2025 va ser inclosa a la llista Forbes de les cent dones més influents de Catalunya.
Vida personal Manté una relació de parella amb en Valentí Canadell, amb qui ha tingut dos fills: el Manel, nascut el juny del 2022, i la Mila, nascuda el juliol del 2025. Viuen al Masnou.
Filmografia Direcció miniatura|Simón, al centre, amb la productora María Zamora i l'actriu Bruna Cusí 2009 – Lovers 2009 – Women 2012 – Born positive 2013 – Lipstick 2014 – Les petites coses 2017 – Estiu 1993 2018 – Después también 2020 – Correspondència, codirigida amb Dominga Sotomayor 2022 – Alcarràs 2022 – Carta a mi madre para mi hijo 2025 – Romería Guionista 2012 – Born positive (documental) 2013 – Lipstick (curtmetratge) 2017 – Estiu 1993 (llargmetratge) 2018 – Después también (curtmetratge), coguionista amb Aina Clotet 2022 – Alcarràs (llargmetratge), coguionista amb Arnau Vilaró 2022 - Carta a mi madre para mi hijo (curtmetratge)
Distincions personals 2020: Premi Nacional de Cultura 2023: Premio Nacional de Cinematografía 2025: Creu de Sant Jordi
Premis Més enllà de reconeixements i mèrits en l'àmbit artístic, l'any 2025 va rebre la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, com a reconeixement a la seva tasca.
Premis Gaudí +AnyCategoriaPel·lículaResultat2018Millor pel·lículaEstiu 1993Millor direccióMillor guió2020Millor curtmetratgeDespués también2023Millor pel·lículaAlcarràsMillor guióMillor direcció2026Millor direccióRomeríaMillor guió adaptat
Premis Goya +AnyCategoriaPel·lículaResultat2018Millor guió originalEstiu 1993Millor direcció novell2023Millor guió originalAlcarràsMillor direcció2024Millor curtmetratge de ficcióCarta a mi madre para mi hijo
Referències
Vegeu també
Elena Martín i Gimeno Mar Coll Anna Giralt Gris
Categoria:Directors de cinema barcelonins Categoria:Guionistes barcelonins Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona Categoria:Premis Nacionals de Cultura 2020 Categoria:Guanyadors del premi Gaudí a la millor direcció Categoria:Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Categoria:Alumnes de la London Film School Categoria:Premis Núvol de 2017 Categoria:Cinema en català Categoria:Creus de Sant Jordi 2025 Categoria:Espanyols d'ascendència gallega Categoria:Guanyadors del premi Gaudí al millor guió Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor director novell Categoria:Guionistes gallecs Categoria:Directors de cinema gallecs Categoria:Guionistes catalans del sud del segle XXI Categoria:Guionistes catalans del sud del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX