miniatura|Façana de l'antic edifici de l'església Baptista negra més antiga a Lexington (Kentucky). El terme Església negra es refereix a esglésies protestants que actualment o històricament han estat dirigides a congregacions predominantment negres als Estats Units. Mentre que algunes esglésies negres pertanyen a les denominades «afroamericanes», com l'Església Episcopal Metodista Africana (AME), moltes esglésies negres són membres de denominacions predominantment blanques, com l'Església Unida de Crist —que es va desenvolupar a partir de l'Església Congregacional de Nova Anglaterra.
La major part de les primeres congregacions i esglésies negres formades abans de 1800 van ser fundades per negres lliures —per exemple, a Filadèlfia a Pennsylvània; Església Baptista d'Springfield (Augusta (Geòrgia)); Petersburg (Virgínia de l'Oest); i Savannah (Geòrgia)."Gillfield Baptist Church, Petersburg, Virginia" , Virginia Commonwealth University Library, 2008, accessed 22 Dec 2008 L'església Baptista negra més antiga a Lexington (Kentucky) i la tercera més antiga als Estats Units, va ser fundada al voltant de 1790 per l'esclau Peter Durrett.H. E. Nutter, A Brief History of the First Baptist Church (Black) Lexington, Kentucky, 1940, accessed 22 Aug 2010
Després que l'esclavitud als Estats Units va ser abolida, les actituds segregacionistes tant en el Nord com en el Sud van desanimar i fins i tot van impedir que els afroamericans es reunissin en les mateixes esglésies que els blancs. Els negres alliberats van establir amb freqüència congregacions i instal·lacions eclesiàstiques separades dels seus veïns blancs, que sovint eren els seus antics amos. Aquestes noves esglésies van crear comunitats i pràctiques d'adoració que eren culturalment diferents d'altres esglésies, incloent formes úniques i potenciadores del cristianisme amb les tradicions espirituals africanes.
Les esglésies afroamericanes han estat durant molt de temps centre de les comunitats, servint com a llocs escolars en els primers anys després de la Guerra Civil, assumint funcions de benestar social, com proveir als indigents, i establint escoles, orfenats i presons. Com a resultat, les esglésies negres han fomentat fortes organitzacions comunitàries i han proporcionat un lideratge espiritual i polític, especialment durant el moviment afroamericà pels drets civils.
Història miniatura|Església Baptista afroamericana, Carolina del Sud. Els predicadors evangèlics baptistes i metodistes van viatjar pel sud dels Estats Units en el Gran Despertar de finals del . Van fer una crida directa als esclaus i alguns milers d'ells es van convertir. Els negres van trobar oportunitats de tenir papers actius en noves congregacions, especialment en l'Església Baptista, on els esclaus van ser nomenats líders i predicadors. En ser escoltats, els esclaus van desenvolupar les seves pròpies interpretacions de les Escriptures i van trobar inspiració en històries d'alliberació, com la Fugida a Egipte. L'esclau i predicador baptista Nat Turner, va inspirar una rebel·lió armada, en un aixecament que va matar uns 50 persones blanques entre homes, dones i nens a Virgínia.
Tant els negres lliures com els esclaus més nombrosos van participar en les primeres congregacions baptistes negres fundades a la vora de Petersburg, Virgínia, Savannah, Geòrgia i Lexington, Kentucky, abans de 1800. Els esclaus Peter Durrett i la seva esposa van fundar la primera Església Baptista Africana a Lexington, al voltant de 1790. La congregació tenia prop de 290 fidels abans de la mort de Durrett el 1823.Robert Hamilton Bishop's An Outline of the history of the church in the state of Kentucky, during a period of forty years (containing the memoir of Rev. David Rice), T. T. Skillman, 1824, p. 230–233
Després de les revoltes d'esclaus a començaments del , incloent la rebel·lió de Nat Turner el 1831, Virgínia va aprovar una llei que exigia que les congregacions negres només es reunissin en presència d'un ministre blanc. Altres estats van restringir igualment les esglésies negres o l'assemblea de negres de grans grups sense supervisió de blancs. Tanmateix, les congregacions baptistes negres en les ciutats van créixer ràpidament i els seus membres van créixer en diversos centenars en cadascuna, abans de la Guerra Civil dels Estats Units. Encara que la major part d'ells eren dirigits per negres lliures, la majoria dels seus membres eren esclaus. A les zones de plantació, els esclaus organitzaven esglésies subterrànies i reunions religioses ocultes, l'«església invisible», els esclaus eren lliures per mesclar el cristianisme evangèlic amb les creences africanes i els ritmes africans. Amb el temps, molts van incorporar himnes metodistes de John Wesley, cançons de gospel i espirituals.Rosemary Skinner Keller (2006), "Encyclopedia of Women and Religion in North America: Women and religion: methods of study and reflection", Indiana University Press, p. 997 Les esglésies subterrànies van proporcionar un refugi psicològic del món blanc. Els espirituals van donar als membres de l'església una manera secreta de comunicar-se i, en alguns casos, planejar la rebel·lió.
Els esclaus també van aprendre sobre el cristianisme assistint als serveis dirigits per un predicador blanc o supervisats por una persona blanca. En el Sud fins al Gran Despertar, la majoria dels esclavistes, si practicaven cap cristianisme era l'anglicà. Encara que en els primers anys del Primer Gran Despertar, els predicadors metodistes i baptistes van advocar per la manumissió dels esclaus i l'abolició, en les primeres dècades del , sovint havien trobat formes de donar suport a la institució. En llocs on els blancs supervisaven l'adoració i l'oració, usaven l'histories de la Bíblia que reforçaven la permanència de la gent en els seus llocs de la societat, instant als esclaus a ésser lleials i a obeir els seus amos. Les capelles metodistes i baptistes van ser fundades entre moltes de les comunitats més petites i plantacions.Anne H. Pinn, Fortress Introduction to Black Church History, Minneapolis, Minnesota: Augsburg Fortress, 2002, p. 2 Durant les primeres dècades d'aquest mateix segle, van utilitzar històries com la Maledicció de Cam per justificar-se l'esclavitud a ells mateixos. Van promoure la idea que esclaus lleials i treballadors serien recompensats en l'altra vida. De vegades els esclaus van establir les seves pròpies escoles sabàtiques per parlar sobre les Escriptures, els que eren alfabetitzats van intentar ensenyar a d'altres a llegir.
Els negres lliures miniatura|Una postal d'un baptisme de riu a New Bern, Carolina del Nord, al voltant de 1900. Els negres lliures tant en les ciutats del nord com del sud van formar les seves pròpies congregacions i esglésies abans del final del . Van organitzar congregacions i esglésies negres independents, per practicar la religió a part de la supervisió blanca. Juntament amb esglésies blanques oposades a l'esclavitud, els negres lliures a Filadèlfia van proporcionar ajut i consol als esclaus que van escapar i van ajudar a tots els nou-vinguts a adaptar-se a la vida de la ciutat.
El 1787 a Filadèlfia, l'església negra va néixer de la protesta i la reacció revolucionària al racisme. Ressentits de ser relegats a una galeria segregada a l'Església Metodista de Sant Jordi, els predicadors metodistes Absalón Jones i Richard Allen, i d'altres membres negres, van deixar l'església i van formar la Societat Africana Lliure. Va ser al principi no confessional i va prestar ajut mutu a la comunitat negra lliure. Amb el temps, Jones va començar a dirigir els serveis episcopals allà. Va dirigir a la majoria dels seus membres a crear l'Església africana, en la tradició episcopal.
A la tardor de 1792, diversos líders negres van assistir als serveis en l'Església Metodista de Sant Jordi, què recentment havien ajudat a agrandir l'edifici. Als feligresos negres els van dir que s'assentessin a dalt en la nova galeria. Quan van seure erròniament en una àrea no designada per als negres, van ser remoguts per la força dels seients que havien ajudat a construir. Segons Allen, "... tots vàrem sortir de l'església en un sol cos, i ja no tenien la plaga de nosaltres". Mentre ell i Jones dirigien diferents denominacions, van continuar treballant estretament junts i amb la comunitat negra de Filadèlfia... Va ser acceptada com a parròquia i el 17 de juliol de 1794 es va convertir en l'Església Episcopal Africana de Sant Tomàs. Jones l'any 1802 va ser el primer sacerdot negre ordenat en l'Església Episcopal.
Petersburg tenia dues de les congregacions negres més antigues del país, totes dues organitzades abans de 1800 com a resultat del Gran Despertar: la Primera Església Baptista (1774) i l'Església Baptista de Gillfield (1797). Cada congregació es va traslladar de les zones rurals a la ciutat de Petersburg als seus propis edificis a començaments del . Les seves dues congregacions baptistes negres van ser les primeres d'aquesta denominació a la ciutat i van créixer ràpidament."Civil War history lesson: Petersburg, Virginia, embraces and expands its past", Boston.com, 9 Març 2005, accessed 8 de setembre de 2017"First Baptist Church, Petersburg" , African American Heritage, accessed 8 de setembre de 2017
A Savannah (Geòrgia), va ser organitzada una congregació baptista negra l'any 1777, per George Liele. Un antic esclau, que havia estat convertit pel ministre baptista Matthew Moore. La seva primera predicació va ser encoratjada pel seu mestre, Henry Sharp. Sharp, era un diaca baptista i lleialista, que va alliberar a Liele abans que comencés la Guerra de la Independència dels Estats Units. Liele havia estat predicant als esclaus de les plantacions, quan es va dirigir a Savannah, on va organitzar una congregació."George Liele", Africans in America, PBS, accessed 8 de setembre de 2017 Després de 1782, quan Liele va deixar la ciutat, Andrew Bryan va conduir el que es va conèixer com la Primera Església Baptista Africana. Cap a 1800 l'església tenia 700 membres, i cap a 1830 havia crescut a més de 2400 membres. Aviat va generar dues noves congregacions negres a la ciutat.
Abans de 1850, la primera congregació Baptista africana a Lexington, Kentucky va créixer a 1.820 membres, fent-se la més gran en aquest estat. Això va succeir sota la direcció del seu segon pastor, London Ferrill, un negre lliure, i va ser alhora que Lexington s'estava ampliant ràpidament com a ciutat. El primer Baptista africà va ser admès en l'associació baptista d'Elkhorn el 1824, on havien estat sota la supervisió de congregacions blanques. El 1841, l'Església Catòlica de Sant Agustí va ser establerta per la comunitat criolla de Nova Orleans. Aquesta església és la parròquia catòlica negra més antiga dels Estats Units. El 1856 el primer Baptista africà va construir una gran església en arquitectura italianitzant, que va ser agregada al Registre Nacional de Llocs Històrics el 1986. Al 1861, la congregació tenia 2.223 membres.John H. Spencer, A History of Kentucky Baptists: From 1769–1885, Vol. II, Cincinnati, OH: J.R. Baumes private printing, 1886, p. 657, accessed 8 de setembre de 2017
Reconstrucció
miniatura|Sortida d'una església negra a Little Rock, Arkansas, 1935. miniatura|Assistents a l'església a Heard County, Geòrgia, 1941. Després de l'emancipació, les esglésies del nord fundades per negres lliures, així com les de denominacions predominants blanques, van enviar missions al sud per ministrar als esclaus acabats d'alliberar, també per ensenyar-los a llegir i escriure. Per exemple, el bisbe Daniel Payne de l'església AME va regressar a Charleston, Carolina del Sud per l'abril de 1865 amb nou missioners. Va organitzar comitès, associacions i professors per arribar als lliberts en tot el camp. En el primer any després de la guerra, l'Església Episcopal Metodista Africana (AME) en va guanyar 50.000 congregats."Daniel Payne", This Far by Faith, PBS, 2003, 8 de setembre de 2017.