Elocució és l'estudi de la parla formal respecte la pronunciació, la gramàtica, l'estil i el to.
Història En la retòrica occidental clàssica, l'elocució va ser una de les cinc disciplines fonamentals de la pronunciació, amb atenció no només a la dicció adequada, sino també a l'ús dels gestos i l'èmfasi.
L'elocució va sorgir com una disciplina formal al amb William Enfield, l'actor Thomas Sheridan i el seu fill Richard Brinsley Sheridan. Un altre actor, John Walker, publicà Elements of Elocution el 1781.
A principis del l'elocució esdevingué una disciplina científica amb James Rush i la seva The Philosophy of the Human Voice (1827) i Richard Whately i els seus Elements of Rhetoric (1828), més tard amb Alexander Melville Bell i A New Elucidation of Principles of Elocution (1849) and Visible Speech (1867).
Principis de l'elocució I. Articulació II. Inflecccions III. Accent i Èmfasi IV. Instrucccions per a la lectura de versos V. La Veu VI. Els Gestos
Referències
Enllaços externs Digital library of old American textbooks An article on oratory in 19th century education Digital facsimile of A.A. Griffith's Lessons in Elocution, 1865 Digital Book Lessons in Elocution by William Scott, 1820 Paintings 2015
Categoria:Retòrica