La crisi constitucional espanyola de 2017 es refereix al conflicte polític i judicial entre el Govern Espanyol i la Generalitat de Catalunya per la preparació, l'organització i la crida al referèndum sobre la independència de Catalunya durant l'estiu i la tardor de 2017. Aquesta crisi va començar just després de l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la que es coneix com a Llei del Referèndum el 12 de setembre, quan el Tribunal Constitucional va suspendre-la en acceptar el recurs del 8 de setembre del govern espanyol de Mariano Rajoy. Aquesta admissió a tràmit i la suspensió de la llei van anar acompanyades de la suspensió de la llei de transitorietat jurídica i l'acceptació de la petició per tal que el Tribunal advertís més de 1.000 persones del fet que no podien col·laborar amb el referèndum. Aquests avisos incloïen tots els 947 batlles catalans i diversos alts càrrecs i directors generals. La resposta del president de la Generalitat Carles Puigdemont va ser la declaració que cap dels tribunals espanyols podrien evitar el referèndum de l'1 d'octubre i que els preparatius continuaven tirant endavant.
Antecedents Retallades a l'estatut de 2006
Consulta sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Diverses fases de la crisi Suspensió i il·legalització de la llei de referèndum A l'endemà de la publicació de la llei de referèndum al DOGC, el govern de Mariano Rajoy va presentar-hi recurs al Tribunal Constitucional juntament amb recursos contra el decret de convocatòria, contra el decret de mesures complementàries i contra l'acord del Parlament que designa la Sindicatura Electoral. En la petició també s'incloïa una petició a l'alt tribunal perquè advertís més de 1.000 persones que no podien col·laborar amb la preparació del referèndum. Aquestes persones advertides són els 947 batlles de Catalunya, tots els membres del Govern de Catalunya i diversos alts càrrecs.
Aquests recursos van ser admesos a tràmit pel Tribunal Constitucional el dia 13 de setembre i, per tant, la llei i els decrets van quedar suspesos i sense efecte. El Tribunal també va acceptar de notificar-ho als 947 alcaldes i alts càrrecs.
Abans d'acceptar aquests recursos, el tribunal va desestimar la recusació de tots els membres feta per la presidenta del Parlament Carme Forcadell. En canvi, el tribunal va acceptar la petició d'incident d'execució de sentència que també havia presentat l'executiu espanyol.
Finalment, el dia 17 d'octubre el tribunal constitucional va sentenciar per unanimitat que la llei de referèndum era inconstitucional i l'anul·lava. A la sentència el tribunal també considerava que la llei envaïa competències estatals sobre referèndums i «vulnera la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la nació espanyola». El tribunal concloïa que el Parlament de Catalunya amb l'aprovació d'aquesta llei s'havia situat «al marge del Dret» i «que es nega a si mateix com a autoritat mereixedora d'acatament»
Intervenció de les finances de la Generalitat El dimarts 19 de setembre el Ministeri d'Hisenda espanyol va iniciar els tràmits pel control financer de la Generalitat assumint els pagaments dels serveis essencials i nòmines de la Generalitat enlloc de l'enviament d'uns 1.400 milions d'euros mensuals a la Generalitat. El primer tràmit va ser l'enviament d'una carta a entitats bancàries perquè evitessin qualsevol pagament que fos susceptible de «finançament d'actuacions il·legals, o contràries a les decisions dels tribunals».
Actuació judicial i policial A part de la intervenció del Tribunal Constitucional, altres jutjats de diferents instàncies van iniciar procediments relacionats amb la preparació del referèndum.
Primeres actuacions El dia 8 de setembre el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va presentar dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Govern i la Mesa del Parlament pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, tal com havia anunciat el dia abans el fiscal general de l'estat José Manuel Maza. Aquestes querelles incloïen la petició de fiança per als membres del Govern així com una petició perquè s'enviés una notificació a tots els batlles de Catalunya perquè impedissin que es facilités «cap recurs personal o material, incloent-hi locals» per a la celebració del referèndum. També es demanava al tribunal que es notifiqués als directors de mitjans de comunicació catalans la prohibició d'inserir publicitat institucional o propaganda del referèndum.
Aquestes querelles van ser admeses pel TSJC el dia 14 de setembre sense acceptar la petició de fiança per als membres del Govern.
El mateix dia, el fiscal general de l'estat va enviar una instrucció al fiscal superior de Catalunya i als fiscals en cap de les províncies catalanes on s'ordenava que reclamessin als cossos de policia (Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil) que intervinguessin en la preparació del referèndum. Aquesta ordre incloïa intervenir els materials per a la seva preparació, com ara urnes, paperetes, sobres electorals, manuals per als membres de les meses, etc.
Investigacions als alcaldes El dia 14 de setembre el fiscal general de l'estat va donar ordre als fiscals catalans perquè obrissin investigacions als 712 alcaldes que van signar el decret a favor del referèndum. En aquesta ordre també es manava als Mossos d'Esquadra que detinguessin els batlles que es neguessin a comparèixer. Diversos penalistes de prestigi van criticar aquesta decisió del fiscal, ja que segons el seu parer el cas ja el porta el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El mateix dia la Fiscalia Superior de Catalunya va presentar una querella contra els presidents de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) Miquel Buch i de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras per contribuir amb actes concrets a la promoció, l'organització i la celebració del referèndum i incorrent en els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics.
Requeriments a mitjans de comunicació El 15 de setembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va notificar a diversos mitjans de comunicació públics i privats catalans que «s'abstinguin d'incloure en el seu mitjà propaganda o publicitat relativa al referèndum de l'1 d'octubre». Entre aquests mitjans hi havia El Nacional, Nació Digital, Directe.cat, El Punt Avui, Vilaweb, Racó Català, TV3 i Catalunya Ràdio. Les notificacions adreçades als directors de cada mitjà van ser entregades en mà per agents de paisà de la Guàrdia Civil. En algunes redaccions els agents van identificar redactors.
Dies després, el 19 de setembre el col·legi de periodistes de Catalunya van demanar la intervenció del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, arran dels darrers esdeveniments que, al seu parer, posaven en perill la professió de periodista i la llibertat d'expressió i d'informació.
Blocatge a Internet Amb la primera querella de la fiscalia superior de Catalunya contra el Govern del dia 8 de setembre al TSJC, ja es va incloure la petició de tancar les webs garanties.cat i la web on es podien inscriure els voluntaris, perquè, segons la fiscalia, incomplien les ordres del tribunal constitucional. El dia 13 de setembre un jutge va ordenar el tancament del domini referendum.cat (no el lloc web) hostatjat per l'empresa informàtica CDMon. Arran del tancament, van anar apareixent diferents dominis alternatius del lloc web, com ara ref1oct.cat o ref1oct.eu. Tot seguit el 15 de setembre es va ordenar tant a la Fundació puntCat com a diferents operadores (com ara Movistar o Vodafone) que bloquessin l'accés a aquests dominis. Diferents iniciatives col·lectives i individuals van anar documentant tècnicament com s'havien produït aquests blocatges per part de les operadores.
Paral·lelament diverses persones a títol individual van anar creant diferents dominis alternatius i rèpliques del lloc web del referèndum, tant en hostatges propis com a la mateixa infraestructura de Github. El dia 23 de setembre, des del TSJC es va autoritzar el blocatge de qualsevol lloc web que es publicités sense cap ordre judicial. Un jove de Burjassot havia estat escorcollat el dia abans per haver fet miralls del lloc web del referèndum i el dilluns 25 un altre jove fou citat a declarar, tot i que va negar-s'hi, per la publicació del domini marianorajoy.cat amb el contingut del lloc web del referèndum. Com a mínim 13 altres joves van estar citats també pels mateixos motius i es van negar a declarar.
El 25 de setembre comencen a blocar-se altres dominis de tercers de llocs web que afavorien la participació o implicació en el referèndum; en concret d'empaperem.cat, volemvotar.cat, de l'ANC i, el 26 de setembre, també d'Alerta Solidària. El 27 de setembre la Guàrdia Civil torna a actuar intervenint el domini cridademocracia.cat d'Òmnium, que en resposta canvia per un altre tot seguit. També tanca el domini prenpartit.cat de la CUP.
El divendres 29 de setembre la jutgessa Mercedes Armas demana a Google que retiri contingut referent al referèndum. Treballadors de l'empresa en una oficina de Barcelona van ser retinguts durant unes hores. En particular va estar afectat l'URL https://play.google.cat/store/apps/details?id=cat.onvotar1oct.onpucvotar de l'aplicació d'Android On Votar 1-Oct.
Alguns dies després del referèndum sobre la independència de Catalunya organitzacions com l'Open Observatory of Network Interference (de la fundació rere Tor) o Qurium van publicar informes descrivint els mètodes de blocatge o les iniciatives d'atacs DDOS que van haver-hi.
Poques hores després de la declaració d'independència del 10 d'octubre, el web de l'Assemblea Nacional Catalana va ser clausurat.
Arran d'aquests fets hi va haver un interès creixent en eines per evitar aquests blocatges, sigui mitjançant l'ús de Xarxes privades virtuals (VPN), la xarxa Tor o aplicacions de missatgeria instantània com ara Signal o Briar.
El dia 3 de novembre va ser acceptada la denúncia davant la Comissió Europea feta per Pirates de Catalunya arran de la censura de webs del referèndum.
Detenció d'alts càrrecs
Dissolució de la Sindicatura Electoral Central El dijous 21 de setembre el Tribunal Constitucional va aprovar per unanimitat imposar multes de fins a 12.000 euros diaris a cada un dels membres de la sindicatura i de 6.000 euros diaris als membres de les sindicatures territorials. Aquesta va ser la primera vegada que l'alt tribunal feia servir l'article 92.5 de la seva llei orgànica modificada l'any 2016.
A l'endemà, la sindicatura va quedar dissolta per tal d'evitar les multes als seus membres. Membres del Govern català van afirmar que la sindicatura ja havia fet bona part de la seva feina i la seva dissolució no afectava els preparatius del referèndum.
Control dels Mossos La fiscalia superior de Catalunya va comunicar en una reunió el dia 24 de setembre als responsables de les forces de seguretat (Mossos, Guàrdia Urbana de Barcelona, Policia Nacional i Guàrdia Civil) que l'encarregat de coordinar tots els cossos amb presència a Catalunya seria el cap del gabinet de Coordinació i Estudis de la secretaria d'estat de Seguretat, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va comunicar després que el cos continuaria complint les ordres de la fiscalia però que la policia catalana depèn de la Generalitat i instava que fos la Comissió de Coordinació Policial de Catalunya qui coordinés les operacions policials.