George Roger Waters (nascut el 6 de setembre de 1943 a Great Bookham, Surrey, Regne Unit) és un músic i compositor britànic de rock and roll conegut per ser cofundador, baixista, vocalista i compositor del grup Pink Floyd, considerat una de les bandes més influents en la història de la música moderna. A Pink Floyd, Waters assumiria el control creatiu de la banda a mitjans dels anys 1970, arribant a ser el compositor principal de les lletres i de gairebé tota la música, després de la marxa de Syd Barrett. A més de ser el baixista, va ser un dels cantants i va experimentar amb sintetitzadors, loops, guitarra elèctrica i acústica. Amb ell, Pink Floyd va aconseguir èxit mundial en la dècada de 1970 gràcies als seus àlbums conceptuals The Dark Side of the Moon, Wish You Were Here, Animals i The Wall. Va deixar la banda en 1985 a causa de diferències creatives i legals amb els altres integrants. Resolta la disputa en 1987, van passar gairebé 18 anys perquè tornés a tocar amb la banda. Cap a 2010, el grup havia venut més de 250 milions de discos; només als Estats Units, 74 milions d'àlbums.
El 1970, va compondre en col·laboració amb Ron Geesin, Music from The Bodi, banda sonora del film documental The Bodi, de Roy Battersby, sobre la biologia humana. Va gravar en estudi quatre discos en solitari: The Pros and Cons of Hitch Hiking (1984), Ràdio K.A.O.S. (1987), Amused to Death (1992) i Is This the Life We Really Want? (2017). En 1986, va contribuir a la banda sonora de la pel·lícula Quan el vent bufa. En 1990, va organitzar un dels concerts amb més assistència de la història, The Wall - Live in Berlin, amb 300 000 espectadors.Según Roger Waters en el DVD The Wall - Live in Berlin: «They stopped charging people when we got to 250-260,000, and like another 100,000 people came in...» («Dejaron pasar a la gente cuando llegamos [a tener] 250-260 000 y como otros 100 000 se sumaron...»)
El 1996, va ser admès en el Saló de la Fama del Rock dels Estats Units i del Regne Unit com a membre de Pink Floyd. Des de 1999 ha fet diverses gires. Des de 1989 va treballar en l'òpera Ça Ira, estrenada en 2005, però que un any abans va tenir el seu prémiere en les celebracions per l'ingrés de Malta a la Unió Europea. El 2 de juliol de 2005, es va reunir amb els seus excompanys de Pink Floyd per al concert benèfic Live 8, l'única aparició de Waters amb la banda des de la seva última actuació feia 24 anys.
El 2010 va donar principi The Wall Live, una gira mundial on interpreta The Wall al complet. Durant aquesta, el 12 de maig de 2011, a The O2 Arena, Gilmour i Mason van tornar a compartir l'escenari amb Waters, Gilmour tocant «Comfortably Numb» i Gilmour i Mason al costat de Waters a «Outside the Wall».
Waters s'ha casat cinc vegades i és pare d'una filla i dos fills. El 2011 es va comprometre amb l'actriu i directora Laurie Durning. Es van casar el 2012 i al setembre de 2015 van començar els tràmits per al seu divorci.
Joventut (1943-1967) Roger Waters, el més jove de dos germans, va néixer a Great Bookham, Surrey, fill d'Eric Fletcher Waters i Mary. El seu pare, net d'un miner del comtat de Durham i destacat líder del Partit Laborista, era mestre d'escola, cristià devot, pacifista i, més tard, membre del Partit Comunista de Gran Bretanya. El 1939, previ a la guerra, Eric Fletcher, pacifista des d'una perspectiva cristiana, va ser declarat objector de consciència, per la qual cosa va conduir una ambulància durant els bombardejos nazis sobre el Regne Unit i durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial. Més endavant, va abandonar el seu pacifisme impulsat per la seva militància comunista i antifeixista i es va unir a la infanteria de l'Exèrcit britànic. Va morir en combat al costat de la Companyia Z, 8è Batalló del Regiment d'Infanteria Royal Fusiliers durant la batalla d'Anzio, Itàlia, el febrer de 1944, quan Roger tan sols tenia cinc mesos. Després de la mort del seu marit, la mare de Roger, Mary, també mestra, es va mudar al costat dels seus dos fills a Cambridge.
Waters va assistir a Cambridge a l'escola Morley Memorial Júnior School i després al Cambridgeshire High School per a nois (li van canviar el nom posteriorment a Hills Road Sixth Form College) on va conèixer a Syd Barrett, mentre que un altre dels seus futurs companys musicals, David Gilmour, vivia a prop i assistia a The Perse School.
Als quinze anys va presidir en nom de Cambridge la Campanya Anual per al Desarmament Nuclear (YCND, en anglès), per la qual va dissenyar pòsters publicitaris, i va participar en l'organització de la mateixa. Tot i ser bon esportista i un membre destacat dels equips de críquet i rugby, segons Waters, a la seva experiència educacional li faltava alguna cosa:
Mentre que Waters va conèixer a Barrett i Gilmour a Cambridge, als altres dos fundadors de Pink Floyd, Nick Mason i Rick Wright, els va conèixer a l'escola d'arquitectura de la Universitat de Westminster, Londres, on va entrar el 1962 després de realitzar una sèrie de proves vocacionals, que deixaven entreveure que podria ser un camp adequat per a ell.
Pink Floyd (1965-1985)
Formació i època Barrett miniatura|Roger Waters tocant amb Pink Floyd en el Refectory Hall de la Universitat de Leeds el 1970. Al llarg del mes de setembre de 1963, Waters i Mason van començar a perdre interès en els estudis, i van decidir mudar-se a un entresòl a Stanhope Gardens, a un local el propietari del qual, Mike Leonard, era tutor a temps parcial al Regent Street Polytechnic. Waters, Mason i Wright van tocar junts per primera vegada el 1963, en una banda completada pel vocalista Keith Noble i el baixista Clive Metcalfe. Es feien dir Sigma 6, encara que a vegades tocaven sota el nom de Meggadeaths. Waters tocava la guitarra rítmica; Mason, la bateria i, Wright, qualsevol teclat que trobés, mentre que la germana de Noble, Sheilagh, col·laborava esporàdicament amb els cors. En els seus inicis van fer actuacions privades i assajaven en un saló de te al soterrani del Regent Street Polytechnic.
Quan Metcalfe i Noble van abandonar el grup per a formar una altra banda el setembre de 1963, la resta va demanar a Barrett i al guitarrista Bob Klose que s'unissin al grup. El gener de 1964 la banda va començar a dir-se The Abdabs o The (Screaming) Abdabs. Durant el període tardorenc de 1964 van usar diversos noms; Leonard's Lodgers, The Spectrum Five i finalment, The Tea Set. En algun moment de la tardor de 1965, The Tea Set van començar a dir-se The Pink Floyd Sound, després The Pink Floyd i finalment, Pink Floyd.
A principis de 1966 Barrett s'havia convertit en el guitarrista, principal compositor i líder de Pink Floyd. Del seu àlbum debut The Piper at the Gates of Dawn, llançat a l'agost de 1967, va compondre o va coescriure totes les cançons, excepte una. Waters va contribuir a l'àlbum amb la cançó «Take Up Thy Stethoscope and Walk», la seva primera composició en solitari fins avui. No obstant això, finals de 1967, els problemes mentals de Barrett i el seu creixent comportament erràtic, el van incapacitar «conscient o inconscientment» per a continuar sent el guitarrista líder i compositor principal de la banda. Va arribar un moment en què treballar amb Barrett era massa difícil, per la qual cosa al començament de març de 1968 Pink Floyd va mantenir una reunió amb els seus mànagers Peter Jenner i Andrew King de la productora Blackhill Enterprises per a discutir sobre el futur del grup. Després de les negociacions, Barrett va acceptar abandonar Pink Floyd i la banda va arribar a un acord amb Blackhill Enterprises perquè aquest pogués continuar cobrant per les «activitats passades». El nou mànager de la banda, Steve O'Rourke, va fer un anunci públic sobre la marxa de Barrett i l'arribada de David Gilmour a l'abril de 1968. El 1969, Waters es va casar amb la seva parella de tota la vida Judy Trim; no van tenir fills i es van separar en 1976.
Època Waters miniatura|Pink Floyd tocant Dark Side of the Moon a l'Earls Court el 1973. Després de la sortida de Barrett el març de 1968, Waters va omplir el buit prenent les regnes de la direcció artística de Pink Floyd. Es va convertir en el principal compositor i lletrista, a més de compartir les labors de vocalista amb Gilmour. Waters va compondre la majoria de les lletres dels cinc discos de Pink Floyd previs a la seva marxa, començant amb The Dark Side of the Moon (1973) i acabant amb The Final Cut (1983), mentre exercia cada vegada més el control sobre la banda i la seva música. The Dark Side of the Moon és un dels discos més reeixits del rock contemporani de tots els temps. Va romandre en les llistes 749 setmanes (catorze anys), sent així l'àlbum que més temps ha romàs en llistes de la història. El 2004 continuava venent unes 8.000 unitats per setmana. Segons el biògraf de Pink Floyd Glen Povey, Dark Side és el tercer disc més venut a nivell mundial i el vint-i-unè més venut als Estats Units.
Waters va produir idees temàtiques que es van convertir en l'espina dorsal dels àlbums conceptuals The Dark Side of the Moon (1973), Wish You Were Here (1975), Animals (1977) i The Wall (1979) —composts en la seva major part per Waters— i The Final Cut (1983) —compost íntegrament per ell. Un tema recurrent en els seus treballs és la guerra i els seus costs i la mort del seu pare en combat amb cançons com a «Corporal Clegg» del disc A Saucerful Of Secrets, «Free Four» de Obscured By Clouds, «Us and Them» de The Dark Side of the Moon o «When the Tigers Broke Free», composta per a la pel·lícula The Wall de 1982, inclosa més endavant al costat de «The Fletcher Memorial Home» a The Final Cut, àlbum dedicat a la memòria del seu pare. La temàtica i composició de The Wall va estar influïda per la seva educació dins d'una societat britànica plena d'homes desgastats per la Segona Guerra Mundial.
Waters va compondre gairebé tot The Wall, basat en gran part en la vida personal del músic. El disc ha venut més de 23 milions de còpies només als Estats Units i segons la RIAA és un dels tres més venuts de la història del país. Pink Floyd va contractar a Bob Ezrin per a la coproducció del mateix i al dibuixant Gerald Scarfe per a crear la portada. La banda va tocar per última vegada en directe The Wall el 16 de juny de 1981, a l'Earls Court, Londres, en la que va ser la última aparició de Waters amb Pink Floyd fins a la breu reunió del 2 de juliol de 2005 per al concert Live 8 a l'Hyde Park de Londres, 24 anys després.
miniatura|El porc volador patentat que Roger Waters continua usant en els seus concerts