miniatura|Lapidació La lapidació és un mitjà d'execució arrelada des de l'antiguitat en la tradició jueva, consistent que els assistents llancin pedres contra el reu fins a matar-lo. Com que una persona pot suportar cops forts sense perdre el coneixement, la lapidació pot produir una mort molt lenta.
Això provoca un major sofriment en el condemnat, i per aquest motiu és una forma d'execució que es va abandonar progressivament a mesura que s'anaven reconeixent els drets humans, juntament amb mesures com la tortura.
El llibre Deuteronomi de la Bíblia, l'esmenta com a pena per al delicte d'apostasia i d'adulteri. A l'Alcorà ans al contrari, no s'esmenten les lapidacions. Però va ser aplicada ja pel segon califa de l'Islam, Úmar ibn al-Khattab, i va romandre incorporada a la jurisprudència musulmana posterior. Actualment, aquest procediment encara és vigent a l'Aràbia Saudita, el Pakistan, Sudan, l'Iran, el Iemen, els Emirats Àrabs Units, Brunei i alguns estats de Nigèria tots de majoria musulmana, especialment per castigar les dones que mantenen relacions sexuals il·legals. Criticat pel Parlament Europeu, el govern de Brunei ha demanat «respecte, tolerància i comprensió» per les seves «tradicions».
La lapidació sol executar-s amb el reu enterrat fins al coll o lligat d'alguna manera mentre una multitud de gent hi llença pedres.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Mètodes d'execució