o La princesa encantada és una pel·lícula japonesa d'aventures fantàstiques d'anime de 1968. És el debut de la pel·lícula de direcció d'Isao Takahata i també hi va col·laborar Hayao Miyazaki. El príncep valent va marcar el començament de la seva associació que duraria durant els següents 50 anys en nombrosos estudis d'animació.

La pel·lícula ha tingut dos doblatges en català, un estrenat el 12 de gener del 1991 i un altre estrenat el 13 de febrer del 1993, tots dos a TV3.

L'equip de producció principal dEl príncep valent incloïa Takahata (director), Yasuo Otsuka (director d'animació), Miyazaki (disseny d'escenes, animació principal), Yasuji Mori (animació principal), Reiko Okuyama (animació principal) i Yoichi Kotabe (animació principal). Aquest grup va contribuir als dissenys, les idees de la història i els storyboards; tots excepte Takahata —que no és animador— van contribuir als dissenys dels personatges. Akemi Ota, Masatake Kita i Sadao Kikuchi van ser els animadors principals restants, però no van aportar gaires idees a la pel·lícula.

Sinopsi En Hols, un noi menut i orfe que rep d'un gegant la magnífica Espasa del Sol per defensar-se de l'atac d'uns llops empesos pel monstre Grunwald, obeeix l'encàrrec que, poc abans de morir, li fa el seu pare: lluitar contra el monstre, que té terroritzat el poble. En Hols es fa amic de l'osset Koro i mata un peix gegant que en Grunwald havia enviat per intimidar la gent. Els dos companys recullen la Hilda, una noia que troben abandonada en un poble desert, sense saber que és germana d'en Gunwald. Ella, tot i estimar en Hols, intenta matar-lo seguint les ordres del seu germà.

Personatges

Veu: Fisako Ōkata (japonès), Víctor Pi (català, 1991), Roser Aldabó (català, 1993) 14 anys. Va créixer lliurement en plena natura. Té una personalitat directa i rarament desconfia dels altres. Té tendència a prendre la iniciativa davant dels vilatans i a intentar resoldre els problemes pel seu compte. Seguint el darrer desig del seu pare, deixa la seva llar familiar per buscar la persona que ha de ser la seva companya. Pronunciat /ˈildə/ al doblatge de 1991. Veu: Etsuko Ichihara (japonès), Pilar Morales (català, 1993) 15 anys. Una noia solitària. La germana petita del dimoni Grunwald,supervivent del poble destruït per el. Possessora de vida eterna gràcies a la Perla de la Vida que l'hi va atorgar. Captiva els cors de la gent amb la seva cançó, però no pot cantar la cançó del seu propi cor. Fa de minyona de Grunwald, i sembra la discòrdia entre la gent. Està constantment dividida entre el cor humà i el cor de dimoni.

Veu: Kanjiro Hira (japonès), Carles Sales (català, 1991), Eduard Itchart (català, 1993) Un dimoni que manipula la neu i el gel i habita en un castell de gel. Inspira sospita i desconfiança a la gent, i ha destruït innombrables pobles. Utilitza el Llop de Plata, el Gran Aligot, la Gran Barracuda i la Hilda per portar la desolació a la humanitat. Recluta humans que li són afins i els utilitza com a germans petits. Dona a la Hilda la Perla de la Vida. Pare d'en Hols Veu: Hisashi Yokomori (japonès) 55 anys. Un supervivent d'un poble destruït pel dimoni. Va abandonar el seu poble i va fugir en vaixell per amor d'en Hols. Cria en Hols tot sol en una cabana convertida a partir d'un vaixell. Es penedeix de no haver ensenyat a en Hols a viure en comunitat. Al seu llit de mort, entrega la seva destral a en Hols i li deixa un últim missatge: «Torna amb la teva gent, els teus amics».

Veu: Tadashi Yokouchi (japonès), Enric Arquimbau (català, 1991), Albert Díaz (català, 1993) Un gegant fet de roca. La part del seu cap que en un humà seria els cabells està coberta d'arbres. Estava enterrat a terra, dormint la migdiada. Dona a en Hols l'Espasa del Sol que tenia clavada a l'espatlla. Profetitza: «Només aquell que refongui l'"Espasa del Sol" i la domini serà anomenat el "Príncep del Sol". En la batalla contra Grunwald, es posa del costat dels humans i derrota el Mamut de Gel. Fa un forat a la paret del Castell de Gel, cosa que fa inundar el castell de llum solar. Pronunciat /ˈpɔ.tum/ Veu: Ayako Hori (japonès), Maria Moscardó (català, 1991), Mayte Supervia (català, 1993) 15 anys. Fill del cap del poble. Té un fort sentit de la justícia i és el millor aliat d'en Hols. Està descontent amb els ancians del poble.

Veu: Eijiro Higashino (japonès), Antoni Crespo (català, 1991), Joaquim Casado (català, 1993) 60 anys. El fuster del poble. Acull en Hols quan arriba a la vora de la platja. Durant la batalla contra Grunwald, proporciona armes com ara llances.

Veu: Tadashi Yokouchi 25 anys. El jove líder del poble. Un personatge directe. No es deixa emportar per la cançó de Hilda. Sovint pren la iniciativa en guiar les accions dels vilatans. Al doblatge de 1991 té un nom semblant a Held. Veu: Masao Mishima 45 anys. Egoista i covard. Només li preocupa la seva pròpia autopreservació.

Veu: Yasushi Nagata (japonès), Pep Sais (català, 1991), 50 anys. El segon al comandament del poble. Constantment conspirant. Intenta utilitzar la Hilda per apoderar-se del càrrec de Cap del poble. Va incriminar en Hols i el va fer exiliar del poble.

Veu: Taisaku Akino 25 anys. Un jove del poble. És ferit al braç durant la batalla amb la Gran Barracuda. Es casa amb la Pilia.

Veu: Asako Akazawa (japonès), Victòria Pagès (català, 1991), 20 anys. Una jove del poble. Es casa amb en Lusan.

Veu: Tokuko Sugiyama (japonès), Meritxell Ané (català, 1993) 30 anys. La mare d'en Flip. El seu marit, Molà (1991)/Molas (1993), va morir lluitant contra la Gran Barracuda per salvar el poble. Fa de mare del poble; per exemple, porta menjar a l'avi Ganko i cus el vestit de núvia de la Pilia.

Veu: Ayako Hori (japonès), Anna Pallejà (català, 1991), Teresa Soler (català, 1993) 5 anys. Un nen del poble. El fill de la Chahal i en Molas. És el primer a descobrir en Hols, que ha arribat a la costa arrossegat per la mar. Posseeix una gran determinació per venjar el seu pare, que va ser assassinat per la Gran Barracuda.

Veu: Yoko Mizugaki (japonès) 3 anys. Una nena del poble. Canta la cançó de noces per a en Lusan i la Pilia. Està molt unida a la Hilda.

Veu: Yukari Asai (japonès) Un cadell que va créixer amb en Hols. Un glotó. Des que va arribar al poble, està amb en Flip. Pronunciat /'ʃi.ɾu/ al doblatge de 1991 i /'ʃi.ɾo/ al doblatge de 1993. Veu: Noriko Ohara (japonès), Luisita Soler (català, 1991), Glòria Gonzàlez (català, 1993) Un esquirol petit que sempre està amb la Hilda. Tot i que és un sicari del dimoni Grunwald, té un cor amable. Simbolitza la consciència de la Hilda.

Veu: Hisashi Yokomori (japonès), Carles Velat (català, 1991), Francesc Rocamora (català, 1993) Una òliba blanca que sempre està amb la Hilda. Un sicari del dimoni Grunwald. Lleial a Grunwald, vetlla per la Hilda per assegurar-se que obeeix les seves ordres. Simbolitza el costat demoníac del cor de la Hilda.

Producció La història d'''El príncep valent està basada en l'obra de titelles , creada pel guionista Kazuo Fukazawa, que al seu torn és una reinterpretació d'una epopeia de Yukar, la tradició oral del poble ainu, el poble indígena de l'illa de Hokkaido. El títol en japonès de l'epopeia originalment ainu és . Per a El príncep valent, l'escenari es va canviar a Escandinàvia per evitar qualsevol controvèrsia a causa de la representació del poble ainu. La història també es va inspirar en la intenció d'adreçar-se a un públic adult, reflectir els canvis socials al Japó contemporani i retratar els ideals socialistes a la comunitat del poble retratat, en què els protagonistes no només milloren la seva pròpia sort en una història de maduresa, sinó que el seu creixement personal també beneficia la societat en general. La pel·lícula mostra un lloc on la gent pot desfer-se de les forces opressores i obtenir plaer dels seus esforços comunitaris com la pesca de subsistència.

La producció dEl príncep valent va començar a la tardor de 1965 i va durar fins al març de 1968. La producció va ser llarga en comparació amb altres pel·lícules d'animació de llargmetratge de Toei, que es van fer en aproximadament 8-10 mesos. L'enfocament de l'empresa també es va canviar cap a la producció d'animació televisiva. El director Takahata i el director d'animació Ōtsuka van abordar el procés de manera igualitària i van convidar a tot l'equip a participar en reunions de planificació i guió gràfic, un mètode que va obrir la porta a Miyazaki per contribuir significativament al desenvolupament de la història i l'animació.

Amb un pressupost de producció de més de 100 milions de iens, El príncep valent va ser la pel·lícula d'anime més cara fins que va ser superada per Yamato, la nau espacial de combat (1977).

Acollida Tal com cita Mark Schilling a The Encyclopedia of Japanese Pop Culture, un crític de la revista mensual de Hakubunkan, va comentar el 1968: "En un racó del món existeix ara una animació comercial que ha superat Disney i ha començat a fer avenços ràpids", després d'haver vist El príncep valent i El llibre de la selva.

Helen McCarthy, al seu llibre Hayao Miyazaki; Master of Japanese Animation, assenyala que la pel·lícula només va tenir una breu estrena als cinemes malgrat l'èxit de crítica i popularitat. McCarthy assenyala que el "disseny de personatges net i senzill" de Yasuji Mori per a Hilda "va permetre una considerable profunditat i flexibilitat emocional" i va observar que aquest estil va continuar sent una poderosa influència en les obres de Takahata i Miyazaki al llarg de les seves carreres d'animació.

El 2001, la revista japonesa Animage va triar El príncep valent com la tercera millor producció d'anime de tots els temps.

Al seu llibre Anime Explosion, Patrick Drazen esmenta la pel·lícula com una obra fonamental en l'evolució de l'animació i escriu que la projecció de 10 dies als cinemes va ser o bé un signe que els executius de l'estudi Toei no van poder reconèixer-ne la qualitat o bé una estratègia per venjar-se dels organitzadors sindicals com Miyazaki i Takahata, que no van tornar a dirigir per a la companyia. Drazen assenyala que les escenes finals de la pel·lícula eren crits de guerra mal dissimulats pels moviments sindicals i estudiantils de l'època, pels quals la pel·lícula va ser ben rebuda. Drazen també va elogiar la representació de Hilda com una heroïna conflictiva, i va escriure que el personatge es presenta com una obra complexa, que de vegades treballa per al bé i de vegades per al mal, i que es pot veure com la primera d'una llarga línia d'heroïnes multidimensionals a les obres posteriors de Takahata i Miyazaki.

S'ha destacat la influència de l'enfocament d'Ōtsuka per a El príncep valent en l'animació cel·lular japonesa. Thomas Lamarre escriu, a The Anime Machine, que comprendre l'estil de Yasuo Ōtsuka és especialment important per entendre l'obra de Hayao Miyazaki. La seqüència en què en Hols lluita contra el peix gegant, en particular, s'ha referenciat com un moment crucial en l'evolució del mitjà i com una escena que va tenir un profund impacte en les obres d'animació produïdes posteriorment a Studio Ghibli.

Justin Sevakis, escrivint una crítica retrospectiva per a Anime News Network el març de 2014, va assenyalar que la pel·lícula va ser un fracàs financer, però que gairebé immediatament va guanyar seguidors entre els joves. Sevakis va opinar que, malgrat els seus defectes, El príncep valent'' és una de les poques històries animades de l'època que encara es pot recomanar a un públic adult.

El 2017, Mike Toole d'Anime News Network va situar la pel·lícula en primer lloc a la seva llista de les 100 millors pel·lícules d'anime de tots els temps.

Notes

Referències

Categoria:Articles que contenen text en japonès Categoria:Pel·lícules del 1968 doblades al català