va ser una física i química alemanya que va contribuir a la mecànica quàntica moderna i a la física molecular i va ser la primera dona a la Facultat de Física de la Universitat de Duke.
Biografia Hertha Sponer va néixer a Neisse (Nysa), a la Silèsia prusiana on va fer esls estudis de batxillerat. Va passar un any a la Universitat de Tübingen, després de la qual va ingressar a la Universitat de Göttingen, on va obtenir el seu doctorat el 1920 sota la supervisió de Peter Debye. Durant el seu temps a la Universitat de Tübingen, va ser ajudant de James Franck. El 1921, juntament amb algunes altres, va ser una de les primeres dones a Alemanya que va obtenir un doctorat en Física, juntament amb el dret d'ensenyar ciències en una universitat alemanya. L'octubre de 1925 va rebre una beca de la Fundació Rockefeller per quedar-se a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, on va romandre durant un any. Durant el seu temps a Berkeley, va col·laborar amb R.T. Birge, desenvolupant el que ara es coneix com el mètode Birge-Sponer per determinar les energies de dissociació.
El 1932 Sponer havia publicat uns 20 articles científics en revistes com Nature and Physical Review, i s'havia convertit en professora associada de física. El 1933, James Franck va renunciar i va deixar Göttingen i, un any més tard, ella va ser l'acomiadada per la seva posició quan Hitler va arribar al poder, a causa de l'estigma dels nazis contra les dones en l'àmbit acadèmic. El 1934 Sponer es va traslladar a Oslo per impartir classes a la Universitat d'Oslo com a professora visitant i, el 1936, va començar el seu vincle acadèmic amb la Universitat de Duke, a Carolina del Nord, on va romandre com professora fins a 1966, quan es va convertir en professora emèrita, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 1968.
Durant la seva carrera acadèmica, Sponer va realitzar investigacions en mecànica quàntica, física i química. Va escriure i va publicar nombrosos estudis, molts dels quals van ser en col·laboració amb famosos físics com Edward Teller. Va fer moltes contribucions a la ciència, incloent-hi l'aplicació de la mecànica quàntica a la física molecular i el treball en els espectres d'absorció de l'ultraviolat proper. Va establir un laboratori d'espectroscòpia al Departament de Física de la Universitat de Duke, que més tard, el 1949, es va traslladar a un nou edifici. Després de la seva jubilació el 1952, Hedwig Kohn, també una espectroscòpista experimental, es va unir al Departament de Física de Duke i va treballar al laboratori d'Hertha Sponer on va assessorar a tres estudiants de postgrau i diversos associats postdoctorals.
Una de les seves contribucions rellevants a l'aplicació de la Mecànica Quàntica moderna a la física atòmica i molecular van ser les seves dues monografies: "Molekülspektren und Ihre Anwendung auf Chemische Probleme I i II", publicades per Springer Verlag 1935 i 1936, el Vol I és el primer llibre escrit sobre espectroscòpia molecular i Vol II inclou una recopilació de taules.
El 1946, Hertha Sponer i el seu antic mentor, científic i amic James Franck, que havia enviudat el 1941, es van casar. Van seguir actius en la seva professió, ell era professor de la Universitat de Chicago, però van seguir vivint a les seves respectives ciutats i, per tant, només es veien durant unes setmanes cada any. Franck va morir de sobte durant una curta estada a Goettingen el 1964 a l'edat de 81 anys. Un any després de la seva mort, Hertha Sponer va aconseguir l'estatus de professora emèrita a l'edat de 70 anys i va deixar Durham el 1966 per viure a Celle, a prop d'Hannover (Alemanya) amb la família del seu nebot. Va morir el 1968 a Ilten, Baixa Saxònia.
Publicacions seleccionades "Inelastic Impacts of Electrons with Mercury Atoms," ''Zeits. f. Physik'', 7.3: 185 (1921). "The Series Spectra of Lead and Tin," ''Zeits. f. Physik'', 32.1: 19 (1925). "Predissociation Spectra of Triatomic Molecules," ''Zeits. f. Physik'' pp.;18: 88 (1932) with J. Franck and E. Teller. "Analysis of Near U.V. Electronic Transition of Benzene," ''J.Chem.. Phys.'' 7: 207 (1939) with L. Nordheim, A. L. Sklar, and E. Teller.
Referències
Categoria:Físics alemanys Categoria:Químics alemanys Categoria:Alumnes de la Universitat de Göttingen Categoria:Alumnes de la Universitat de Tübingen Categoria:Morts a la Baixa Saxònia Categoria:Químics polonesos Categoria:Físics polonesos Categoria:Científics del voivodat d'Opole