LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística del idioma valencià. Com a tal, és responsable d'elaborar el Diccionari normatiu valencià, entre altres tasques.

Va ser creada l'any 1998 i es va constituir el 23 de juliol del 2001 amb vint-i-un acadèmics. Té la seua seu en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu també de la Biblioteca Valenciana, situat en el barri dels Orriols de la ciutat de València, encara que pot tindre altres seus territorials o celebrar sessions en qualsevol municipi del País Valencià.

Història i objectius Va ser creada per la Llei de la Generalitat Valenciana 7/1998, de 16 de setembre de 1998, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, encara que no es va constituir fins al 23 de juliol de 2001, en un acte presidit pel llavors President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, en el Saló de les Corts del Palau de la Generalitat. Amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2006, l'AVL va quedar reconeguda com l'únic organisme competent en la regulació del valencià, així com una de les institucions estatutàries valencianes, quedant adscrita a Presidència, per la qual cosa té personalitat jurídica pròpia i exercix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per a garantir la seua objectivitat i independència, encara que se li atribuïxen certes dependències del poder polític mitjançant els seus representants.

L'AVL té com a objecte determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià a partir de les denominades Normes de Castelló, i per a això compta amb una sèrie d'acadèmics, fixats en 21, que van ser nomenats per les Corts Valencianes per un període de quinze anys, els quals s'ocupen de la gramàtica, la lexicografia, l'onomàstica, el foment de l'ús de la llengua, la documentació lingüística i literària, l'assessorament lingüístic i les publicacions. Les vacants que es produïsquen entre els acadèmics es cobrixen per cooptació interna.

Les decisions de l'AVL, en l'exercici de les funcions que li corresponen, hauran de respectar-les totes les institucions de la Generalitat, així com el conjunt d'administracions públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, entitats, organismes i empreses de titularitat pública o que compten amb finançament públic amb seu al País Valencià.

El mateix model de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua fa que la institució s'haja convertit en un lloc de trobada on conviuen les diverses sensibilitats lingüístiques que puguen representar els acadèmics, i on sempre s'ha buscat el consens més ampli possible a l'hora d'aprovar les qüestions importants que afecten el valencià.

En 2008 va començar a publicar una col·lecció de còmic en valencià dedicada a personatges històrics, com ara Jaume I (2008), Francesc Eiximenis (2009), Enric Valor, (2010), Teodor Llorente (2011), Sant Vicent Ferrer, valencià universal (2019), Carmelina Sánchez-Cutillas (2020), Vicent Andrés Estellés. La clau que obri tots els panys (2012), o Una excursió al Museu Joan Fuster (2022) entre d'altres.

Seu Fins a la construcció de les seues noves instal·lacions, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua té la seua seu en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu també de la Biblioteca Valenciana, ubicat en el barri valencià dels Orriols, encara que pot tindre altres seus territorials o celebrar sessions en qualsevol municipi del País Valencià.

Competències Segons l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució de caràcter públic de la Generalitat que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística del valencià, sent la seua normativa lingüística d'aplicació obligatòria en totes les administracions públiques del País Valencià.

Junt amb açò, les competències bàsiques de l'AVL queden arreplegades en Llei 7/1998 de la Generalitat Valenciana, i s'amplien en el Decret 158/2002, de 17 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'AVL, concretament en l'article número 2:

Acadèmics i acadèmiques L'Acadèmia està composta per vint-i-un acadèmics —des de l'any 2011 únicament en són vint— que hauran de tindre la condició política de valencià i ser experts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica, ser unes personalitats destacades de les lletres o de l'ensenyança en matèria lingüística, o tindre una producció reconeguda en el camp del valencià o la cultura valenciana. El càrrec és incompatible amb qualsevol càrrec parlamentari. Tampoc podran ser acadèmics els membres dels governs, els alts càrrecs de l'administració, i el personal al servici de l'AVL.

Els acadèmics van ser nomenats per les Corts Valencianes per un període de quinze anys. Després dels primers quinze anys de l'elecció, l'AVL procedirà, per cooptació dels vint-i-un membres, a la renovació d'un terç dels acadèmics. I, posteriorment, cada cinc anys es procedirà, de la mateixa manera, a la renovació d'un altre terç dels inicialment elegits o els seus substituts. El terç restant es renovarà cinc anys després de la segona renovació pel mateix procediment, i així successivament cada cinc anys.

En aplicació de la Llei de Paritat aprovada per les Corts l'octubre de 2017, en la inauguració del curs acadèmic 2020-2021 es va anunciar que es procediria a la renovació dels membres de la institució, un terç dels 21 acadèmics, dels quals –com la llei indica– «necessàriament seran 7 dones, fet que comportarà la paritat». L'elecció de les set noves acadèmiques es feu el 12 de març de 2021. Comportà la renúncia del mateix nombre d'acadèmics, decisió que s'havia pres per sorteig el mes de desembre. L'Acadèmia quedà constituïda amb deu dones i onze homes i les noves acadèmiques prengueren possessió dels càrrecs el 16 de juny de 2021.

Acadèmics i acadèmiques actuals Els membres de l'Acadèmia, a 15 de juny de 2026, són els següents:

Rosa Agost i Canós Vicent Beltran i Calvo Immaculada Cerdà Sanchis Maria Àngels Francés Diez Àngels Gregori i Parra Maribel Guardiola Savall Enric Guinot i Rodríguez Mar Iglesias García Susanna Lliberós i Cubero Carme Manuel Cuenca Maria-Josep Marín Jordà

Josep Martines Peres Joan Francesc Mira i Casterà Brauli Montoya i Abat Sandra Montserrat i Buendía Miquel Àngel Pradilla Cardona Joan Rafael Ramos Alfajarín Antoni Sabater Pérez Abelard Saragossà i Alba Carles Segura Llopes Vicenta Tasa Fuster Tudi Torró i Ferrero

Antigues acadèmiques i acadèmics

Artur Ahuir i López Rafael Alemany Ferrer Ramon Arnau i Garcia Alfred Ayza Roca Carme Barceló Torres Ricard Bellveser Icardo Àngel Vicent Calpe Climent Verònica Cantó Domènech Emili Casanova Herrero Francesc Xavier Casp Vercher Jordi Colomina i Castanyer Josep Lluís Doménech Zornoza Antoni Ferrando i Francès Ramon Ferrer Navarro

Ascensió Figueres Górriz Vicent Gascon i Pelegrí Joan Alfons Gil Albors Marisol González Felip Albert-Guillem Hauf i Valls Lluís Bartomeu Meseguer Pallarés Carme Miquel i Diego Eduard Mira Gonzàlez Miquel Navarro Sorní Pere Maria Orts i Bosch Josep Palomero i Almela Manuel Pérez Saldanya Honorat Ros i Pardo Alfons Vila Moreno

Medalla d'Honor Des de l'any 2015, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix amb la Medalla d'Honor, la màxima distinció acadèmica a les persones que han destacat durant la seua trajectòria per la seua dedicació i contribució a la difusió de la cultura i la llengua dels valencians.

Els guardonats han estat:

2019 Ramon Lapiedra i Civera i Rosa Serrano i Llàcer«L'AVL concedix la màxima distinció acadèmica a Rosa Serrano i Ramon Lapiedra» , FULL, Fundació pel Llibre i la Lectura. [Consulta: 19-06-2021].«L'AVL premia Rosa Serrano i Ramón Lapiedra per la contribució a favor de la cultura i la llengua. L'acte ha tingut lloc al monestir de Sant Miquel dels Reis i ha comptat amb la presència del conseller Vicent Marzà» , Vilaweb, 29-11-2019. [Consulta: 19-06-2021].«L'Acadèmia Valenciana de la Llengua concedeix la màxima distinció acadèmica a Rosa Serrano i Ramon Lapiedra. La institució reconeix "l'exemplar contribució a la difusió de la cultura i la llengua dels valencians"» , Diari Ara, 31-03.2019. [Consulta: 19-06-2021]. 2018 Rafael Ninyoles Monllor 2017 Joseph Gulsoy 2016 Germà Colón 2015 Pere Maria Orts i Bosch

Òrgans Segons la Llei 7/1998 i el Decret 158/2002, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua compta amb dos òrgans de govern col·legiats, el Ple i la Junta de Govern, i un òrgan unipersonal, el President. A pesar d'açò, tal com arreplega la normativa que regula l'AVL, a més d'aquests òrgans l'AVL ha d'estructurar-se en comissions i seccions, que són òrgans de treball, al mateix temps que també ha de comptar amb un vicepresident i amb un secretari, els quals són considerats com altres òrgans unipersonals. D'aquesta manera l'organigrama definitiu de l'AVL quedaria de la manera següent: Òrgans unipersonals: la Presidència la Vicepresidència la Secretaria Òrgans col·legiats: el Ple la Junta de Govern els òrgans de treball

Acords i resolucions més importants Inicialment, per a partir d'una base fins que l'acadèmia acabe gramàtiques, diccionaris i d'altres normes, el referent normatiu oficial del valencià va ser aprovat en els acords plenaris del 25 de març i del 20 de maig del 2002. D'acord amb estos acords, el referent normatiu oficial del valencià és, a tots els efectes, el conjunt de criteris ortogràfics, gramaticals i lèxics usats en els texts i documents oficials de la Conselleria de la Generalitat Valenciana responsable de l'aplicació i desplegament de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià des de l'aprovació d'esta llei (1983) fins al 25 de març del 2002. És a dir, que indirectament es fa oficial la normativa establerta per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), i, per tant, la de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Més tard, sobre el nom de la llengua, l'AVL ha declarat el desembre de 2003 que la denominació de valencià és tradicional, històrica, legal, estatutària i, per tant, la més adequada al marc institucional. A més, esta denominació no és incompatible ni ha d'entrar en contradicció amb altres denominacions també tradicionals, històriques i legals, que rep la llengua pròpia dels valencians. El nom de la llengua i la seua naturalesa no han de ser objecte de polèmiques inútils ni de cap classe d'instrumentalització cultural, social ni política, ja que això només contribuïx a fomentar la desunió entre els parlants, a dificultar la promoció del seu ús i a obstaculitzar la seua normalitat plena. La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris. Les iniciatives que adopten els poders públics per a difondre el valencià fora del nostre àmbit lingüístic tenen tot el reconeixement de l'AVL. En tot cas, estes han de garantir la difusió de la nostra peculiaritat idiomàtica i s'han d'ajustar a criteris conceptuals i onomàstics de caràcter integrador.