La gran divergència és el nom usat per explicar el diferent desenvolupament d'Occident respecte altres regions amb capacitat per esdevenir potències econòmiques a partir del i que va acabar suposant l'hegemonia d'aquest. El terme va ser encunyat per Eric JonesJones, Eric (2003) [1st ed. 1981], The European Miracle: Environments, Economies and Geopolitics in the History of Europe and Asia (3rd ed.), Cambridge University Press, i es refereix a un procés que culmina a la dècada de 1980 quan altres àrees del món assoleixen nivells de prosperitat similars o superiors als països occidentals.
Zones del món afectades Abans de la gran divergència hi havia diverses zones del món amb possibilitat d'esdevenir superpotències. Per exemple, la Xina tenia un important flux comercial,Myers, H. Ramon; Wang, Yeh-Chien (2002), "Economic developments, 1644–1800", in Peterson, Willard, The Ch'ing Empire to 1800, The Cambridge History of China, 9, Cambridge University Press, p. 563–647, gràcies a la demanda mundial de te i seda. Els seus impostos eren relativament baixos i estava en una època de creixement demogràfic. L'Índia ocupava el primer lloc en exportacions pel seu sector tèxtil i a més a més no tenia grans necessitats de recursos o manufactures exteriors. L'Imperi Otomà comptava amb regions de gran riquesa i països com Egipte tenien una agricultura i xarxa de transports més potents que les europees. El Japó tenia igualment una renda per capita alta i unes bones condicions ambientals, amb una esperança de vida superior a la resta del món. Totes aquestes regions podien haver esdevingut els líders econòmics, però la gran divergència va fer prosperar el bloc occidental.
Causes La industrialització en zones com Alemanya o Anglaterra va ser possible gràcies a les mines de carbó,Pomeranz, Kenneth (2000), The Great Divergence: China, Europe, and the Making of the Modern World Economy, Princeton University Press, més properes a les fàbriques i més productives que les de les altres regions, que proprocionaven el combustible per a les màquines. Aquestes màquines van accelerar el progrés tecnològic, prohibit per governs com el xinès (que va vetar les innovacions dels vaixells transoceànics, per exemple) i fomentat pels governs occidentals. Aquests governs comptaven a més amb el suport de les colònies per l'imperialisme, que aportaven recursos a baix preu i compraven les manufactures per estimular els mercats locals.
El capitalisme estava més assentat a Occident i era un sistema que afavoria el consum i el benefici empresarial, dos motors del creixement econòmic. La filosofia econòmica imperant a Europa es va exportar als Estats Units i va ser refrendada pels líders respectius. El capitalisme afavoria la competència, esperonada a Europa per la presència de diversos estats en un territori relativament petit en comparació amb els imperis asiàtics.Economic Liberty, and the Great Divergence". The Journal of Economic History. 77 (3): 724–755. ISSN 0022-0507. doi:10.1017/S0022050717000729.
Vegeu també Trampa de l'alt nivell d'equilibri El procés de la civilització
Referències
Categoria:Història de l'economia Categoria:Teories de la història