Abu Dis () és una ciutat palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, Des dels Acords d'Oslo de 1995, Abu Dis forma part de la denominada Zona B, sota control administratiu palestí i control militar israelià. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 12.634 habitants el 2016,2007-2016 PCBS census . Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107. una xifra que pràcticament es dobla durant el dia per l'afluència d'estudiants i funcionaris.
Etimologia El nom provindria d'ad dissa, en referència al dens bosc que hi havia abans de ser desforestat en temps del Mandat Britànic de Palestina.Ajuntament d'Abu Dis, 2011 Que el nom provindria d'una paraula llatina boddens, que significaria «tímid» o «modest», és una hipotesi molt curiosa. No hi ha cap paraula llatina boddens, la d geminada en llatí és inexistent, excepte en uns pocs mots composts amb el prefix ad-.
Història Abu Dis està situat en un lloc històric envoltat per profundes valls. S'hi han trobat restes d'edificis antics, cisternes, premses de vi, coves i un columbari. També s'hi han trobat peces de ceràmica del període romà tardà i del període romà d'Orient.Dauphin, 1998, p. 906 El llogaret va néixer al lloc on hi havia l'assentament romà de Beta Budison (?).
El moment exacte del naixement d'Abu Dis es desconeix, però hi ha certesa que ja existia abans de l'any 1187. La majoria dels habitants són descendents de tribus àrabs nòmades.
Època otomana Abu Dis va ser un dels pobles més poblats del sanjak de Jerusalem durant el , que tenia uns centenars d'habitants. El blat i l'ordi eren els principals cultius, però també s'hi conreaven raïms, olives, arbres fruiters, mongetes i productes de cabres i abelles. L'Imperi Otomà garantia a una sèrie de descendents de Saladí que vivien al poble un terç dels ingressos obtinguts del gra. Els homes adults del poble pagaven un total de 6.250 akçe en impostos anuals, una xifra molt menor que la d'altres pobles d'una grandària similar al sanjak com Beit Jala, Ein Karim o Deir Dibwan. Això podria indicar que Abu Dis era menys pròsper, o bé que tenia menys habitants no musulmans.
L'octubre de 1553, Shaykh Sa'd al-Din al-Sharafi al-Maliki va ser nomenat administrador del waqf del poble, si bé va ser reemplaçat en 1554 per Muhammad al-Fakhuri a petició de tres importants veïns que s'havien queixat al cadí de Jerusalem. Va romandre en aquest lloc fins a 1563. Cap a 1596, Abu Dis apareixia en el registre d'impostos otomà com a part de la nàhiya d'al-Quds, al liwà homònim. Tenia una població de 80 llars musulmanes i pagava imposats per blat, ordi, oliveres, vinyes, arbres fruiters, cabres i/o ruscs d'abella.Hütteroth i Abdulfattah, 1977, p. 117
En 1838, l'expedició de Robinson i Smith va marcar que Abu Dis era un poblat musulmà que formava part de la zona d'el-Wadiyeh, a l'est de Jerusalem.Robinson i Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 122
L'explorador francès Victor Guérin pensava que Abu Dis era idèntica a l'antiga Bahurim, però actualment aquesta idea no és acceptada.McKenzie, John, Dictionary of the Bible, Simon & Schuster, 1995, p77 Quan Guérin va visitar el poble eln 1870 va advertir una casa més gran i més alta que les altres que pertanyia al xeic local.Guérin, 1874, p. 160 ff Un llistat oficial otomà de localitats d'aproximadament el mateix any certificava que Abu Dis tenia 52 cases i una població de 326 habitants, encara que les xifres de població incloïen solament als homes.Socin, 1879, p. 142Hartmann, 1883, p. 124
Prop de la vella mesquita del poble, coneguda localment com a Maqam Salah ad-Din, hi ha una tomba amb una làpida de marbre, amb un poema escrit en «elegant [caligrafia] naskhi», que data de 1878.Sharon, 1997, pàg. 1-2
El 1883, el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina el va descriure com un «poble de grandària mitjana en una posició excel·lent a la part alta d'una cresta aplanada, amb profundes valls a la seva al voltant. El subministrament d'aigua prové de cisternes. Cap a l'oest hi ha tombes excavades en la roca.»Conder i Kitchener, 1883, SWP III, p. 27
A la fi del , el xeic d'Abu Dis, Rasheed Erekat, prometia garantir la seguretat dels pelegrins i turistes europeus en el seu viatge cap a Jericó i el riu Jordà.Rev James Smith, A Pilgrimage to Palestine - An account of a visit to Lower Palestine (1893-1894) Segons un viatger d'aquella època, «l'única manera de completar el viatge al Jordà […] [és] pagant el tribut establert al xeic d'Abu Dees. Aquest home té el privilegi de treure-li uns setze xílings a cada viatger que baixa a Jericó. Enviarà a un home, possiblement el seu propi fill, perquè t'acompanyi […] exhibint unes belles vestimentes i armat amb espasa i revòlver.»Kean, 1908, pàg. 129-130
En 1896, la població d'Abu Dis rondava les 600 persones.Schick, 1896, p. 125
Mandat britànic de Palestina En el cens del 1922 per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Abu Diz tenia 1.029 habitants, tots musulmans,Barron, 1923, Taula VII, Subdistricte de Jerusalem, p. 14 que va augmentar en el cens de 1931 fins a 1.297, encara tots musulmans, que vivien a 272 cases.Mills, 1932, p. 37
Segons un estudi oficial de terra i població, la població havia tornat a créixer el 1945 fins a 1.940 habitants,Department of Statistics, 1945, p. 24 tots musulmans, i la superfície s'estenia per 27.896 dúnams (27,896 km²), segons un estudi oficial de terra i població.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Citat a Hadawi, 1970, p. 56 D'aquests, a 4.981 dúnams es conreaven cereals,Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Citat en Hadawi, 1970, p. 101 mentre que 158 dúnams eren urbanitzats.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Citat en Hadawi, 1970, p. 151
Entre 1922 i 1947, la població d'Abu Dis va créixer un 110%.Transformation in Arab Settlement, Moshe Brawer, in The Land that Became Israel: Studies in Historical Geography, Ruth Kark (ed), Magnes Press, Jerusalem 1989, p.177 No obstant això, la ciutat va sofrir enormes danys pel terratrèmol de Jericó de 1927. Totes les cases es van veure afectades i totes les cisternes es van esquerdar. Atès que Abu Dis depenia de l'aigua de pluja per al proveïment d'aigua, les conseqüències del terratrèmol van ser molt greus. En canvi, al Azariyeh (Betània), a tan sols mig quilòmetre de distància, va sofrir escassos danys.Bertha Spafford Vester, 'Our Jerusalem'. Imprès en el Líban, 1950. Pàgina 320.
Ocupació jordana Segons la Resolució 194 de l'Assemblea General de l'ONU de 1948, Abu Dis havia de ser la ciutat més oriental del corpus separatum establert per la zona de Jerusalem. No obstant això, des del començament de la guerra araboisraeliana de 1948, i després de l'armistici de 1949, Abu Dis va quedar sota un règim d'ocupació jordana.
Ocupació israeliana miniatura|esquerra|Control militar israelià a Abu Dis Des de la Guerra dels Sis Dies el 1967, tant Abu Dis com la resta de Cisjordània, la Franja de Gaza, Jerusalem Est i els Alts del Golan romanen sota ocupació israeliana. En el cens israelià de 1967, el poble tenia 2.640 habitants. Des de la signatura dels Acords d'Oslo de 1995, gairebé tota la zona urbanitzada d'Abu Dis (un 14,8% del total de la superfície municipal) és a la denominada «Zona B», amb jurisdicció civil de l'Autoritat Nacional Palestina però sota control militar israelià, mentre que la zona agrícola i els terrenys sense edificar (un 85,2% del total) són a la «Zona C», sota control militar i administratiu israelià, i on no es permet l'edificació de nous habitatges. La majoria de les oficines de l'Autoritat Nacional Palestina responsables dels assumptes de Jerusalem són a Abu Dis.miniatura|Muralla de separació israeliana a Abu Dis, en fotografies dels anys noranta, 2004 i 2007. Aquestes imatges mostren una porció del mur construït per Israel a Cisjordània. Aquesta zona d'Abu Dis es troba molt prop de la part oriental de Jerusalem, a uns 2 km de la Mesquita d'al-Aqsa. Les fotografies estan preses des del costat israelià del mur, en adreça sud. Els habitants dels veïnats a banda i banda del mur són famílies predominantment palestines. El 1981 Israel va confiscar uns 800 dúnams de terres d'Abu Dis per construir un abocador per a la ciutat de Jerusalem i altres ciutats properes. De fet, Israel ha confiscat terrenys municipals d'Abu Dis per construir els assentaments israelians de Ma'ale Adumim (creat el 1975 amb l'expropiació d'1.031 dúnams) i 'Mizpe Yedude (1980, 348 dúnams expropiats). L'assentament de Ma'ale Adumim és un dels més grossos construïts per Israel en contra del dret internacional, i abasta vuit grans blocs. D'altra banda, el denominat com a pla I1 preveu la creació d'un nou assentament en el terreny municipal d'Abu Dis i d'altres municipis limítrofs que acabaria d'aïllar Jerusalem de la resta de Cisjordània i, per tant, allunyaria la possibilitat d'un acord de pau sobre la base de dos estats. El pla I1 comportaria l'expropiació d'uns altres 881 dúnams del municipi d'Abu Dis, la qual cosa limitaria el terme municipal a la zona urbanitzada. A més, el 2007, l'exèrcit israelià va anunciar la construcció d'una nova carretera que allunyaria el tràfic palestí de les rodalies de Ma'ale Adunim, per a això seria necessària la confiscació d'altres 387 dúnams de terres de tres municipis cisjordans, sent un d'ells Abu Dis. El 2 d'abril de 2012, el diari israelià Haaretz va revelar els plans per a la construcció d'un nou assentament israelià a solars d'Abu Dis. En realitat, ja l'any 2000 una sèrie d'estudiants religiosos jueus i membres del Kenésset havien pres un pujol pertanyent a residents d'Abu Dis, l'havien voltat i l'havien començat a plantar amb oliveres en preparació de l'assentament de Kidmat Zion, el que finalment seria aprovat el 2012.
Una batalla campal de deu hores va tenir lloc a Abu Dis el 24 de febrer de 1994, quan l'exèrcit israelià va intentar emboscar dos activistes palestins. Un d'ells va morir i l'altre va ser ferit. Bilal 'Ali Khalil 'Afaneh, natural d'Abu Dis, va morir per trets de les forces de seguretat israelianes el 29 de setembre de l'any 2000. Tenia 25 anys, era a l'Esplanada de les Mesquites i no participava en cap enfrontament. El 24 d'octubre de 2001, un jove de vint anys anomenat Marwan Halbiya passejava pel carrer a Abu Dis quan un jeep de l'exèrcit israelià va travessar el carrer; un grup de joves van començar a llançar-li pedres i els soldats van respondre amb foc real, i van matar Marwan a l'instant. Muhammad Feisal Abu Nil, un membre de la policia palestina de 28 anys i resident a Abu Dis, va morir el 14 de març de 2002 durant una incursió israeliana a Ramal·lah. L'11 d'agost de 2002, uns soldats israelians hi van ferir un treballador palestí en un control militar, van disparar per trobar "sospitós" el paquet de menjar que portava. Al novembre de 2003, una jove refugiada de 23 anys anomenada Hind Suloman Shrateha, estudiant de 5è curs de Medicina a la Universitat Al Quds, esperava un taxi quan soldats israelians van començar a llançar-li gas lacrimogen. Afectada d'una malaltia cardíaca crònica, va requerir els serveis d'una ambulància que va ser detinguda durant mitja hora pels soldats abans que es truquès una segona ambulància, aquesta vegada israeliana. Quan finalment va arribar a l'hospital, va romandre disset dies en coma abans de morir el 2 de desembre de 2003.
El 9 de maig de 2004, un jove de 18 anys d'Abu Dis anomenat Fadi Sh'alan Khader Bahar va morir pels trets de la policia de fronteres israeliana. L'incident va tenir lloc quan membres d'aquest cos policial van obrir foc contra un grup de civils que, segons l'ONG israeliana B'Tselem, no participaven en cap enfrontament. El seu cos va romandre durant molt temps al lloc a causa dels continus trets de la policia de fronteres.