Al-Eizariya o al-Azariya (, literalment ‘lloc de Llàtzer’) a vegades coneguda amb el seu nom bíblic de Betània, és una ciutat palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània. Es troba a la banda sud-oriental del Mont de les Oliveres, a 3 kilòmetres de Jerusalem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 20.582 habitants el 2016.2007-2016 PCBS census . Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107. La tradició identifica la ciutat amb el poblat bíblic de Betània. De fet, el nom al-Azariyeh fa referència a la figura de Llàtzer de Betània, que segons l'Evangeli de Joan (Nou Testament) va ser ressuscitat per Jesús. El lloc on suposadament va tenir lloc el miracle, conegut com la Tomba de Llàtzer, és una tradicional destinació de pelegrinatge.
Història Antiguitat Hom creu que el lloc on se situa al-Azariyeh va estar habitat contínuament d'ençà el segle VI aC. fins al , si bé és possible que el poble original es trobés més amunt en el pujol. En 1923-1924, l'arqueòleg nord-americà William F. Albright va relacionar el poble amb Anania, si bé Edward Robinson i altres van afirmar que Anania és l'actual Beit Hanina).
Segons l' Enciclopèdia Catòlica de 1913, una sèrie d'intel·lectuals han qüestionat la possibilitat que al-Azariyeh sigui realment l'antic llogaret de Betània:«Alguns creuen que l'actual poble de Betània no ocupa el lloc que ocupava el poble antic, sinó que va créixer al voltant de la cova tradicional (de la resurrecció de Llàtzer), que suposen que es trobava a certa distància de la casa de Marta i Maria en el llogaret; Zanecchia (La Palestine d'aujourd'hui, 1899, I, 445) situa l'antic poble de Betania una mica més a dalt en el vessant sud-est de la Muntanya de les Oliveres, no gaire lluny de la situació comunament acceptada para Betfagé i prop de la de l'Ascensió. És bastant probable que el llogaret actual es formés entorn de la tomba tradicional de Llàtzer, que és una cova situada en el propi llogaret... La ubicació del poble antic pot ser que no coincideixi exactament amb la de l'actual, però tenim tots els motius per creure que es trobava més o menys en aquest lloc.»Breen, Andrew Edward (1907). "Bethany". En Herbermann, Charles. Catholic Encyclopedia. 2. Nova York: Robert Appleton Company.Des dels primers temps del cristianisme han existit esglésies a al-Azariyeh. Un pelegrí anònim de Bordeus va afirmar haver vist "la cripta on Llàtzer va ser portat a descansar".
Les Croades Els Croats van anomenar el-Azariyeh pel seu nom bíblic de Bàtania. En 1138, el rei Folc i la reina Melisenda de Jerusalem van adquirir el poble al Patriarca Llatí de Jerusalem a canvi d'unes terres prop d'Hebron. La reina va fundar un gran convent benedictí dedicat a les santes Marta i Maria prop de la Tomba de Llàtzer. La germana de Melisenda, Ioveta, va ser una de les seves primeres abadesses i va passar a conèixer-se des de llavors com "Ioveta de Betània". Melisenda hi va morir en 1163, mentre que la seva fillastra Sibil·la d'Anjou també va morir allí en 1165. Una neta de Melisenda anomenada també Sibil·la,que hauria de convertir-se en reina de Jerusalem, va ser criada en l'abadia. Després de la caiguda de Jerusalem en 1187, les monges del convent van marxar a l'exili. Sembla que el poble va romandre abandonat des de llavors, encara que un viatger en 1347 va deixar constància d'uns monjos grecs ortodoxos que assistien a la capella de la tomba.Tomb of Lazarus, Bethany - Jerusalem, Sacred Destinations.
Yaqut al-Hamawí la va descriure a principis del com "un poblat proper a Jerusalem. Aquí està la tomba de l'Atzar (Llàtzer), a qui Issa (Jesús) va portar a la vida després de mort."li Strange, 1890, p. 405
Època mameluca En la dècada de 1480, durant el domini mameluc de Palestina, Felix Faber va visitar i va descriure diferents parts del llogaret, inclosa una «casa i magatzem» de Maria Magdalena, la casa de Marta, l'església del sepulcre de Llàtzer i la casa de Simó el leprós. Va descriure el llogaret com «ben poblat» i els seus habitants com a sarraïns.Faber, 1893, p. 73 ff
Època otomana miniatura|Postal amb la llegenda "Betània", aprox. 1900 En 1517, tant al-Azariyeh com la resta de Palestina van passar a formar part de l'Imperi Otomà, i en 1596 apareixia en els registres d'impostos com 'Ayzariyya, situada a la nàhiya de Jabal Quds, al liwà d'al-Quds. La població era de 67 llars, totes musulmanes, que pagaven un total de 14.000 akçe anuals en impostos pel blat, l'ordi, els vinyers i els arbres fruiters, ingressos ocasionals, cabres i ruscs.Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 120
Els otomans van construir-hi la Mesquita al-Uzair i la van nomenar en honor de Llàtzer, que és venerat tant per cristians com per musulmans.Jerusalem and Its Environs: Quarters, Neighborhoods, Villages, 1800 - 1948, Ruth Kark i Michal Orin, Nordheim Durant els següents 100 anys els cristians van tenir permès acudir-hi a resar, però la pràctica no agradava a les autoritats de les esglésies cristianes, que preferien que els partidaris de cada credo romanguessin separats.Shahin, 2005, p. 332 miniatura|Església grega ortodoxa a al-AzariyehEn 1838 Edward Robinson va visitar i va descriure el llogaret com a poble pobre d'unes 20 famílies.Robinson and Smith, 1841, p. 101 També va dir d'ell que era un llogaret musulmà situat a la regió d' el-Wadiyeh, a l'est de Jerusalem.Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 122
En 1870, l'explorador francès Victor Guérin va visitar el poble.Guérin, 1874, p. 163 ff Socin va apuntar que un llistat oficial de localitats otomanes d'aquest mateix any mostrava que al-Azariyeh tenia 113 habitants amb un total de 36 cases, encara que aquesta xifra incloïa solament als homes.Socin, 1879, p. 144 Hartmann va anotar que al-Azariya tenia 35 cases.Hartmann, 1883, p. 124
El Survey of Western Palestina del Fons per a l'Exploració de Palestina la va descriure (denominant-la El Aziriyeh) com un poble en el vessant d'un pujol, amb un barranc que recorre el seu extrem oriental. Les cases estaven construïdes amb pedra. Al poble sobresortien les restes d'un edifici creuat. Una mesquita amb una cúpula blanca havia estat construïda sobre el que, segons la tradició, era la tomba de Llàtzer. Una segona mesquita més petita es trobava al sud del llogaret i estava dedicada al xeic Ahmed.Conder and Kitchener, 1883, SWP III, pàg. 27-28
Al voltant de 1890, Khalil Aburish, els avantpassats de la qual havien estat nomenats oficialment «guardians del sagrat lloc de descans de Llàtzer,» van començar a promoure la imatge del-Azariyeh com a destinació turística o de pelegrinatge.Aburish, 1988, p. 10
En 1896 s'estimava que la població d' El-'azarije era d'aproximadament 315 persones.Schick, 1896, p. 121
Al començament del , uns visitants van comptar 40 cases familiars al poble. En 1917 hi havia aproximadament 400 habitants.Aburish, 1988, p. 6
Mandat britànic de Palestina En el cens de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat britànic de Palestina, el poble tenia 506 musulmans i 9 cristians, dels quals 2 eren ortodoxos i 7 catòlics.Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Jerusalem, p. 14Barron, 1923, Table XIV,. 45 En el cens de 1931, la població havia augmentat fins als 726 habitants, 715 d'ells musulmans i 11 cristians, que vivien en 152 cases. El recompte total de població incloïa als monjos d'un convent grec.Mills, 1932, p. 39.
Segons un estudi oficial de terra i població, la població havia tornat a créixer en 1945 fins als 1.060 habitants, 1.040 musulmans i 20 cristians, mentre que la superfície municipal era d'11.179 dúnams (11,17 kilòmetres quadrats).Department of Statistics, 1945, p. 24Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 57 D'aquests, 43 dúnams estaven qualificats com a plantacions i terra de regadiu, 3.359 estaven dedicats al cultiu de cereals i 102 dúnams estaven classificats com a sòl urbà.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 102Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 152 miniatura|Mur de separació israelià entre Abu Dis i al-Azariyeh, en fotografies dels anys noranta, 2004 i 2007. Aquestes imatges mostren una porció del mur construït per Israel a Cisjordània. Aquesta zona es troba molt prop de la part oriental de Jerusalem, a uns 2 km de la Mesquita del Aqsa. Les fotografies estan preses des del costat israelià del mur, en adreça sud. Els habitants dels veïnats a banda i banda del mur són famílies predominantment palestines.
Ocupació jordana En finalitzar la guerra araboisraeliana de 1948, al-Azariyeh i la resta de Cisjordània van passar a estar sota un règim d'ocupació jordana.
Ocupació israeliana Després de la victòria israeliana en la Guerra dels Sis Dies de 1967, Israel va ocupar militarment Cisjordània (inclosa al-Azariyeh), Jerusalem Est, els Alts del Golan, la Franja de Gaza i la península del Sinaí. Encara que aquesta última va ser retornada a Egipte com a conseqüència dels Acords de Pau de Camp David de 1978, la resta de territoris segueixen estant considerats actualment com "territoris ocupats" per la comunitat internacional. Poc després de la conclusió d'aquesta guerra, les terres a l'est del poble van ser declarades "zona militar tancada", separant als jornalers palestins dels seus camps de llenties i blat situats en els pujols on posteriorment es construiria l'assentament israelià de Ma'ale Adumim, il·legal segons el dret internacional.Land claim unsettles Israeli settlers; Peace Now says 40 percent of West Bank settlements sit on private Palestinian land , Christian Science Monitor
Avui dia, la ciutat es troba seriosament superpoblada a causa del ràpid creixement de la població i a l'absència d'un pla d'expansió. Gran part de la terres que produïen figues, ametlles, olives i garrofes han estat confiscades o aïllades del poble per les autoritats israelianes, o han estat absorbides per l'àrea urbanitzada d'Al-Azariyeh.
Molts dels seus habitants originals viuen ara a Jordània, els Estats Units i en els estats àrabs del Golf Pèrsic. Durant un breu període, la possibilitat que existís un Estat de Palestina amb capital a Jerusalem Est (més concretament, a Abu Dis) va portar a l'establiment de diverses sucursals bancàries. L'any 2000, entorn de la quarta part de la seva població, unes 16.000 persones, tenien carnets d'identitat israelians.el+azariya+byzantine&hl=ca&sa=X&ei=ia-hUfT5Fqea1AXxzYHoCg&vegeu=0CEIQ6AEwAw A fence around Jerusalem: The construction of the security fence around Jerusalem: General background and implications for the city and its metropolitan area
Després del Cim de Taba de 2001, al-Azariyeh, que sobresurt al sud de l'autovia entre Jerusalem i l'assentament de Ma'ale Adumim, va ser inclosa a la denominada Zona B, que segons els Acords d'Oslo està sota control administratiu palestí i control militar israelià.Oslo 2 maps lay groundwork for return to '67 borders, The Jerusalem PostThe Heart of the Conflict by Danny Rubestein
El 2004, Israel va construir el seu mur de separació a través del carrer principal del-Azariyeh, destruint el pròsper comerç de les tendes situades, que eren freqüentades per clients tant àrabs com jueus.As barrier goes up, West Bank community bemoans isolation , gener 14, 2004, Joel Greenberg, Chicago Tribune